Cisallament del vent
El cisallament del vent, de vegades conegut per la seva expressió anglesa wind shear, és la pendent de la velocitat del vector del vent.[1][2] El risc existeix en cas que l'aeroport es trobi prop de muntanyes altes, i també en cas que un núvol de la tempesta conegut com a cumulonimbus existeixi en les proximitats de la pista dels aeroports. Els corrents ascendents i descendents i els cisallaments (línia horitzontal dels components verticals de la velocitat del vent) associats amb aquestes tempestats, formen microexplosions intenses (de l'anglès: microbursts), vents descendents (de l'anglès: downbursts) que poden ocasionar la pèrdua del suport dels avions durant les operacions d'aterratges i enlairaments. Així mateix, en pot provocar accidents molt greus, com alguns registrats en la història de l'aviació civil i militar. Atès que la velocitat del vent és un vector (té mòdul, direcció i sentit), el cisallament del vent també és un vector. Per tant, es considera el cisallament direccional, associat a la variació espacial de la direcció del vent com el cisallament de la intensitat del vent.
Referències [modifica]
- ↑ Wallace, J. M. i P. V. Hobbs, 2006: Atmospheric science: an introduction survey - 2 ed. Book. Amsterdam: Elsevier Academic Press. 483 p.(anglès)
- ↑ Stull, R. B., 1988, Boundary Layer Meteorology. Kluwer Acad. Publ., 647 p. (anglès)
