Cino da Pistoia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cino da Pistoia
Naixement Guittoncino dei Sinibaldi
1265
Pistoia (Toscana)
Defunció 1337[1]
Pistoia
Nacionalitat Toscana
Altres noms Cino dei Sinibaldi
Cinus de Sighibuldis
Ocupació Poeta, jurista
Conegut per Dolce stil nuovo (estilnovisme)

Cino da Pistoia o Guittoncino dei Sinibaldi (Pistoia, 1265-1337[2]) fou un escriptor i polític toscà (Itàlia).[3]

Son pare era un noble de la casa de Sinibaldi i sa mare una noble de la casa de Càndia. Cino estudià a la Universitat de Bolonya a la qual obtingué el doctorat, sota Dinus de Rossonis, i a les universitats de Siena, Florència, Perusa i Nàpols. El 1334 va ser elegit gonfanoner de Pistoia, però no va acomplir la funció.

Al nivell jurídic ecriví Lectura in codicem (1312-1314), un comentari al Corpus Juris Civilis que mesclava d'un costat el dret romà i d'altre costat lleis i usos contemporanis i dret canònic. Al nivell literari escrigué uns dos-cents poemes líriques, quasi tots dedicats a una dona Selvaggia i coneguts per la seva puresa lingüística i l'harmonia de la rima. Era molt ben introduït al cercle literari dels stilnovistes: Giovanni d'Andrea i Francesco Petrarca. Dante Alighieri, un seu amic, l'elogià a la seva obra De vulgari eloquentia.[1]

Obres[4][modifica | modifica el codi]

  • Lectura in codicem
  • Glosse contrarie
  • Additiones et apostillae super prima parte
  • Infortiati, la Quaestio disputata per Cynum in Civitate Senarum

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cino da Pistoia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Stil Novo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Brand, Peter; Pertile, Lino. The Cambridge History of Italian Literature (en anglès). Cambridge University Press, 1999, p. 25. ISBN 0521666228. 
  3. «Cino da Pistoia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Cino dei Sinibuldi», Siena, Facoltà di Diritto Civile, [consulta 20 de gener de 2013]