Ciutat fenícia de la Fonteta
La ciutat portuària fenícia la Fonteta al terme municipal de Guardamar del Segura (Baix Segura), és una instal·lació fenícia en la desembocadura del riu Segura dels segles VIII al VI adC, les dimensions de gran abast semblen configurar un entorn urbà que gairebé va poder comprendre vuit hectàrees convertint-se en una de les principals ciutats fenícies del Mediterrani.
Si a la seua extensió i a la qualitat del registre arqueològic se li afegix eixe especial estat de conservació que les sorres de les dunes de Guardamar li han ofert durant segles; estem davant, sense cap dubte, d'una de les millors ciutats fenícies dels segles VIII i VII adC., sent un dels assentaments principals clàssics de la civilització fenícia, tant en la Mediterrània Occidental com en el mateix lloc d'origen, Fenícia, a l'actual Líban.
La trobada d'àrees metal·lúrgiques a la Fonteta obre extraordinàries expectatives per a la valoració i explicació dels començaments de la siderúrgia en la protohistòria del Mediterrani occidental. Evidentment un dels més complerts conjunts metal·lúrgics del món fenici occidental, venint a complementar la informació, mes diversificada, d'altres centres fenicis del litoral mediterrani.
La importància d'aquest jaciment guardamarenc radica, primer de tot, en l'existència en el mateix lloc d'una muralla de fortificació, element escàs en la resta de jaciments fenicis de la península ibèrica. En segon lloc, el haver trobat restes d'una antiga activitat metal·lúrgica, el que demostra la particularitat de l'enclau de la Fonteta. I, finalment, l'alt grau de conservació de les restes arqueològiques donat que es trobaven soterrats en sorres fins l'actualitat.
Entre les troballes materials s'han trobat un ampli repertori tipològic de ceràmiques fenícies: àmfores; plats, llumenets de vernís roig, etc. Cap destacar l'aparició de ceràmica grega arcaica, i altres objectes rituals com ara ous d'estruç, ivori, escarabeigs, etc. L'aparició d'elements arquitectònics reutilitzats a la muralla, evidencia l'existència d'un Temple o Santuari a l'entorn.
Històricament s'ha entès que la ciutat Alone es trobava en localització desconeguda. Molts rumors deien que podia ser Benidorm, per interessos turístics. A França igualment diuen que és Calanque Port d'Alon. Alguns geògrafs grecs anomenaven Alone a un circ precedit d'un illot. No hi ha cap illot a l'entrada de Calanque de Port d'Alon. Aquella illa és Tabarca, i el circ era molt probablement la Badia de Santa Pola. El nom d'Alone no significa res de particular en grec antic; el seu origen és doncs probablement fenici.
A la seua peça de teatre Pœnulus(és à dir "El petit Cartaginés"), el còmic llatí Plaute posa en escena un cartaginés emprenyat amb Roma. En aquesta peça s'evoca els alonim i els alonoth, per dir-los d'un altra manera els déus i les deesses, ja que "Alon" significa "déu".
Els fenicis comerciaven amb els ibers, poble que vivia al Cabezo Lucero. Una mostra d'aquesta població són les troballes a l'àrea de la Rinconada, amb centres rituals, poblacionals i troballes tant diverses com el bust de la Dama de Guardamar.
[modifica] Referències
Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.
