Citocrom b

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Complex citocrom bc1
1l0l opm.gif
Complex citocrom bc1 mitocondrial
Identificadors
Símbol  ?
Pfam PF00033
InterPro IPR005797
PROSITE PDOC00171
SCOP 3bcc
TCDB 3.D.3
OPM family 3
OPM protein 1bcc

El citocrome b/b6 és la principal subunitat dels complexos citocrom bc1 i citocrom b6f transmembrana.[1][2] A més, generalment es refereix a la regió de l'ADN mitocondrial utilitzada en la genètica de poblacions i en la filogènia.

Funció[modifica | modifica el codi]

Al mitocondri de les cèl·lules eucariotes i les procariotes aeròbiques, el citocrom b és un component del complex III de la cadena respiratòria (EC 1.10.2.2), també conegut com a complex bc1 o ubiquinol-citocrom c reductasa. Als cloroplasts de les plantes i als cianobacteris, hi ha una proteïna anàloga, el citocrom b6, un component de la plastoquinona-plastocianina reductasa (EC 1.10.99.1), també conegut com a complex b6f. Aquests complexos es troben implicats en el transport d'electrons i la generació d'ATP i, per tant, tenen un paper vital dins la cèl·lula.

Estructura[modifica | modifica el codi]

El citocrom b/b6[3][4] és una proteïna integral de la membrana formada per aproximadament 400 residus d'aminoàcid que probablement tenen 8 segments de transmembrana. En plantes i cianobacteris, el citocrome b6 està format per dues subunitats codificats pels gens petB i petD. El citocrom b/b6 enllaça de forma no-covalent dos grups hemo, coneguts com a b562 i b566. Es postula que quatre residus d'histidina conservada són els lligands dels àtoms de ferro d'aquests dos grups hemo.

Ús en filogènia[modifica | modifica el codi]

El citocrom b s'utilitza habitualment per determinar les relacions filogenètiques entre organismes degut a la variabilitat de la seva seqüencia. Es considera que és més útil alhora de determinar relacions dins d'una família o d'un gènere. Els estudis comparatius del citocrom b han donat lloc a nous esquemes de classificació i s'han utilitzat per assignar espècies de nova descripció a gèneres determinats. També han estat útils per aprofundir en la comprensió de les relacions evolutives.[5]

Importància clínica[modifica | modifica el codi]

Les mutacions del citocrom b causen principalment intolerància a l'exercici en pacients humans, encara que s'ha informat d'altres múltiples patologies rares i severes.[6]

Les mutacions d'un únic punt del citocrom b del plasmodi falcípar i Plasmodium berghei estan associades a la resistència a la atovaquona, un fàrmac per guarir la malària.[7]

Gens humans[modifica | modifica el codi]

Els gens humans que codifiquen proteïnes del citocrom b són:

  • CYB5A – citocrom b5 tipus A (microsomal)
  • CYB5B – citocrom b5 tipus B (membrana mitocondrial exterior)
  • CYBASC3 – citocrome b, ascorbat depenent 3
  • MT-CYB – citocrom b codificat al mitocondri

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Howell, N. «Evolutionary conservation of protein regions in the protonmotive cytochrome b and their possible roles in redox catalysis». J. Mol. Evol., vol.29, n.2, agost de 1989, pp.157–169. DOI: 10.1007/BF02100114. PMID: 2509716. (anglès)
  2. Esposti, MD; De Vries, S; Crimi, M; Ghelli, A; Patarnello, T; Meyer, A. «Mitochondrial cytochrome b: evolution and structure of the protein». Biochim. Biophys. Acta, vol.1143, n.3, juliol de 1993, pp.243–271. DOI: 10.1016/0005-2728(93)90197-N. PMID: 8329437. (anglès)
  3. Howell, N. «Evolutionary conservation of protein regions in the protonmotive cytochrome b and their possible roles in redox catalysis». J. Mol. Evol., vol.29, n.2, 1989, pp.157–169. DOI: 10.1007/BF02100114. PMID: 2509716. (anglès)
  4. Esposti, MD; Crimi, M; Ghelli, A; Patarnello, T; Meyer, A; De Vries, S. «Mitochondrial cytochrome b: evolution and structure of the protein». Biochim. Biophys. Acta, vol.1143, n.3, 1993, pp.243–271. DOI: 10.1016/0005-2728(93)90197-N. PMID: 8329437. (anglès)
  5. Castresana, J. «Cytochrome b Phylogeny and the Taxonomy of Great Apes and Mammals». Molecular Biology and Evolution, vol.18, n.4, 2001, pàg. 465–471. PMID: 11264397. (anglès)
  6. Blakely, E.L; Mitchell, A.L; Fisher, N; Meunier, B; Nijtmans, L.G.; Schaefer, A.M.; Jackson, M.J.; Turnbull, D.M.; Taylor, R.W. «A mitochondrial cytochrome b mutation causing severe respiratory chain enzyme deficiency in humans and yeast». FEBS J., vol.272, n.14, juliol de 2005, pp.3583–3592. DOI: 10.1111/j.1742-4658.2005.04779.x. PMID: 16008558. (anglès)
  7. Siregar, JE; Syafruddin, D; Matsuoka, H; Kita, K; Marzuki, S. «Mutation underlying resistance of Plasmodium berghei to atovaquone in the quinone binding domain 2 (Qo(2)) of the cytochrome b gene». Parasitology International, vol.57, n.2, juny de 2008, pp.229–232. DOI: 10.1016/j.parint.2007.12.002. PMID: 18248769. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]