Circovirus porcí tipus 2

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Circovirus porcí tipus 2
Cal imatge.png
Classificació científica
Grup: ii
Família: ''Circoviridae''
Gènere: Circovirus

El circovirus porcí tipus 2 és un virus d'ADN de cadena simple, circular, amb estructura icosaèdrica i sense coberta externa. Té unes dimensions reduïdes. Aquest virus té una elevada resistència a l'ambient. També a dissolvents lipídics per manca de coberta externa. Per contra, es poden inactivar mitjançant desinfectants alcalins. També existeix un PCV1 però no provoca cap tipus de patogènia en el porc. El PCV2 és una de les causes de malalties més importants en la indústria porcina. La infecció està molt estesa i, gairebé totes les granges de porcs estan infectades amb PCV2 però relativament poques tenen PCVAD (malalties associades a PCV2). La principal malaltia amb la qual s'associa és la síndrome multisistèmica post-deslletament, que afecta garrins de 6 i 20 setmanes, causant problemes en el creixement.

Principalment afecta l'espècie porcina, com també al porc domèstic i al de raça ibèrica. S'ha investigat la capacitat infectiva d'aquest virus en altres espècies com les vaques, ovelles, conills o humans, i no hi ha cap evidència que puguin ser infectats per PCV2. Però, han sortit dades que relacionen la replicació i transmissió en ratolins.

Mètodes de control[modifica | modifica el codi]

Pràctiques de gestió i control de coinfeccions:[modifica | modifica el codi]

El tractament i control de malalties associades a PCV2 s'ha centrat principalment en la instauració de bones pràctiques de producció i maneig : minimitzant l'estrès dels porcs, eliminant o reduint al mínim els efectes de coinfeccions i disminuint els factors desencadenants que indueixen l'estimulació de resposta immune.

Les coinfeccions més destacables són Mycoplasma hyopneumoniae i parvovirus porcí (PPV).

Les bones pràctiques de producció i maneig es recullen en els anomenats 20 principis de Madec:[1]

Accions en fase de maternitat:

1. Buidament de la fosa, neteja i desinfecció entre lots.

2. Neteja de truges i desparasitació abans de parir.

3. Limitar adopcions en paridora (només a les que siguin estrictes i dins les 24 hores de vida).

Accions en fase de transició:

4. Utilitzar corralines petites (<13 animals), amb particions sòlides.

5. Buidament de fosa, neteja i desinfecció; realitzar l'anomenat tot dins- tot fora.

6. Densitat d’animals adequada a 3 garrins/m2.

7. Garantir com a mínim 7 cm d’espai de menjadors per garrí.

8. Garantir una bona qualitat d’aire (NH3<10ppm, CO2<0,15%).

9. Garantir temperatura ambiental adequada.

10. No barrejar lots.

Accions en fase d'engreix / finalització:

11. Utilitzar corralines petites, amb particions sòlides.

12. Buidament de fosa, neteja i desinfecció; realitzar tot dins- tot fora.

13. No barrejar animals procedents de diferents corralines de la transició.

14. No barrejar animals procedents de naus diferents.

15. Densitat d’animals adequada a >0,75 m2/porc.

16. Garantir una bona qualitat d’aire.

Altres accions:

17. Assegurar un programa de vacunes adequat.

18. Assegurar flux d’animals adequat entre naus.

19. Higiene estricta (en castracions, injeccions, etc.).

20. Separació més aviat millor dels animals malats; instal·lacions hospitalàries.

Vacunes:[modifica | modifica el codi]

L’any 2004 a França i Alemanya va sortir al mercat la primera vacuna inactiva front a PCV2, la seva aplicació va ser en truges. L’any 2006 el mercat nord-americà ja disposava de 4 vacunes per al virus. Una anava destinada a les truges i les altres tres d’aplicació en garrins. Van demostrar un efecte molt positiu en relació a la prevenció de mortalitat dels porcs.

A la següent taula hi ha una relació d'aquestes vacunes:

Nom vacuna Companyia Tipus de vacuna Col·lectiu d’aplicació Dosis i edat d’aplicació
Circovac® Merial Inactivada, virus sencer Truges 2 dosis a primípares en aclimatació, i 1 dosis per cicle, subsegüentment
Ingelvac Circoflex® Boehringer-Ingelheim Subunitat, prot. de la càpsida Garrins 1 dosis en garrins de 3 setmanes endavant
Porcilis PCV® Intervet-Schering Plough Subunitat, prot. de la càpsida Garrins 2 dosis, la primera en garrins de 3 setmanes endavant
Suvaxyn PCV2® Fort Dodge Inactivada, virus quimèric sencer Garrins 1 dosis en garrins de 3 setmanes endavant
Seroteràpia:[modifica | modifica el codi]

Aquesta tècnica consisteix en obtenir sèrum d’un animal que hagi passat la malaltia, però que estigui recuperat. La via d’administració és la intraperitoneal i la quantitat és de 3 ml. També es pot addicionar amb antibiòtics. El sèrum es pot conservar refrigerat si se’n fa ús dins dels 7 dies següents, però s'ha de congelar si se'n fa un ús posterior.

Alguns resultats publicats demostren que es redueix la mortalitat considerablement. D’altra banda aquesta tècnica dóna resultats variables en altres explotacions, perquè parlem d'un virus molt recent i hi ha una manca d'investigació pel que respecta a aquestes tècniques.

Mètodes de diagnòstic[modifica | modifica el codi]

Existeixen múltiples formes per al diagnòstic del PCV2 i les classificarem segons el que estiguem detectant en cada cas:[2]

  • Detecció de l'àcid nucleic:
  • Detecció d'anticossos:
    • Neutralització viral en sèrum ( SVN )
    • Immunoperoxidasa indirecta en monocapa ( IPMA )
    • Test de immunofluorescència indirecta ( IFA )
    • Immunoabsorció lligada a enzims ( ELISA )
  • Detecció de l'antigen viral:
    • Isolació del virus ( VI )
    • Immunohistoquímica
    • Test d'immunofluorescència d'anticossos en seccions de teixit ja sigui de forma directa ( FA ) o indirecta ( IFA )

Els mecanismes més utilitzats són les tècniques immunohistoquímiques i reacció en cadena de la polimerasa; així com les hibridacions "in situ" .

Factors associats[modifica | modifica el codi]

  • Immunosupressió: Pot desencadenar una progressió de la malaltia i les lesions provocades per la síndrome multisistèmica postdeslletament.
  • Coinfecció: És possible aïllar altres virus infectant el mateix hoste, aquest són parvovirus porcí (PPV) Virus de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRSV), Mycoplasma hyopneumoniae.
  • Edat: Normalment s'aïlla el virus entre la 5a i la 18a setmana de vida i la majoria dels casos que es diagnostiquen són en garrins entre la setmana 6 – 10 de vida.
  • Nivells d'anticossos: Aquells garrins les mares dels quals tenen uns nivells alts d'anticossos contra el PVC2 abans del part, són més susceptibles a morir després del deslletament.
  • Immunoestimulació: Pot desencadenar una progressió de la malaltia i les lesions provocades per la síndrome multisistèmica postdeslletament.
  • Immunosupressió: Té un efecte sobre el desenvolupament de la síndrome multisistèmica postdestetament en l'hoste.
  • Susceptibilitat: En funció dels antecedents, doncs, hi ha un factor genètic que influeix juntament amb la càrrega viral del virus.
  • Gènere: Els mascles tenen un major risc de mort que les femelles.

Malalties associades[modifica | modifica el codi]

Patogènia[modifica | modifica el codi]

La patogènia del PCV2 encara està en investigació, tot i això actualment es sap que les cèl·lules es repliquen majoritàriament en els macròfags, i en les cèl·lules presentadores d'antígens, així com en les cèl·lules del miocardi fetal (cardiomiòcits).[3] Per altra banda s'ha observat que en els limfòcits, la presència d'antígens del PCV2 es veu en casos d'una manera més esporàdica, és possible que sigui perquè els timòcits i els limfòcits T són més resistents a la infecció enfront PCV2.

El símptoma típicament observat, en el cas que aquest virus afecti el porc, és la fallida cardíaca congestiva. De tal manera que la miocarditis que podem observar en alguns casos, ens estaria indicant que aquell cas es tracta encara d'una infecció primerenca.

La possibilitat que aquesta infecció hagi evolucionat és la diferència entre un quadre clínic o no. Es pensa que la pneumònia intersticial associada al PVC2 fa que el cor hagi de fer un sobreesforç de tal manera que es produiria una hipertensió pulmonar, cosa que afavoriria la mort per insuficiència cardíaca congestiva en els animals que presentin lesions moderades o lleus en el miocardi. Tot i això també hi ha estudis que pensen que la mortalitat és major en els mascles degut a les incisions que es poden infectar i donar infeccions secundàries, quan aquests són castrats.[2]

Aquest raonament explicaria perquè hi ha una diferència quantitativa entre el nombre de mascles i de femelles que moren, sent major el nombre de mascles que acaben morint per aquesta cardiopatia.

Caldria afegir que en gossos, gats i humans també s'han descrit aquestes diferències.

Efectes sobre el sistema immunològic[4][modifica | modifica el codi]

Les conseqüències de la infecció per part del PCV2 depenen de la resposta immunològica que té lloc durant la seva fase infectiva. Els porcs malalts es troben immunosuprimits i incapaços de donar respostes immunològiques per treure el virus de la circulació.

Els porcs que pateixen la síndrome multisistèmica post deslletament tenen diverses lesions limfàtiques, així com alterades les vies d’expressió de les citoquines, de les cèl·lules mononuclears de sang perifèrica (PBMCs) i trobem també alteracions en els òrgans limfàtics.

És possible que la seva infecció sigui asimptomàtica, per tant, no sempre es presentaran aquestes pertorbacions en el sistema immunològic, i a més, és possible que aquests animals tinguin un major nivell de virus en el seu organisme, que no pas aquells que presenten la síndrome multisistèmica post-deslletament.

Estudis recents han revelat que els mecanismes que afecten la resposta immunològica involucren:

  1. Inducció d’acumulació de virus i la modulació de les cèl·lules dendrítiques plasmocitoides (responsables de la resposta inflamatòria a nivell sistèmic).
  2. DNA viral, en la regulació de les funcions de les cèl·lules immunològiques, com per exemple la via de resposta duta a terme per les citoquines.

Així és com al tenir un sistema immunològic deprimit per la presència del virus i danyat, recordem que el virus es sol dividir en els macròfags; els animals són susceptibles a patir infeccions secundàries per virus oportunistes.

L’eficàcia de la vacuna es basa en l'activació de la resposta humoral i la resposta cel·lular durant la infecció del PCV2, d’aquesta manera el que s’obté és garantir un descens del costos de mediació i de les malalties relacionades amb PCV2 quan es vacunen les mares gestants o els porquets nounats.

Resposta immunològica i protecció immunològica induïda per la vacuna contra PCV2[4][modifica | modifica el codi]

La resposta immunològica cel·lular contra la infecció de PCV2 ha estat menys estudiada comparat amb la resposta humoral; Una observació important però és que la reducció en la càrrega de PCV2 en la sang, va coincidir amb l’aparició dels anticossos específics.

Porcs afectats amb síndrome multisistèmic post-deslletament[modifica | modifica el codi]

La baixada de limfòcits juntament amb la infiltració dels histiòcits són les característiques més destacables en els porcs afectats per síndrome multisistèmic post-deslletament.

La gravetat de les alteracions es correlaciona directament amb la quantitat de PCV2; El teixit limfàtic dels porcs afectat mostra un augment de la població de cèl·lules fagocítiques mononuclears.

Tot junt sembla indicar una deficiència dels teixits limfoides, cosa que contribuiria que hi ha la depleció de limfòcits característica associada amb síndrome multisistèmic post-deslletament.

Els canvis cel·lulars es veuen també en la sang, doncs els porcs afectats amb síndrome multisistèmic post-deslletament mostren una limfopènia que involucra tant els limfòcits B i T i les seves subpoblacions, i també les cèl·lules NK, mentre que els monòcits i els neutròfils augmenten, de tal manera que hi ha una inversió del ratio limfòcits/neutròfils.

La modificació de les citoquines amb el PCV2[modifica | modifica el codi]

Els porcs amb síndrome multisistèmic post-deslletament també mostra una expressió alterada comparat amb el patrons de citoquines en diferents teixits limfoides. La citoquina que es veu més alterada en els porcs malalts és la IL-10, que apareix juntament amb una depleció i atròfia del timus. Tot i això, aquesta alteració en les citoquines sols és present en alguns porcs que presenten la malaltia, doncs sembla que al llarg de la infecció alguns animals són capaços  de contrarestar el desenvolupament de la malaltia.

La forma com es dóna aquesta via encara és desconegut.

Transmissió[modifica | modifica el codi]

Tot i que no es coneixen bé els mecanismes de contagi i difusió podem dir el següent:

Aquest virus afecta principalment a porcs de 6-8 setmanes d'edat; Això suggereix que el calostre matern és el que dóna immunitat, quan aquest consum de calostre va disminuint, comença la fase clínica. És gràcies a aquest calostre que rarament es donen casos de circovirus en menors a 6 setmanes.

Les truges es consideren la principal font d'infecció, s'han fet estudis experimentals per determinar si la transmissió és vertical en els quals, a truges lliures d'infeció, se'ls administrava el virus per via traqueal o intramuscular. Els resultats d'aquests estudis van ser que tot i que el virus no travessa la placenta, produeix trastorns reproductius.[3]

Es consideren possibles les següents formes de contagi del PCV2[modifica | modifica el codi]

  • Transmissió per contacte: s'ha demostrat que només és possible durant un temps determinat i no afecta a tots els animals.
  • Secrecions nasals: es considera la possible ruta de transmissió horitzontal en una granja. No es demostra en la fase que apareix la simptomatologia.
  • Oculars.
  • Femta.
  • Semen: tot i que encara està sense confirmar, provoca una infecció intrauterina i problemes reproductius, encara que les truges siguin seropositives.. Es creu en aquesta possibilitat, doncs la transmissió majoritàriament és dona per l'entrada d'animals, però hi ha granges que no tenen entrada de bestiar i també es produeix la infecció; per tant es creu que és pel semen del porc.
  • De forma mecànica: Doncs el virus és estable al ambient i per tant es pot transmetre al camió, la roba, calçat, material, equipament i també per rosegadors i ocells.[5]

Un cop el virus esta dins de la granja la transmissió majoritària es per contacte d'animals malalts amb sans.

S'ha confirmat que influeixen també altres factors, com l'estres i les pròpies característiques immunològiques de l'animal. També si hi ha un altre microorganisme a la vegada que el PCV2, les lesions i les formes clíniques són més severes.

Les granges han de seguir unes pautes per tal de controlar l'aparició del virus[modifica | modifica el codi]

  • Maneig adequat per no crear estrès.
  • No barrejar porcs de diferents procedències.
  • Tenir bon amuntegament i bona ventilació.
  • Fer una immunoestimulació prèvia a l'aparició del virus.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Asociación uruguaya de productores de cerdos
  2. 2,0 2,1 Factors: Gender
  3. 3,0 3,1 Circovirosis porcina (castellà)
  4. 4,0 4,1 KEKARAINEN, T., McCULLOGH, K, FORT, M., FOSSUM, C. SEGALÉS, J., ALLAN, G.M. Immune responses and vaccine-induced immunity against Porcine circovirus type 2 [recurs en línia]. 8 Desembre - 30 Octubre 2010 <http://www.sciencedirect.com.are.uab.cat/science/article/pii/S0165242710001145> [Consulta: 29 desembre 2014]
  5. http://www.sanidadanimal.info/cursos/curso/5/patogenia.htm

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]