Registre de Ciutadans del Món
El Registre de Ciutadans del Món[1] és un organisme tècnic que treballa en pro del civisme mundial, és a dir, per una consciència mundial dels éssers humans que permeti d'obtenir pau, estabilitat i justícia a tot l'àmbit planetari.
Garry Daves anuncià l'estructuració d'aquest Registre el dia 1 de gener de 1949 i el 27 de juliol del mateix any es depositaren els estatuts amb el nom de Regístre International des Cítoyens du Monde (R. I. C. M.). Aquestes van ser les sigles de la primera època de funcionament del Registre, que tenia la seva seu a la ciutat de París. Un any abans, el 1948, Garry Davis i Robert Sarrazac havien interromput l'Assemblea General de les Nacions Unides per exigir la democratització i la supranacionalitat de l'ONU. D'aquesta primera etapa del Registre (R. I. C. M.) destaquen Guy i Renée Marchand, com als més significats activistes. Més endavant, l'organització adoptà les sigles RECIM.
De fet, no es pot pretendre que aquells que no hi figurin inscrits no puguin dir-se ciutadans del món. En realitat, els ciutadans del món són totes aquelles persones –inscrites o no– que adopten com a seves les idees que propugna el mundialisme.
D'una manera ben entenedora, pot dir-se que el mundialisme és la teoria i els ciutadans del món són la pràctica. Tal com està configurat, el Registre de Ciutadans del Món no és ni un moviment, ni un partit, ni una associació. És simplement un organisme tècnic la missió del qual és inscriure[2] en un registre central (RECIM), que és a França, les persones que desitgen plasmar aquest sentiment en una cosa tan simbòlica, tan senzilla i tan aparentment inútil com pot ser el fet de tenir u carnet (credencial o targeta)).[3] La fórmula de compromís per a l'obtenció d'aquesta credencial és la següent: "Conscient de les meves responsabilitats, i havent pres la decisió d'obtenir el reconeixement dels meus drets com a membre de la comunitat mundial, sol·licito que, conservant la meva nacionalitat, se m'inscrigui com a Ciutadà del Món".
Aquesta targeta permet participar, cada tres anys, a les eleccions dels nous membres del Congrés dels Pobles (Congrès des Peuples), la primera institució mundial formada per persones que s'hagin distingit per les seves tasques mundialistes.[4] Les primeres eleccions transnacionals al Congrés dels Pobles tingueren lloc l'any 1969.
Però la manca de recursos econòmics sumat al fet que els Estats, aferrats al concepte de sobirania, no hagin vist amb bons ulls els moviments mundialistes duts a terme pels ciutadans del món, han impedit que les idees d'aquests no hagin transcedit massa, de moment. El mundialisme –diuen els ciutadans del món– no és utòpic, però sí difícil.[5] Actualment, el nombre de ciutadans del món continua sumant i hi ha centres de registre a més de cent països del món.
El 3 de març de 1966, tretze "ciutadans del món" de renom universal feien públic l'anomenat "Manifest dels Tretze"[6] a favor del mundialisme i amb la intenció de "salvar la humanitat", el segon paràgraf del qual diu així: La manca d'institucions mundials capaces d'assegurar la satisfacció de les necessitats comunes a tots, és burlar-se de l'ésser humà, mentre riqueses immenses es malbaraten i els dos terços de la humanitat passen fam. Aquest Manifest, signat per tretze personalitats de renom universal entre les quals figuren Bertrand Russell (Nobel de Literaura 1950), Linus Carl Pauling (Nobel de Química 1954 i de la Pau 1962), l'Abbé Pierre (fundador de les Comunitats d'Emmaús) [7] o Lord John Boyd Orr (Nobel de la Pau 1949) va suposar un fort impuls al moviment i al Registre de Ciutadans del Món.
Referències [modifica]
- ↑ http://www.recim.org/ Registre de Ciutadans del Món
- ↑ «Mundialidad» (en castellà). La Vanguardia, 12/1/1978. [Consulta: 14/10/2013].
- ↑ ¿Qué son los Ciudadanos del Mundo?. Mundo Desconocido, núm. 14 (agost 1977)
- ↑ «Mundialismo, vía para el entendimiento universal» (en castellà). La Vanguardia, 26/0/1982. [Consulta: 14/10/2013].
- ↑ Entrevista d'Àlex Masllorens a Josep Maria Casas-Huguet a la revista El Ciervo, maig de 1979
- ↑ http://www.recim.org/cdm/cit13hi.htm Contingut i personalitats signants
- ↑ «Henri Grouès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
