Ciril d'Alexandria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Ciril d'Alexandria

Icona copta
Bisbe, confessor; Doctor de l'Església (1882), “Pilar de la Fe”
Nom secular Κύριλλος (Kyrillos)
Naixement c. 378
Theodosios, prop d'al-Mahalla al-Kubra (Província romana d'Egipte)
Defunció c. 444
Alexandria, Província romana d'Egipte
Enterrament Alexandria; relíquies a Santa Maria in Campo Marzio (Roma)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants, Església Anglicana, Comunió Anglicana
Canonització Antiga
Festivitat 27 de juny (catòlics, anglicans i protestants), 18 de gener (ortodoxos i armenis) i 9 de juny (ortodoxos), 9 de febrer (alguns calendaris locals i catòlics tradicionalistes); a Milà: 18 de juny.
Fets destacables Patriarca d'Alexandria (412); teòleg
Iconografia Robes de bisbe oriental, amb un llibre o rotlle (l'Evangeli); amb la mà dreta en alt, beneint; amb una icona de la Mare de Déu a la mà
Patronatge Alexandria

Ciril d'Alexandria (vers 380-444) fou un teòleg bizantí, de la regió d'Egipte que va arribar a patriarca d'Alexandria. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes, com l'església catòlica que en fa la festa el 27 de juny. Fou responsable d'un període de forta violència religiosa, teològica i física, contra pagans, jueus, novacians i nestorians.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou prevere d'Alexandria fins el 412 en què, en morir, succeí son oncle Teòfil en la seu episcopal. Va desterrar de la ciutat els jueus, hi va restablir l'ordre episcopal -eliminant les esglésies dels novacians expropiant-les al seu bisbe Theopemptos- i treballà contra Nestori, bisbe de Constantinoble. Teodoret l'acusà d'haver consentit l'assassinat d'Hipàtia (415), la matemàtica pagana, a mans de fanàtics cristians.

El papa Celestí I, informat per Ciril de les doctrines de Nestori, va convocar un concili a Roma que va decidir de deposar Nestori, però que acabà deposant Ciril i el seu associat Memnó. Tanmateix, l'emperador Teodosi -influencia't per monjos subornats per Ciril- els va restaurar i Nestori es va haver d'exiliar a Antioquia. El 430 va convocar un sínode a Alexandria que va anatemitzar Nestori, que no acceptà de retirar-se i li contestà amb anatemes propis. Aleshores Teodosi va haver de convocar un concili ecumènic a Efes que Ciril va poder dirigir (431), amb la qual cosa n'imposà el començament abans de l'arribada dels bisbes orientals favorables a Nestori i -com a conseqüència- aquest fou condemnat com a heretge.

El 27 de juny, cinc dies després de la condemna de Nestori, Joan I d'Antioquia, Teodoret i altres bisbes van arribar a Efes, s'uniren als bisbes del concili contraris a la condemna i feren un sínode, presidit per Joan, que va declarar Ciril heretge, tot qualificant-lo de "monstre, nascut i educat per a la destrucció de l'Església". Aleshores Teodosi va anul·lar el veredicte del concili i arrestà Ciril, però aquest fugí a Egipte i induí les masses a revoltar-se i assetjar el palau de Teodosi, que -finalment- desterrà Nestori a l'Alt Egipte. El conflicte esdevingué un cisma que originà l'Església Assíria Oriental.

Ciril va tornar a Egipte, però la seva victòria també comportava el cisma entre les esglésies d'orient i occident. Per intentar un acord, Pau d'Emesa, representant dels bisbes orientals, va redactar una declaració de fe prou catòlica per ser subscrita per Ciril, que va respondre amb una altra declaració que podia ser subscrita pels bisbes orientals i això va permetre un acord temporal, que aviat fou trencat amb l'enfrontament amb Teodoret, amb qui s'oposà fins que morí el 444.

Obres[modifica | modifica el codi]

Imatge de sant Ciril d'Alexandria

Fou un gran compilador de teologia i va deixar diverses obres:

  • Glaphyra sobre el Pentateuc
  • "Sobre l'adoració i culte a l'esperit i a la veritat" (17 llibres)
  • "Comentaris sobre Isaïes" (5 llibres)
  • Comentari sobre dotze profetes menors
  • Comentari sobre Joan (10 llibres)
  • Un tractat sobre la santa i consubstancial trinitat i set diàlegs sobre el mateix tema
  • Dos diàlegs sobre l'encarnació
  • Scholia, sobre l'encarnació i un breu tractat sobre el mateix tema.
  • Un tractat sobre la veritable fe dirigit a l'emperador Teodosi
  • Trenta homilies pasquals
  • Catorze homilies diverses
  • Seixanta una cartes
  • Contra Nestori (5 llibres)
  • Explicació dels 12 anatemes
  • Apologia dels 12 anatemes (oposició als bisbes orientals)
  • Apologia dels 12 anatemes (dirigida contra Teodoret).
  • Apologia dels 12 anatemes dirigida a l'emperador Teodosi
  • Deu llibres contra Julià (escrits el 433)
  • Un tractat contra els antropomorfites
  • Un tractat sobre la Trinitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cyril of Alexandria». A: A New and general biographical dictionary. Vol IV (en anglès), Strahan, 1784, p. 273-274 [Consulta: 8 de maig de 2013]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciril d'Alexandria