Camforer

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cinnamomum camphora)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Camforer
Un vell camforer amb una vida estimada d'uns 1000 anys, al Japó
Un vell camforer amb una vida estimada d'uns 1000 anys, al Japó

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Laurales
Família: Lauraceae
Gènere: Cinnamomum
Espècie: C. camphora
Nom binomial
Cinnamomum camphora
(L.) Sieb.
Il·lutració que mostra diferents parts del camforer

El camforer (Cinnamomum camphora) és un arbre perenne de la família Lauraceae que també es coneix amb el nom d'arbre de la càmfora. És un arbre de zones tropicals, originari del sud-est asiàtic, típic de països com Japó, Malàisia o Xina, però s'ha pogut trobar a Austràlia i a la costa oest dels Estats Units. El nom prové del grec Cinnamomum que és el seu nom clàssic grec, i camphora del grec kamphora, càmfora. Al Jardí Botànic Històric de Barcelona hi ha un exemplar d'aquest arbre.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Creix a una velocitat molt ràpida, però prefereix sols fèrtils, ben drenats, frescos i arenosos. Pot viure en sols àcids, neutres o alcalins. S'ha de plantar en un lloc on hi hagi semiombra. El camforer floreix entre abril i juny, depenent de la zona on es trobi

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Cinnamomum camphora és un arbre mil·lenari que forma part de la família de les lauràcies. Els exemplars més ancians d'aquest arbre poden arribar a mesurar més de 40 metres d'altura i fins a 3 metres de perímetre. La inflorescència està formada per petits raïms. La rel és fasciculada, l'escorça és llisa, d'un color grisós amb branques recobertes de moltes escames. Les fulles es disposen de forma alterna. Són coriàcies i ovalades o el·líptiques, simples sense estípules, d'un color verd clar brillant que quan s'han de renovar passen a color vermell, amb 3 nervis poc marcats. Les flors són actinomorfes, acícliques, molt petites, hermafrodites, trímeres, de color groc verdós amb perigoni de sis peces anomenades tèpals. L'androceu està format per nou estams disposats de tres en tres en tres nivells; les anteres tenen 4 finestres i el gra de pol·len està monooberturat. El gineceu assumeix la posició ínfer i només consta d'un carpel. El fruit és una drupa negre i globosa, d'uns 7-8mm de diàmetre i conté una llavor.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

L'essència de càmfora s'obté del tronc del arbre del alcanfor quan aquest ja és vell. També es pot sintetitzar-la càmfora de manera industrial. La càmfora va ser el primer producte natural sintetitzat de manera industrial.

Composició química La càmfora natural és una substància semisòlida cristal·lina, blanca i cerosa amb un característic olor acre. És un terpenoide de fórmula química és C10H16O. S'extreu del tronc del arbre del alcanfor. La càmfora sintètica s'elabora a partir de la trementina L'essència de càmfora conte també safrol, borneol, heliotropina, vanil·lina, terpineol i alguns alcohols sesquiterpènics.

Usos medicinals S'utilitza com contrairritant, alleugerant de dolors musculars i articulars. Descongestiu nasal i administrat en petites dosis és un revitalitzant cardíac i antifatigant.

Accions farmacològiquesRubefaent: té la propietat d'envermellir la pell i dona una sensació de calor

Contrairritant: sobretot s'utilitza per via tòpica perquè provoca vasodilatació cutània. S'absorbeix molt bé per la pell i es troba en moltes pomades.

Descongestionant nasal: S'utilitza normalment amb el mentol en productes que s'evaporen fàcilment i tenen efecte descongestiu (Vicks VapoRub).

Anestèsic local lleu

Antimicrobià

Altres usos de la càmfora: s'utilitza com a bàlsam, en la plastificació de nitrat de cel·lulosa, i fins i tot en pirotècnia. La càmfora és un fort repel·lent d'insectes, fins i tot serveix per repel·lir serps i altres rèptils. També s'utilitza com condiment en menjar indi, així com en algunes cerimònies hindús. Es pensa que s'utilitzava fa segles a la Xina per donar sabor a aliments similars al gelat.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

En grans quantitats és verinós si és ingerit i pot causar atacs, confusió, deliris, mal de cap, irritabilitat, hiperactivitat neuromuscular i en alguns casos al·lucinacions. El 1980 es van prohibir la comercialització de productes que continguessin oli de camforer per la seva toxicitat. Des que existeixen alternatives a la utilització de la càmfora com a component de medicaments aquest s'ha deixat d'utilitzar, exceptuant en alguns productes de via tòpica on la seva quantitat es mínima com pols de talc o màscares tonificants de la pell.

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camforer