Circuit automobilístic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Autòdrom José Carlos Pace vist des d'una tribuna.
Zona de boxes del autòdrom de Hockenheim.
Oval de Indianapolis durant una competició.
Circuit de Surfers Paradise.
La Carrera de Campions del 2007 es va córrer en un circuit doble dintre de l'Estadi de Wembley.

Un circuit de carreres és un camí tancat utilitzat en certes modalitats d'automobilisme i motociclisme. Els circuits es distingeixen dels trams de ral·li i de les rectes usades en les proves d'arrancada on el camí es recorre en cercles diverses vegades. Generalment, l'objectiu d'una competició en circuit és donar la major quantitat de voltes al circuit en el menor temps possible.

L'automobilisme de velocitat, el motociclisme de velocitat, les curses de dirt track, l'autocròs, el motocròs, el ral·licròs i el supermotard es corren exclusivament en circuits: de superfície pavimentada (asfalt, formigó, ciment) en els tres primers casos; de superfície solta (terra, grava, neu, gel) en els dos següents; i de superfícies mixtes en els dos restants.

Les carreres de regularitat es poden disputar tant en circuits com en recorreguts oberts. Certs formats de curses de destrucció utilitzen circuits; tal és el cas del banger racing d'Europa del Nord i de les carreres en vuit dels Estats Units. Les etapes superespecials d'un ral·li, així com la Cursa de Campions, se celebren en circuits amb diversos carrils. Els carrils estan interconnectats entre si, de manera que els pilots giren tantes voltes com carrils hi ha per a completar tot el recorregut.

En una carrera de regularitat en circuit, els corredors han de girar al circuit en un temps el més prop possible a l'estipulat pels organitzadors. En les competicions de derrapades, els pilots han de conduir al voltant del circuit a la major velocitat però descrivint un derrapatge el més ampli possible i el més proper possible als límits del traçat. En la resta de les disciplines, els participants han de completar una quantitat de voltes establerta en el menor temps possible, o bé girar la major quantitat de voltes possible en un temps donat.


Tipus de circuits[modifica | modifica el codi]

Els circuits de carreres es poden distingir segons la seva superfície, localització i forma. Un circuit específicament dissenyat per a competicions s'anomena circuit permanent, (també se'l anomena en alguns casos autòdrom.

Un circuit compost per carrers públics s'anomena circuit de carreres urbà, i els situats en carreteres públiques o en un aeroport no tenen denominacions específiques; aquests tres tipus de circuits se'ls anomena col·lectivament circuits semipermanents o temporals.

Segons la Federació Internacional de l'Automòbil, un circuit que té fins a quatre corbes amb el mateix sentit de gir s'anomena oval. La majoria dels ovals es recorren en sentit antihorari, mentre que la majoria dels circuits que tenen corbes a banda i banda (circuits mixts) es recorren en sentit horari. Certs circuits tenen forma de vuit o tenen bucles interns; això s'assoleix amb ponts o creuaments a nivell.

Parts d'un circuit[modifica | modifica el codi]

Els elements d'un circuit estàndard són:

  • Superfície de pista: Camí pel qual han de rodar els vehicles durant una carrera.
  • Vores, lloms, cordons, pianos o xinesos - Elevacions sòlides col·locades en les vores de la pista al començament i al final de les corbes, de vegades pintades de colors. Permeten al pilot veure les corbes amb temps suficient i saber on està la vora de la pista, a més d'evitar que els pilots "tallin" les corbes.
  • Zones d'escapament: Zones d'asfalt, graveta, pastura, sorra o "leca" col·locades als costats del circuit, especialment al voltant de corbes perilloses, perquè en cas que un pilot se surti de la pista, el vehicle desacceleri, deixi de girar i no impacti contra els objectes propers, i eventualment pugui tornar a incorporar-se a la competició. En rectes o corbes considerades poc perilloses hi ha generalment pastura.
  • Mur de contenció: Aquests murs esmorteïxen el cop en una col·lisió. Poden estar fets de formigó, pneumàtics, xarxes de contenció (catch fences) o guardacarrils.
  • Graella de sortida o grilla de partida: Zona on els vehicles es col·loquen per la sortida d'una competició. Els vehicles formen files intercalades darrere de la línia de partida/arribada. La posició de partida depèn dels temps de classificació, la posició d'arribada de carreres anteriors o de la posició del campionat; els pilots amb les millors marques solen anar davant de tot.
  • Boxes, pits o garatges: Zona on els equips de mecànics preparen i arreglen els vehicles i planifiquen la competició. Generalment estan col·locats paral·lels a la recta principal del circuit, i s'uneixen a la pista per un camí d'entrada i sortida de boxes. En algunes competicions, els pilots poden entrar als boxes per a reparar el vehicle, canviar les rodes i omplir el dipòsit de combustible.
  • Graderies: Zona al voltant de la pista on el públic pot veure la competició. Poden ser llomes naturals o tribunes, i la gent es pot quedar dreta (pelouse) o seure (tribuna).


Tipus de corbes[modifica | modifica el codi]

Entre les parts que formen el traçat en si, a més de les rectes, hi ha diferents tipus de corbes. Havent infinites possibilitats de dissenyar una corba, aquestes es poden classificar en:

  • Corbes "tradicionals": Obliguen als pilots a desaccelerar. En aquest cas s'exclou les corbes en les quals no es necessita desaccelerar ni girar fortament.
  • Corbes ràpides o "curbons": Un curbó és una corba llarga, relativament tancada i ràpida. Exigeix que el xassís sigui resistent a les forces a les quals està sotmès, i que el motor sigui prou potent.
  • Corbes dobles o múltiples: Una corba doble són dues corbes cap al mateix costat, prou properes perquè tot just es pugui accelerar entre elles. Això fa que el ràdio de gir del vehicle sigui gairebé constant, perquè en el mitjà de les corbes s'acosta al costat intern, i en la petita recta en l'exterior. En alguns circuits moderns hi ha corbes triples o quàdruples, com en el Circuit d'Istanbul.
  • Forquetes: Es denomina forqueta a una corba extremadament tancada, que supera aproximadament els 150º. Si està situada al final d'una recta llarga, és un bon lloc per a avançar a altres competidors.
  • Xicanes : Una xicana és una combinació de corbes tancades molt properes entre si. Generalment són entre dues o quatre corbes curtes, cadascuna amb sentit de gir oposat a l'anterior. En molts circuits construïts fa diverses dècades, els problemes de seguretat causats per l'alta velocitat de circulació han estat solucionats mitjançant xicanes. Molts pilots i fanàtics de circuits històrics han criticat això per "tallar" el ritme de circulació, per convertir en "estimades i temudes corbes en corbes àmplies però extremadament lentes.
  • Esses: Una essa (o simplement "S") és una combinació de dues corbes relativament ràpides i properes, una d'elles cap a l'esquerra i l'altra cap a la dreta.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Circuit automobilístic