Circumpolar (geobotànica)
Circumpolar en la geobotànica es refereix a la totalitat dels territoris propers als pols terrestres: En el cas de l'Àrtic convencionalment i aproximadament (per exemple s'inclouen les illes Aleutianes) es pren com límit sud el que marca el cercle polar àrtic (66º 33’N) i en l'Antàrtida el cercle polar antàrtic.(66° 33′ S). També es pren un límit climàtic per definir l'abast dels territoris circumpolars que és per sota de la isoterma de 10 °C del mes més càlid.
Territori circumpolar nord[modifica]
El territori circumpolar nord es diferencia del circumpolar sud, entre altres coses, per haver estat habitat per l'espècie humana des de fa milers d'anys i continua essent-ho. Aquesta gran regió ocupa una superfície de 41 milions de km² i és un 8% de la superfície total del planeta i un 15% de les terres emergides.
El territori circumpolar nord està ocupat pels extrems nord dels continents eurasiàtic i nord-americà i nombroses illes més septentrionals.
Les condicions climàtiques no són homogènies, si bé l'agricultura es practica fins a la latitud de 69°N a Noruega, a la inversa, la tundra arriba tan al sud com són els 51°N a la Badia de Hudson al Canadà.
Es calcula que hi viuen unes 1.800 espècies de plantes vasculars a més de les plantes no vasculars o criptògames.
La població d'aquest territori és d'uns 9 milions de persones que només representen el 0,3% del total de la població de la Terra. Els països que tenen part del seu territori en la zona circumpolar nord són: Rússia, Canadà, Dinamarca, Estats Units, Noruega, Suècia, Finlàndia i Islàndia.[1]
Territori circumpolar sud[modifica]
Ocupa la totalitat del continent antàrtic i les illes adjacents. Només s'han trobat dues espècies de plantes vasculars en el continent antàrtic, però els líquens són més diversificats que en cap altre lloc de la Terra.
Referències[modifica]
- ↑ The circumpolar north: a political and economic geography of the Arctic and Sub-Arctic Per Terence E. Armstrong, Graham Rowley Edition: illustrated