Cinesiologia aplicada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La cinesiologia aplicada és un mètode de medicina alternativa usat per diagnosticar i determinar teràpies. La cinesiologia aplicada proporciona, segons l'opinió dels seus practicants, una resposta sobre l'estatus funcional del cos. La cinesiologia aplicada està considerada com una medicina alternativa, i és diferent de la cinesiologia, que és la ciència que estudia els moviments del cos humà. Hom discuteix les bases de la cinesiologia aplicada, tant des d'un punt de vista teòric com empíric,[1] i està caracteritzada com a pseudociència[2] i curanderisme.[1] Al Regne Unit, el National Institute for Health and Clinical Excellence desencoratja l'ús de la cinesiologia aplicada per al diagnòstic d'al·lèrgies.[3]

Cinesiologia aplicada bàsica [cal citació][modifica | modifica el codi]

George J. Goodheart, D.C., un quiropràctic, va iniciar la cinesiologia aplicada el 1964. Posteriorment, el seu ús s'estengué a uns altres quiropràctics i uns quants doctors en medecina. El 1976 es fundà l'International College of Applied Kinesiology.

La cinesiologia aplicada fa un test dels músculs com a mètode de diagnosi. Comunament, els pacients de cinesiologia aplicada jeuen i alcen el seu braç predominant. Després, el cinesiòleg indica al pacient que resisteixi mentre ell fa força avall al braç esmentat. L'examinador avalua subjectivament la força exercida pel subjecte per determinar la força del múscul. Se suposa que això dóna una línia de base per a un test més avançat.

Per exemple, el cinesiòleg podria repetir la prova amb una substància particular sota la llengua del subjecte; si la prova mostra que el múscul és més dèbil que la primera prova, aquella substància serà nociva. L'examinador també pot indicar al pacient que es toqui una part del cos amb la mà oposada. Per exemple, per fer un test "localitzat" al cor, el pacient posaria una mà sobre el cor. Una prova del múscul del braç forta suggereix un cor sa, mentre que una prova dèbil suggereix un problema.

En lloc d'un test sublingual, alguns practicants simplement fan aguantar una substància al subjecte o posar-se-la prop d'un òrgan determinat. Alguns practicants de la cinesiologia aplicada arriben fins a fer aguantar un contenidor segellat de la substància que s'ha de provar, al front, al pit, etc. i llavors realitzen la prova de la força. Una altra tècnica comunament utilitzada en la cinesiologia aplicada és fer posar al pacient ulleres de colors (blau, verd, vermell, etc.) i realitzar el test de la força per a cada color d'ulleres. El color que provoca el major (o menor) esforç percebut és el que revela informació sobre la condició del subjecte.

Perquè gairebé totes les proves de cinesiologia aplicada són subjectives, molts consideren la pràctica amb escepticisme. El practicant de cinesiologia aplicada que realitza la prova, aplica pressió al pacient, però aquest practicant és també el que decideix si una pressió és més forta que una altra. Sense un mètode objectiu de mesurament de força, la cinesiologia aplicada romandrà probablement al reialme de la pseudociència.

Visió convencional de la cinesiologia aplicada [cal citació][modifica | modifica el codi]

Els practicants de medicina al·lopàtica tendeixen a considerar que la cinesiologia aplicada no té cap validesa científica. Per exemple, Stephen Barrett, M.D. discuteix que el testatge de músculs no pot distingir una substància de prova d'un placebo sota condicions de doble cec.

Practicants notables i teòrics [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • George J. Goodheart
  • David R Hawkins

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Carroll, Robert Todd "These are empirical claims and have been tested and shown to be false". «Applied Kinesiology». The Skeptics Dictionary. [Consulta: 2007-07-26].
  2. Atwood KC. «Naturopathy, pseudoscience, and medicine: myths and fallacies vs truth». MedGenMed, 6, 1, 2004, pàg. 33. PMC: 1140750. PMID: 15208545.
  3. NICE consults on draft guideline on food allergies in children (anglès)