Circàssia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Blasó de Circàssia

Circàssia (La Circàssia no correspon a cap divisió política, formant part dels antics territoris de Tèrek i Kuban en el Caucas)

La Circàssia de la regió de la Rússia Europea meridional, situada en les vessants septentrionals del Caucas i compresa entre els Negra, a l'oest i el Càspia, a l'est. Està limitada al nord pels rius Tèrek i Kuban, allargant-se pel sud fins a Mingrèlia. El terreny és en part molt trencat, assolin considerable altura, com l'Elbrús (5.646 m). L'elevació mitjana de la serralada excedeix de 3.000 m. partint d'ella ramificacions laterals en sentit transversal que l'enllacen a una sèrie de contraforts paral·lels de menys altura.

La part oriental és més baixa que l'occidental, però més trencada. Les aigües es dirigeixen per la part septentrional de la regió als mars Negra i Càspia pels citats rius Kuban i Tèrek, els quals descriuen una gran corba en sentit oposat i presenten les seves ribes en la part inferior del seu curs, cobertes de vegetació.

El Kuma i altres rius de la regió central es filtren en les estepes sense arribar al mar. L'Ingur i el Rion porten les aigües del Caucas occidental al mar Negra per la vessant contraria.

No obstant la fertilitat del sol, l'agricultura està força endarrerida, sent els productes principals el blat de moro, civada, tabac, arròs, cànem i la vinya.

Als vessants del Caucas hi ha uns magnífics boscs, els quals subministren una fusta excel·lent per la construcció.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de Circàssia

Les primeres dades que es tenen dels circassians es remunten al segle VI abans de Crist, època en la qual eren designats pels romans amb el nom d'ant. En el segle V de la nostra era la Circàssia fou devastada pels huns, passant després al domini dels khàzars, i a la caiguda d'aquests, depengueren de l'imperi selèucida de Pèrsia i posteriorment del regne de Geòrgia.

Al voltant del segle X començaren les irrupcions dels russos en el Caucas, establint-se relacions de parentiu amb les principals famílies d'aquesta regió. En el segle XIII s'apoderà d'aquesta Batu Khan, fill de Jöči i net de Genguis Khan, formant una de les províncies occidentals de l'imperi mogol. En acabar el segle XIV passà al domini de Tamerlà i els seus descendents, abraçant en aquesta època l'islam la major part dels seus habitants.

Ivan Vasilievich, gendre d'un príncep circassià, defensà el territori enfront les pretensions del khan de Crimea, del qual kanat en passà més tard a dependre la Circàssia, fins que el 1708 es revoltà, posant-se sota la protecció de Turquia. El tractat de Belgrad (1739) i el de Kuchuk-Kainardji (1774) permeteren als txerkesos, encara que per poc temps, gaudir d'alguna lliberta fins que Pere el Gran de Rússia realitzà diferents temptatives per estendre els seus dominis pel Caucas.

El Kuban constituïa abans del tractat d'Andrinòpolis (1829) la frontera entre russos i txerkesos, però en virtut d'aquest tractat foren agregades a Rússia totes les possessions otomanes del Caucas. Els circassians es negaren a reconèixer la validesa del estipulat, originant-se llavors una lluita terrible, que acabà amb la dispersió d'aquell poble.

Des de 1858 a 1864 més de 3000.000 txerkesos abandonaren les seves llars, establint-se en llocs diversos de Turquia, emigració que tornà a repetir després de la campanya ruso-turca de 1877, anant part del poble circassià a cercar refugi a l'Anatòlia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Circàssia Modifica l'enllaç a Wikidata