Cinema pornogràfic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatges d'una pel·lícula pornogràfica gravada a Àustria el 1906.
L'actriu porno Rachel Starr.

El cinema pornogràfic, com a exhibició d'actes sexuals (pornografia) a través de pel·lícules, constitueix un gènere cinematogràfic generalment marginat, que no obstant això, genera un importantíssim volum de producció i negoci especialment a la Unió Europea, els Estats Units d'Amèrica i el Japó.

Característiques[modifica | modifica el codi]

En general, els arguments del cinema pornogràfic són pobres, ja que pràcticament només es basen a mostrar l'activitat sexual explícita. Així mostren una sexualitat molt esbiaixada respecte a com es viu el sexe en la realitat. Tradicionalment s'ha dirigit sobretot al públic masculí, tot i que últimament hi ha més producció especialment dirigida al públic femení.

Amb la finalitat bàsica de resultar un estímul sexual evident, obliden tocar a fons l'aspecte de la tendresa, les carícies i tota la riquesa de preliminars que habitualment és o hauria de ser present en les relacions sexuals corrents. Per aquest motiu han resultat més atractives per al públic masculí, pel qual els estímuls visuals tenen gran importància; el públic femení, per contra, respon més a l'erotisme i a l'afectivitat. Una altra qüestió artificiosa és l'habitual ejaculació externa, que ha de ser sempre clarament visible, fet que tampoc es correspon amb la realitat habitual.

Alguna pel·lícula, en canvi, ha estat carregada d'alta capacitat d'estimulació eròtica, sense que s'hagi qualificat de pornogràfica, com l'Imperi dels Sentits, dirigida per Nagisha Oshima. També s'han fet algunes pel·lícules pornogràfiques amb una clara finalitat educativa.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Les pel·lícules pornogràfiques acostumen a classificar-se segons la temàtica preferent de què tracten. Així en podem veure de relació heterosexual, transsexualitat, homosexualitat, alguna parafília, lluita en fang, sexe anal, fel·lació, masturbació, lesbianisme, orgia, bondage, gent gran, pits enormes, persones grasses, relacions sexuals interracials, asiàtiques, relacions sexuals de persones amb aspecte jovenívol, sadomasoquisme, entre d'altres i diverses combinacions de temes. Hi ha alguns films pornogràfics pràcticament monotemàtics que sovint no satisfan prou, fet que pot portar a fer-ne un consum exagerat, fins i tot a conductes addictives.

A gairebé tot el món, la seva exhibició ha estat acuradament regulada i restringida a sales especials o específiques (sales X a l'Estat espanyol, XXX als Estats Units d'Amèrica) tot i que, a partir de finals dels anys vuitanta, l'auge del vídeo domèstic i després el suport DVD l'han orientat majoritàriament al consum casolà i privat.

Inicis[modifica | modifica el codi]

Anomenat popularment cinema X o simplement porno el seu naixement i consolidació com a gènere cinematogràfic projectat en sales públiques es remunta a començaments dels anys setanta i generalment s'associa amb l'impacte produït perl film Deep Throat ("Gola pregona") dirigit per Gerard Damiano l'any 1972 i interpretat per l'actriu Linda Lovelace. A partir del rotund èxit assolit per aquesta pel·lícula, que tingué un baix cost de producció, el gènere es desenvolupà a gran ritme pel que fa a la indústria nord-americana, alhora que a Europa es començaven a veure els primers films pornogràfics francesos a partir de la legalització del gènere el 1974 en aquest país.

A l'Estat espanyol les sales X no arriben fins a l'any 1984 en què es regulen pel govern socialista les normes d'exhibició de films de caràcter pornogràfic. A Barcelona s'obriren un total de nou sales X en aquell primer any. Progressivament anaren desapareixent davant l'ofensiva del vídeo domèstic que permetia el visió de les pel·lícules còmodament des de casa. Algunes d'aquestes sales barcelonines foren les del carrer Aragó (antic cinema Roma), plaça Urquinaona (antic cinema Maryland) i plaça Bonsuccés (antic cinema Diorama 73).

El cinema X al món[modifica | modifica el codi]

Estats Units[modifica | modifica el codi]

El cinema X nord-americà de finals dels anys setanta va comptar amb valuoses estrelles com els actors Ron Jeremy, el superdotat John C. Holmes, John Leslie i les actrius Annette Haven, Veronica Hart, Lisa DeLeeuwe o la hispana Vanessa del Rio.

Als anys vuitanta amb el suport del vídeo destacaren Traci Lords, Ginger Lynn, Amber Lynn i Nina Hartley per la banda femenina i Tom Byron i el cabalós Peter North per la masculina.

Amb l'arribada del nou segle actrius com la tatuada Belladonna, Juli Ashton, o la menuda Gauge, Aurora Snow i Lea de Mae han destacat als EUA en el camp del gonzo, subgènere que dóna rellevància a pràctiques extremes com el sexe anal, l'A2M i dobles penetracions.

Estat espanyol[modifica | modifica el codi]

El prolífic realitzador madrileny Jesus Franco, va ser un dels pioners de pel·lícules espanyoles amb actes sexuals reals i explícits a meitat de la dècada dels vuitanta. Ja anteriorment havia realitzat els seus primers pornos a França i Alemanya als anys setanta. La catalana Lina Romay fou la seva actriu preferida i més utilitzada. Posteriorment José María Ponce i la seva dona l'actriu María Bianco contribuïren a revitalitzar el gènere cap a començaments dels noranta. Anys després el cine X espanyol i català començà a tenir una producció important i continuada amb realitzadors coneguts com a Narcís Bosch, Conrad Son (Les exxxcursionistes calentes) o els germans Lapiedra, actors com Toni Ribas, Nacho Vidal o Max Cortés i actrius amb cert prestigi internacional com María de Sánchez (ja retirada), Celia Blanco, i l'hongaresa resident a Catalunya Sophie Evans. Com a estrelles del porno catalanes es poden destacar Sara Bernat, Eva Morales i Anastasia Mayo

La indústria del sexe dóna feina a 2.300 persones a Espanya, on l'any passat va facturar 420 milions d'euros, xifra equivalent a gairebé la meitat del pressupost del Ministeri de Cultura espanyol per al 2010, segons les dades facilitades avui en el Saló Eròtic de Barcelona de 2010.[1] El nombre de pel·lícules que apareixen anualment en el mercat espanyol se segueix mantenint al voltant de les mil, mentre que cada any es venen 700.000 còpies de pel·lícules pornogràfiques a Espanya i se n'emeten 1.095 per televisió.[1]

Itàlia[modifica | modifica el codi]

El cinema porno italià ha tingut des de sempre una peculiaritat pròpia i un important desenvolupament a partir dels anys vuitanta. Com a actrius llegendàries han destacat especialment l'hongaresa Cicciolina (Ilona Staler), Moana Pozzi i més tard Selen Com a actors Roberto Malone i molt especialment el gran Rocco Siffredi. Pel que fa als directors cal destacar al mestre Mario Salieri i Silvio Bandinelli.

Europa de l'Est[modifica | modifica el codi]

Després de la caiguda del mur de Berlín i dels règims comunistes prosoviètics a l'Europa Oriental, alguns dels països de l'antic bloc han esdevinguts camps de llançament del nou cinema pornogràfic europeu. Entre aquests països destaca especialment Hongria, que ja a començament dels anys noranta va convertir-se en una pedrera inesgotable de producció de pornostars d'una gran bellesa física i grans prestacions davant la càmera (Sylvia Saint, Anita Blond, Anita Dark, Michelle Wild o Mandy Bright en són alguns exemples destacats). Moltes d'elles varen continuar la seva carrera als Estats Units aconseguint situar-se en els primers llocs de l'star system del cinema X nord-americà. També en menor mesura la República Txeca, Rússia i Ucraïna han produït actrius de gran èxit i rellevància dins el gènere X.

Actrius i actors[modifica | modifica el codi]

Algunes actrius porno són Michelle Barrett, Sophie Evans, Julia Ann, Lisa Ann, Leanna Heart, Traci Lords, Anna Malle, Jenna Jameson, Briana Banks, Bibian Norai, Sylvia Saint, Avy Scott, Brittany Andrews, Aurora Snow, Katsumi, Alicia Alighatti, Asa Akira, Monique Alexander, Tammi Ann, Clara Morgane, Aja, Calli Cox

Alguns actors porno són Taylor Rain, Toni Ribas, Nacho Vidal, Rocco Siffredi, etc.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinema pornogràfic Modifica l'enllaç a Wikidata