Ciutadella de Roses

Citadella de Roses
Portal de Mar
Fitxa tècnica
Territori	Catalunya
• Comarca	Alt Empordà
• Municipi	Roses
• Localització	al centre del poble
Coordenades	42° 16′ 1″ N, 3° 10′ 12″ E
Altitud	5 msnm
Construcció	1543
Estil	Renaixentista
Arquitecte	Luís Pizaño i Giovan Battista Calvi
Material	pedra pissarra i granítica
Llista de castells dels Països Catalans
Vegeu Portal:Arquitectura

La Ciutadella de Roses és una fortificació renaixentista (amb modificacions posteriors) situada al NO de l'actual vila de Roses (Alt Empordà) i que domina la badia del mateix nom.

El nom popular de ciutadella, però, és tècnicament incorrecte, perquè no es tracta d'una fortalesa annexa a una ciutat emmurallada, sinó de les autèntiques muralles de la vila vella de Roses, les restes de la qual es conserven al seu interior. Només a finals del segle XVIII i principis del XIX l'antiga fortificació passà a exercir, de fet, el paper de ciutadella en relació amb la nova població, que s'havia traslladat extramurs però que mai no disposà d'una muralla de defensa. És molt més escaient, per tant, la també popular denominació de les Muralles.

Història

Porta marítima del comtat d'Empúries, amb una activitat comercial destacada, Roses oferia un port natural molt atractiu, a recer dels vents i que possibilitava una ràpida penetració a l'Empordà i a les comarques nord-occidentals de Catalunya. El monestir de Roses ja tingué una primitiva fortificació i la població que sorgí al seu voltant fou murallada a principis del segle XV, clar exponent de la creixent importància que adquirí i de les apetències que, en conseqüència, despertava.

El lloc esdevingué, en el segle XVI, una base estratègica maritimoterrestre de primer ordre per a la Monarquia Hispànica, pròxima a la frontera del Rosselló (del sistema defensiu de la qual formà part) i a les possessions dels Àustries al nord d'Itàlia. Per això, el 1543 Carles I manà, durant una visita a la localitat, la fortificació de l'indret amb les tècniques llavors més modernes, per protegir-lo dels atacs dels pirates barbarescos i dels francesos.

A partir de 1544, amb un projecte del capità Luis Pizaño, fou construït el castell de la Trinitat, que havia de protegir la badia per l'est i el flanc oriental de la vila. El 1552 s'inicià la construcció de les potents muralles abaluardades que havien d'envoltar la població,segons projecte de l'enginyer militar Giovanni Battista Calvi un cop abandonat el primer projecte de Luís de Pizaño, que proposava una fortalesa de majors dimensions. La construcció d'aquesta gran obra de fortificació implicà el pas de Roses del domini dels comtes d'Empúries al domini reial, si no jurídicament si de forma tàcita. El sistema defensiu del golf de Roses es completava amb les torres artillades del cap Norfeu, Montgó i l'Escala.

Durant els segles XVII i XVIII, espanyols i francesos (en breus períodes d'ocupació) ampliaren i modernitzaren les defenses de la "ciutadella". Sobretot a aquests darrers, i especialment al seu servei d'intel·ligència militar, es deu el bon nombre de plànols i gravats d'aquest sistema defensiu que es conserva.

En la Guerra dels Segadors, la guarnició de Roses es mantingué inicialment fidel a Felip IV, però la plaça fou ocupada pels francesos el 1645, després d'un curt setge, fins que el Tractat dels Pirineus la retornà als Habsburg. Durant la Guerra dels Nou Anys, un altre setge francès acabà posant Roses a les mans de l'exèrcit de Lluís XIV de França des de 1693 fins al Tractat de Ryswick de 1697. La Guerra Gran significà un nou setge francès (1794-1795) i una nova ocupació fins a la Pau de Basilea de juliol de 1795. Aquest setge deixà en molt mala situació la vila i les seves defenses. En aquest moment es decidí el trasllat de la població extramurs, a l'àrea que actualment ocupa. Les defenses, en un estat decrèpit, de fet havien esdevingut tècnicament obsoletes ja feia temps i, d'altra banda, amb la modificació de la frontera el 1659 i l'esfondrament de l'imperi hispànic a Europa, havien deixat de tenir raó de ser.

Tot i amb això, l'exèrcit napoleònic trobà encara, durant la Guerra del Francès, una guarnició a la "ciutadella" disposada a resistir i que va haver de fer front a un últim setge (1808), que acabà deixant Roses en mans dels francesos fins 1814. El comandament francès decidí, després d'un cop de mà fracassat de la guerrilla el febrer de 1813, la inutilització de les fortificacions, que foren volades intencionadament, tant el castell de la Trinitat com les muralles de la vila vella en alguns punts.

Finalment, el nom pel qual es conegut el monument en l'actualiat (Ciutadella) fa alguns anys que ha esdevingut el terme més habitual per anomenar-lo, i ha desplaçat el més popular de Muralles. Com ha demostrat l’historiador Pablo de la Fuente, Ciutadella és un nom relativament recent, els orígens del qual cal cercar-los en la documentació francesa de finals del XVIII i principis del XIX. En concret, el terme provindria d’una total incomprensió de la història urbana de la població per part dels enginyers francesos, que en observar una fortalesa al costat d’una població li aplicaren aquest terme. De fet, no s'ha oblidar que quan es construí aquesta plaça forta (aquest en seria el terme més adequat) la població original hi quedà inclosa i no fou fins la seva quasi total destrucció, durant la Guerra Gran, que es produí el naixement del nucli habitat exterior, l'actual vila de Roses.

Situació actual

Aquestes muralles constitueixen un exemple, relativament ben conservat, de fortificació abaluardada d'època moderna, que en més d'una ocasió s'ha salvat in extremis de les apetències dels especuladors. La Porta de Mar ofereix un sobri i elegant conjunt de decoració renaixentista paral·lel a altres models italians. Dintre del recinte es conserven les restes de:

• la fortificació renaixentista i moderna
• la ciutat grega i romana de Rhode
• el monestir altomedieval de Santa Maria de Roses
• la vila vella de Roses i les seves fortificacions medievals

El conjunt de la "ciutadella" està afectat per les disposicions espanyoles de protecció del patrimoni històric de 1949 i 1961, i catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional als efectes de la llei del Patrimoni Cultural català de 1993. El jaciment de Rhode, en especial, i darrerament també la vila medieval, han estat objecte de repetides campanyes arqueològiques. Malgrat aquells primers reconeixements, ni la dictadura franquista ni, inicialment, el nou règim democràtic no es van interessar per un programa seriós de recuperació. Fins 1982 l'Ajuntament de Roses no hi va poder adquirir els últims terrenys de propietat privada, en un procés que s'havia iniciat, per cessió de l'Estat Espanyol, el 1923.

Després d'estar durant molts anys tancat, pràcticament abandonat i a mercè dels saquejadors, el recinte emmurallat i les restes arqueològiques que conté foren oberts al públic el 1991 i s'han convertit, des de 2004, en el Museu de la Ciutadella de Roses, impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Roses. Aquest últim gestiona el conjunt en el marc d'un important programa de recuperació del patrimoni arqueològic del municipi a través de la Fundació Roses Història i Natura creada el 2002.

Recentment, el monument ha estat objecte d'una restauració gens curosa que ha emmascarat i destruït bona part dels seus elements arquitectònics, aquesta intervenció ha afectat sobretot la zona del Baluard de Sant Jaume i la muralla de Llevant.

Bibliografia

• Pablo de la Fuente, Les fortificacions reials del golf de Roses en l'època moderna, Figueres, Brau-Ajuntament de Roses, 1998.
• Pablo de la Fuente, Una gran ciutat europea, Diari de Girona del 14 de juliol de 2002.
• Pablo de la Fuente, Aigua, ciutat i territori a la Roses renaixentista", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 35 (2002), p. 351-372.
• Carlos Díaz, Hug Palou i Anna M. Puig, La Ciutadella de Roses, Girona, Diputació de Girona-Caixa de Girona (Quaderns de la Revista de Girona, 77), 1998.
• Damià Martínez Latorre, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra renaixentista a Catalunya", Locus Amoenus, 4 (1998-1999), 155-170. al portal RACO
• Josep Maria Nolla i Brufau, Narcís M. Amich Raurich, "El cementiri de l'àrea de l'hospital militar de la Ciutadella de Roses", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 37 (1996-1997), 1027-1040.
• Anna M. Puig, Carme Carrascal, Gemma Vieyra, Mireia Teixidor, "La Roses d'època visigòtica en el subsòl de la ciutadella (Alt Empordà): darreres investigacions", Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 37 (1996-1997), 1011-1026. al portal RACO
• Josep Tarrús, Aurora Martín i Xavier Nieto, "La Ciutadella de Roses", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 22 (1989), 313-332.
• Joan Vicens, "El Museu de la Ciutadella de Roses, una realitat necessària", Revista de Girona, 225 (2004), 6.

Altres publicacions als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos.

Galeria d'imatges

• 

  Muralla medieval
• 

  El "Cossi de la Reina"
• 

  Porta de Mar

Vegeu també

• Roses
• Rhode
• Monestir de Santa Maria de Roses
• Setge de Roses (1645)
• Setge de Roses (1693)
• Setge de Roses (1794)
• Setge de Roses (1808)

Enllaços externs

• Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Ciutadella de Roses i ruïnes del monestir de Santa Maria
• Roses, port estratègic de la Mediterrània: la Ciutadella i el castell de la Trinitat
• Dossier Museu de la Ciutadella 2006
• Fundació Roses Història i Natura
• Castells medievals de Catalunya: Ciutadella de Roses
• Les rutes dels castells: Ciutadella de Roses
• Fundació privada cultural Les Fortaleses Catalanes: Plaça forta de Roses
• Los ingenieros del rey (castellà) (requereix IExplorer)
• Flickr: Ciutadella de Roses (fotografies)