Ciriaco Pérez-Bustamante de la Vega

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCiríaco Pérez-Bustamante de la Vega
Biografia
Naixement(es) Ciriaco Pérez-Bustamante de la Vega Modifica el valor a Wikidata
17 novembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
La Hermida (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 maig 1975 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Benalmádena (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
  Procurador en Corts
15 de juliol de 1958 – 18 d'abril de 1961
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Madrid
Director de tesiAntonio Ballesteros Beretta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador i americanista
OcupadorUniversitat Internacional Menéndez Pelayo Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMiguel Artola Gallego Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ciríaco Pérez-Bustamante de la Vega (La Hermida, Peñarrubia, 17 de novembre de 1896Benalmádena 27 de maig de 1975) fou un historiador i americanista espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia[modifica]

Pertanyia a una família d'hidalgos camperols. El 1922 es doctorà en filosofia i lletres en la Universitat Central de Madrid, on fou deixeble d'Antonio Ballesteros Beretta. Mitjançant una beca va poder investigar en els Arxius Vaticans de Roma.

El 1922 esdevingué catedràtic d'història d'Espanya a la Universitat de La Laguna. Posteriorment fou catedràtic a les Universitats d'Oviedo, Santiago de Compostel·la i Valladolid, i degà de la facultat de filosofia de la Universitat de Valladolid.[1]

Després de la depuració posterior a la guerra civil espanyola, va aconseguir la càtedra d'història d'Espanya a la Universitat Central de Madrid fins a la seva jubilació el 1966. Se'l considera un dels pares de l'americanisme de la postguerra, amb una obra basada en investigacions en l'Arxiu d'Índies. Membre de la FET de las JONS, de 1958 a 1961 fou procurador en Corts com a Representant de l'Instituto de España.[2]

El 1949 fou nomenat director de l'Institut Gonzalo Fernández de Oviedo del CSIC i el 1947 rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, càrrec que va ocupar fins a 1968. El 1950 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història. Entr altres honors va rebre la Gran Creu del Merit Naval, les grans creus de l'Orde del Mèrit Civil, de l'Orde d'Alfons X el Savi, de l'Orde de l'Infant Dom Henrique i de l'Orde de Cisneros.[3]

Obres[modifica]

  • El duque Osuna (1940)
  • El dominio del Adriático (1943)
  • Los cardenalatos del duque de Lerma y del infante don Fernando (1934)
  • El conde de Gondomar (1928)
  • Don Antonio de Mendoza : primer virrey de la Nueva España, 1535-1550 (1928)
  • Felipe III : semblanza de un monarca y perfiles de una privanza (1950)
  • Menéndez Pelayo : académico de la historia (1956)
  • Compendio de Historia de España (1963)

Referències[modifica]

  1. Ciríaco Pérez-Bustamante a escritorescantabros.com
  2. Fitxa del Congrés dels diputats
  3. Gonzalo Pasamar Alzuria, Ignacio Peiró Martín. Diccionario Akal de Historiadores españoles contemporáneos. Editorial Akal, 2002, p.476-477. 


Premis i fites
Precedit per:
Blas Cabrera Felipe
Rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo
1947 - 1968
Succeït per:
Florentino Pérez Embid
Precedit per:
Ángel González Palencia
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 18

1950 - 1975
Succeït per:
Manuel de Terán Álvarez

Enllaços externs[modifica]