Animació
De Viquipèdia

El cercle "botant" consisteix en realitat en 6 fotogrames

(Els sis fotogrames es mostren aquí a deu fotogrames per segon)
L'animació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una; al projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat. Es basa en la il·lusió del moviment, en què intervenen la persistència de la visió i el fenomen phi.
L'animació pertany a l'àmbit del cinema i la televisió, encara que, com es pot comprovar, està en relació directa amb les arts visuals clàssiques, dibuix, pintura i escultura, així com la fotografia.
Per realitzar animació existeixen nombroses tècniques que van més enllà dels familiars dibuixos animats. Els quadres que es poden generar dibuixant, pintant, o fotografiant els insignificants canvis fets repetidament a un model de la realitat o a un model tridimensional virtual; també es possible animar objectes de la realitat i actors.
Concebre animació tendeix a ser un treball molt intens i tediós. Per això la major part de la producció prové de companyies d'animació que s'encarreguen de organitzar aquesta feina. Tot i així existeix la animació d'autor (que té relació amb la animació independent), en general més relacionada amb les arts plàstiques. Aquesta sorgeix del treball personal d'un o dos artistes. Alguns es valen de les noves tecnologies per simplificar el treball.
[edita] Cinema d'animació
El cinema d'animació o de dibuixos animats es basa en l'animació de figures planes o de volum, sovint partint d'il·lustracions o còmics. Les tècniques són similars a les de les sèries televisives però han de tenir un mínim de 40 minuts de durada (en general passen de l'hora, com les altres pel·lícules pensades per a la pantalla gran). El públic és variat però al llarg de la història ha predominat l'infantil, fet que explica el caràcter graciós i senzill dels personatges protagonistes.
Els dibuixos animats es creen dibuixant cada fotograma. Al principi es pintava cada fotograma i després era filmat, procés que es va accelerar al aparèixer l'animació per cel·les o paper de acetat inventada per Bray i Hurd en la dècada de 1910. Usaren làmines transparents sobre les quals van animar als seus personatges sobre el fons.
[edita] Algunes pel·lícules destacades
- 1917: L'apòstol, la primera pel·lícula animada
- 1937: La Blancaneu i els set nans, primera en fer servir el Technicolor
- 1939: Els viatges de Gulliver, animació tradicional amb el dibuix fet sobre actors reals
- 1940: Fantasia, ambiciosa pel·lícula musical de Walt Disney
- 1945: El cigronet valent, primera incursió espanyola al gènere, fet en estudis barcelonins.
- 1950: La Ventafocs
- 1967: Astèrix el Gal, sobre el còmic homònim
- 1988: Akira, que aconseguí despertar l'interés occidental per l'anime
- 1995: Toy Story, primera pel·lícula feta totalment amb ordinador
[edita] Bibliografia complementària
- Anderson, Joseph and Barbara, "The Myth of Persistence of Vision Revisited", Journal of Film and Video, vol. 45, no. 1 (primavera del 1993): 3-12
- Culhane, Shamus, Animation Script to Screen
- Laybourne, Kit, The Animation Book
- Ledoux, Trish, Ranney, Doug, & Patten, Fred (Ed.), Complete Anime Guide: Japanese Animation Film Directory and Resource Guide, Tiger Mountain Press 1997
- Lowe, Richard & Schnotz, Wolfgang (Eds) Learning with Animation. Research implications for design Cambridge University Press, 2008
- Masson, Terrence, CG101: A Computer Graphics Industry Reference ISBN 0-9778710-0-2
- Thomas, Frank i Johnston, Ollie, Disney Animation: The Illusion Of Life, Abbeville 1981
- Walters, Faber and Helen (Ed.), Animation Unlimited: Innovative Short Films Since 1940, HarperCollins Publishers, 2004
- Williams, Richard, The Animator's Survival Kit ISBN 0-5712-0228-4
- Bob Godfrey and Anna Jackson, 'The Do-It-Yourself Film Animation Book' BBC Publications 1974 ISBN 0-563-10829-0

