Cirrípedes
Cirripedia  | |
|---|---|
 Pollicipes pollicipes en estat natural | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Crustacea |
| Superclasse | Multicrustacea |
| Subclasse | Thecostraca |
| Subclasse | Cirripedia Burmeister, 1834 |
| Superordres | |
.jpg)
Els cirrípedes (Cirripedia) són una subclasse de crustacis tecostracis que inclouen els peus de cabrit o percebes, de gran interès gastronòmic, i les glans de mar.
Reben llur nom a causa dels cirrus, apèndixs amb forma de plomall que projecten fora del cos amb l'objectiu d'atrapar detritus com a part de llur nutrició.
Són crustacis molt modificats[1] i, per tant, tenen una relació llunyana amb crancs i llagostes. Els peus de cabrit varen ser estudiats i classificats per Charles Darwin que publicà una sèrie de monografies el 1851 i el 1854.
Característiques[modifica]
Els cirrípedes tenen dos tipus corporals bàsics: amb peduncle i sense peduncle. Els que no tenen peduncle es troben normalment per tot el litoral rocós, mentre que els pedunculats prefereixen viure mar endins o sobre objectes flotants. A més d'aquests dos tipus bàsics, existeix un tercer tipus de morfologia una mica diferent, els «amorfs» o verrucomorfs, que no són simètrics i viuen en aigües profundes, generalment sobre les espines d'eriçons (vegeu Echinoidea) o com a paràsits de crancs i de balenes.
Cicle vital[modifica]
Els cirrípedes tenen dues etapes larvals:
- La larva naupli, que passa el seu temps com a part del zooplàncton alimentant-se activament i desenvolupant-se passant per sis estadis. Això dura aproximadament dues setmanes i es transforma en una larva cipris.
- La larva cipris, que ja no s'alimenta i és una nedadora activa; passa només per un estadi abans d'instal·lar-se en un lloc amb un ambient segur i productiu; allà es fixa i es transforma en individu adult.
Els adults tenen sis plaques externes a tall d'armadura. Durant la resta de la seva vida són sèssils i s'alimenten filtrant plàncton amb els seus apèndixs i alliberant els seus gàmetes. Se'ls sol trobar a la zona intermareal.
Un cop completada la metamorfosi i assolida la forma adulta, continuen creixent, però no sofreixen mudes i creixen per addició de material a la seva coberta calcificada.
Com molts altres invertebrats, els cirrípedes són hermafrodites i alternen l'estat masculí i femení temporalment: és a dir, existeix un estat unisexual altern, o, cosa que és el mateix, un individu pot ser inicialment mascle i després femella, i viceversa. Quant a la morfologia de l'òrgan reproductor, els percebes ostenten el rècord de mida de penis en relació a la llargada del seu cos, el més llarg de tot el regne animal.[2]
Els rizocèfals, paràsits dels crancs, són cirrípedes amb una biologia molt diferent.
Sistemàtica[modifica]
La seva peculiar morfologia va fer que fa dos segles es confonguessin amb mol·luscs. De fet, molts dels noms que se li donen a diferents parts del seu cos responen a aquesta antiga creença: mantell, plaques... Tanmateix, en estudiar les seves larves es va veure que eren cipris, similars a les d'ostracodes, el que va ser clau per a estudis posteriors que van concloure que es tractava de crustacis amb una morfologia "aberrant".
Classificació[modifica]
Seguint la proposta de Martin i Davis,[3] es considera els cirrípedes com una infraclasse subdividida en tres superordres, cadascun amb dos ordres:
- Superordre Acrothoracica Gruvel, 1905
- Ordre Apygophora Berndt, 1907
- Ordre Pygophora Berndt, 1907
- Superordre Rhizocephala Müller, 1862
- Ordre Akentrogonida Häfele, 1911
- Ordre Kentrogonida Delage, 1884
- Ordre Pedunculata Lamarck, 1818
- Ordre Sessilia Lamarck, 1818
Se n'han descrit 2.011 espècies.[4] Alguns especialistes consideren els Cirripedia com una subclasse, i les ordres llistats aquí considerats com a ordres són, a vegades, tractats com superordres.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Díaz i Santos, 1998, p. 151.
- ↑ Biologia dels cirrípedes Arxivat 2007-02-17 a Wayback Machine.(anglès)
- ↑ Martin, Joel W.; Davis, George E. (2001): An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles County. (PDF) Arxivat 2006-05-25 at Bibliotheca Alexandrina
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Taxonomic tree». [Consulta: 24 agost 2021].
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Cirripedia» (en anglès). [Consulta: 24 agost 2021].
Bibliografia[modifica]
- Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cirrípedes |
- Barnacle general biology Arxivat 2007-02-17 a Wayback Machine. (anglès)
- Rock barnacle at Aquascope (anglès)
- Barnacles from the Marine Education Society of Australasia (anglès)
- Iberia Nature: Barnacles in Spain (collection and gastronomy) (anglès)
- Lithoglyptes cornutus, new species (Cirripedia: Acrothoracica), a boring barnacle from the Seychelles, with some data on its ultrastructure[Enllaç no actiu]
- Dibuix d'un gla de mar perforador (Acrothoracica) Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine.