Ciprinodòntid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ciprinodòntids
Cyprinodon diabolis
Jordanella floridae
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Cyprinodontiformes
Família: Cyprinodontidae
Gèneres
Cyprinodon variegatus (il·lustració de Lacépède, circa 1803).
Exemplar de Cyprinodon eximius fotografiat a Texas, Estats Units.
Exemplar de Cyprinodon nevadensis calidae (espècie de ciprinodòntid autòctona de Nord-amèrica i ja extinta).

Els ciprinodòntids són peixos de mida petita, de l'ordre dels ciprinodontiformes, petits, de cos curt, rabassut i cobert d'escates cicloides grans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Presenten la boca en posició obliqua i proveïda de dents.
  • Tenen les aletes dorsal i anal pràcticament a la mateixa alçada del cos i l'aleta caudal arrodonida.
  • El cos està cobert d'escates cicloïdals.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen petits invertebrats, amb predomini dels crustacis i les larves d'insectes, principalment dels mosquits, dels quals són depredadors voraços.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viuen sobretot a les aigües dolces i salabroses, però, en algunes ocasions, se'ls pot trobar en aigües marines, ja que són animals molt eurihalins (és a dir, que toleren grans variacions de salinitat).

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Els ciprinodòntids es troben a tots els continents de la Terra (tret d'Austràlia). L'única espècie de ciprinodòntid dels Països Catalans, el fartet (Aphanius iberus), és una espècie de peix endèmica de la costa mediterrània ibèrica, encara que també es troba també a l'Àfrica del Nord.

Observacions[modifica | modifica el codi]

El fet que s'alimentin de mosquits no ha estat ben coneguda fins a temps recents, cosa que portà a introduir a les zones de maresmes una espècie, la gambúsia, que ocupa el mateix nínxol ecològic, amb la finalitat de combatre els mosquits portadors del paludisme. Això ha comportat la introducció d'una espècie forana que posseeix un potencial reproductor molt superior al dels ciprinodòntits (és una espècie vivípara) i una major voracitat, que la porta a alimentar-se, fins i tot, dels ous dels ciprinodòntits, cosa que ha suposat el desplaçament d'aquestes espècies en àmplies zones de les maresmes catalanes.[1]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 40-41. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. UNEP-WCMC Species Database (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]