Ciril d'Alexandria
 Icona copta |
|
| Bisbe, confessor; Doctor de l'Església (1882), “Pilar de la Fe” | |
|---|---|
| Nom secular | Κύριλλος (Kyrillos) |
| Naixement | c. 378 Theodosios, prop d'al-Mahalla al-Kubra (Província romana d'Egipte) |
| Defunció | c. 444 Alexandria, Província romana d'Egipte |
| Enterrament | Alexandria; relíquies a Santa Maria in Campo Marzio (Roma) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies protestants, Església Anglicana, Comunió Anglicana |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 27 de juny (catòlics, anglicans i protestants), 18 de gener (ortodoxos i armenis) i 9 de juny (ortodoxos), 9 de febrer (alguns calendaris locals i catòlics tradicionalistes); a Milà: 18 de juny. |
| Fets destacables | Patriarca d'Alexandria (412); teòleg |
| Iconografia | Robes de bisbe oriental, amb un llibre o rotlle (l'Evangeli); amb la mà dreta en alt, beneint; amb una icona de la Mare de Déu a la mà |
| Patronatge | Alexandria |
Ciril d'Alexandria (vers 380-444) fou un teòleg bizantí, de la regió d'Egipte que va arribar a Patriarca d'Alexandria. És venerat com a sant en diverses confessions cristianes, entre elles l'església catòlica que es commemora el 27 de juny. És responsable d'un període de forta violència religiosa, teològica i física, contra pagans, jueus, novacians i nestorians. [1]
Biografia [modifica]
Fou prevere d'Alexandria on el seu oncle Teòfil era bisbe succeint-lo el 412. Va desterrar de la ciutat als jueus i va restablir l'ordre episcopal eliminant les esglésies dels novacians expropiant al seu bisbe Theopemptos. Els seus esforços principals foren contra Nestori bisbe de Constantinoble, al que es va oposar la major part del seu període. Teodoret l'acusà d'haver aprovat l'assassinat d'Hipàtia (415), matemàtica pagana, a mans de fanàtics cristians.
El papa Celestí I informat per Ciril de les doctrines de Nestori, va convocar un concili a Roma que va decidir deposar a Nestori, acabant però deposant a Ciril i al seu associat Memnó. No obstant l'emperador els va restaurar i Nestori se'n va haver d'anar a Antioquia. L'emperador estava sota influencia de monjos que havien estat subornats per Ciril. El 430 va celebrar un sínode a Alexandria i va dirigir els anatemes contra Nestori, que va refusar retirar-se i va contestar amb anatemes propis. Teodosi II va haver de convocar un Concili ecumènic a Efes que Ciril va dirigir (431) i va imposar el començament abans de l'arribada dels bisbes orientals favorables a Nestori, i aquest fou condemnat com heretge.
El 27 de juny, cinc dies després de la condemna, Joan I d'Antioquia, Teodoret i altres bisbes van arribar a Efes i units als bisbes que al concili d'Efes s'havien oposat a la condemna, van fer un sínode presidit per Joan, que va declarar Ciril heretge, qualificant-lo de "monstre, nascut i educat per a la destrucció de l'Església". Teodosi va anul·lar el veredicte del concili i arrestà Ciril, però aquest escapà a Egipte i induí les masses a asetjar el palau de Teodosi i a revoltar-se. Teodosi, finalment, va desterrar Nestori a l'Alt Egipte. Arran del conflicte es va crear un cisma i s'originà l'Església Assíria Oriental.
Ciril va tornar a Egipte, però la seva victòria va suposar un cisma entre les esglésies d'orient i occident. Per intentar un acord, Pau d'Emesa, representant dels bisbes orientals, va redactar una declaració de fe suficientment catòlica per ser subscrita per Ciril, que va respondre amb una altra declaració que podia ser subscrita pels bisbes orientals i això va permetre un acord temporal, però aviat trencat quan es va enfrontar amb Teodoret, amb el que va continuar enfrontat fins a la seva mort el 444.
Obres [modifica]
Fou un gran compilador de teologia i va deixar diverses obres:
- Glaphyra sobre el Pentateuc
- “Sobre l'adoració i culte a l'esperit i a la veritat” (17 llibres)
- “Comentaris sobre Isaïes” (5 llibres)
- Comentari sobre dotze profetes menors
- Comentari sobre Joan (10 llibres)
- Un tractat sobre la santa i consubstancial trinitat i set diàlegs sobre el mateix tema
- Dos diàlegs sobre l'encarnació
- Scholia, sobre l'encarnació i un breu tractat sobre el mateix tema.
- Un tractat sobre la veritable fe dirigit a l'emperador Teodosi
- Trenta homilies pasquals
- Catorze homilies diverses
- Seixanta una cartes
- Contra Nestori (5 llibres)
- Explicació dels 12 anatemes
- Apologia dels 12 anatemes (oposició als bisbes orientals)
- Apologia dels 12 anatemes (dirigida contra Teodoret) .
- Apologia dels 12 anatemes dirigida a l'emperador Teodosi
- Deu llibres contra Julià (escrits el 433)
- Un tractat contra els antropomorfites
- Un tractat sobre la Trinitat.
Referències [modifica]
- ↑ «Cyril of Alexandria». A: A New and general biographical dictionary. Vol IV (en anglès), Strahan, 1784, p. 273-274 [Consulta: 8 de maig de 2013].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciril d'Alexandria |
