Cingle
De Viquipèdia
Boira als Cingles de Tavertet, Tavertet.
Cingles calcaris als Ports.
Els cingles de Bertí vistos des de Puiggraciós.
Un cingle (o timba), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla.
La formació d'un cingle pot estar causada per una falla tectònica de les roques de la muntanya o de l'àrea, per un procés de diagènesi o també per processos de dilatació tèrmica de la zona.
Taula de continguts |
Variants[modifica]
- Quan es presenten en renglera estenent-se al llarg d'una longitud més o menys considerable, poden rebre el nom de cinglera.
- Una "serra acinglerada" és una serra que forma cingleres o que és plena de cingles.
- Al cingle, també se'l pot anomenar balç, i a la cinglera, balcera
Exemples[modifica]
- Cinglo Alt, Pallars Jussà, Gavet de la Conca
- Cingles de l'Avenc, Osona, Tavertet
- Cingles dels Banyadors, Berguedà, Guardiola de Berguedà
- Cingles de Bertí, Vallès Oriental
- Cingles de la Bola, Berguedà, Saldes
- Els cingles de la Serra de Busa, Solsonès
- Cingles de Cal Custodi, Solsonès, la Coma i la Pedra
- Cingles de Can Picola, Ripollès, Ogassa
- Cingles de Carandella, Solsonès
- Cingle de les Casesvelles, Anoia
- Cingles del Cerdà, Osona, St. Martí de Centelles
- Els Cingles, Alt Urgell, el Pont de Bar
- Cinglera de Castellfollit, a la Garrotxa
- Cingles de Conangle, Berguedà
- Cingles de les Corbateres, Ripollès, Molló
- Cingles de Costafreda, Berguedà, Saldes
- Cingles de les Costasses, Alt Urgell
- Cingle de la Creu, Solsonès
- Cinglo de Currolda, Pallars Jussà, Gavet de la Conca
- Cinglo de Desferrador, Pallars Jussà, Gavet de la Conca
- Cingles d'Espinau, Alt Empordà, Albanyà
- Cingle de Fosser, Pallars Jussà, la Torre de Cabdella
- Cingles de Gitarriu, Garrotxa, Montagut i Oix
- Cingles de Gresolet, Berguedà
- Cingles de Malanyeu, Berguedà
- Cingles de la Manllada, Garrotxa, Montagut i Oix
- Cingles de Montbrú, Moianès
- Cingles de la Morrera, a la Serra de la Morrera, la Noguera
- Cingles d'en Parada, Alt Empordà
- Cingle de les Peronyes, Pallars Jussà, Sant Esteve de la Sarga
- Cingles del Reu, Berguedà
- Cingles de Sant Eloi, Ripollès, Ribes de Freser
- Cingles de Sant Roc, Gironès, Amer
- Cingles de Sant Salvador, Berguedà
- Cinglera de Sòria, Solsonès
- Cingles de Taravil, Solsonès
- Cingles de Tavertet, Osona
- Cingles de la Torre, Berguedà, Gisclareny
- Cingles de Tubau, Berguedà, Sant Jaume de Frontanyà
- Cingles del Valentí, Pallars Jussà, Llimiana
- Cingles de Vallcebre, Berguedà
- Cingles de Vilanova, Osona, Vilanova de Sau[1]
- Cingles de Vila-rasa, Moianès
- Tuc des Cingles (2 570 m), Vall d'Aran[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya