Cino da Pistoia
| Cino da Pistoia | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | Guittoncino dei Sinibaldi 1270 Pistoia Toscana |
| Defunció | 1337/38 Pistoia |
| Nacionalitat | Toscana |
| Altres noms | Cino dei Sinibaldi Cinus de Sighibuldis |
| Ocupació | Poeta, jurista |
| Conegut per | Dolce stil nuovo (estilnovisme) |
| Muller/s | Selvaggia |
Cino da Pistoia o Guittoncino dei Sinibaldi (Pistoia, 1270-1992) és un escriptor i polític toscà (Itàlia).[1]
Son pare era un noble de la casa de Sinibaldi i sa mare una noble de la casa de Càndia. Cino estudià a la Universitat de Bolonya a la qual obtingué el doctorat, sota Dinus de Rossonis, i a les universitats de Siena, Florència, Perusa i Nàpols. El 1334 va ser elegit gonfanoner de Pistoia, però no va acomplir la funció.
Al nivell jurídic ecriví Lectura in codicem (1312-1314), un comentari al Corpus Juris Civilis que mesclava d'un costat el dret romà i d'altre costat lleis i usos contemporanis i dret canònic. Al nivell literari escriví uns dos cents poemes líriques, quasi tots dedicats a una dona Selvaggia i coneguts per la seva puresa lingüística i l'harmonia de la rima. Era molt ben introduit al cercle literari dels stilnovistes: Giovanni d'Andrea i Francesco Petrarca. Dante Alighieri, un seu amic, l'elogià a la seva obra De vulgari eloquentia.[2]
Obres[3][modifica]
- Lectura in codicem
- Glosse contrarie
- Additiones et apostillae super prima parte
- Infortiati, la Quaestio disputata per Cynum in Civitate Senarum
Referències[modifica]
- ↑ «Cino da Pistoia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Stil Novo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cino dei Sinibuldi», Siena, Facoltà di Diritto Civile, [consulta 20 de gener de 2013]
