Ciutat Prohibida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 39° 54′ 53″ N, 116° 23′ 26″ E / 39.91472°N,116.39056°E / 39.91472; 116.39056

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Palaus Imperials de la Dinastia Ming i Qing a Pekin i Shenyang
La ciutat prohibida
La ciutat prohibida
Ciutat Prohibida situat respecte Xina
Ciutat Prohibida
Informació
Localització Pekín
Flag of the People's Republic of China.svg Xina
Superfície 13 ha

Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iii),(iv)
ID 439
Regió * Àsia i Oceania
Inscripció 1987 (11a sessió)
Extensió 2004 (28a sessió)
Coordenades 39° 54′ 53″ N, 116° 23′ 26″ E / 39.91472°N,116.39056°E / 39.91472; 116.39056
* Segons les regions de la UNESCO.

La Ciutat Prohibida de Pequín, Xina és el palau imperial de les dinasties Ming i Qing. Va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat el 1987.[1] Ara és conegut com a Museu del Palau, un museu d'art amb grans col·leccions d'art xinès.

Història[modifica | modifica el codi]

La Ciutat Prohibida en una pintura de la dinastia Ming.

El lloc de la Ciutat Prohibida es trobava a la Ciutat Imperial durant la mogola dinastia Yuan. Fins a l'establiment de la dinastia Ming, l'Emperador Hongwu canvià la capital de Pequín, al nord, a Nanquín, al sud, i ordenà que els palaus Iuan fossin cremats. Quan el seu fill, Zhu Di, esdevingué l'Emperador Yongle, tornà la capitalitat a Pequín, i, el 1406, començà la construcció de la Ciutat Prohibida.

La construcció durà catorze anys, i calgueren més d'un milió d'obrers. Els materials emprats incloïen la fusta Phoebe zhennan, que s'obté de les selves del sud-oest de la Xina, i grans blocs de marbre provinents de pedreres prop de Pequín. Els terres dels salons principals estaven pavimentats amb maons d'or (en xinès: 金砖; en pinyin: jīnzhuān), rajoles de Suzhou fabricades especialment per al palau.

Des del 1420 fins al 1644 la Ciutat Prohibida fou la seu de la dinastia Ming. L'abril del 1644 fou capturada per les forces rebels dirigides per Li Zicheng, que es proclamà emperador de la dinastia Shun. De seguida va haver de fugir, perseguit pels exèrcits combinats del general Ming Wu Sangui i les forces manxús, cremant en la fugida grans parts de la Ciutat Prohibida.

Pels volts d'octubre, els manxús havien aconseguit la supremacia al nord de la Xina, i a la Ciutat Prohibida va tenir lloc una cerimònia per proclamar el jove Emperador Shunzhi com a regulador de tota la Xina sota la dinastia Qing. Els governadors de la dinastia Qing canviaren els noms d'alguns dels edificis principals per emfatitzar l'harmonia en comparació amb la supremacia, posant les plaques de noms en xinès i manxú, i introduint-hi elements xamanistes al palau.

El 1680, durant la Segona Guerra de l'Opi, les tropes anglofranceses prengueren el control de la Ciutat Prohibida i l'ocuparen fins al final de la guerra. El 1900 l'emperadriu Cixi fugí del palau durant la Rebel·lió dels bòxers, deixant que fos ocupada per forces de les potències del tractat fins a l'any següent.

Després d'haver estat residència de vint-i-quatre emperadors -14 de la dinastia Ming i 10 de la dinastia Qing- la Ciutat Prohibida deixà d'ésser el centre polític de la Xina el 1912 amb l'abdicació de Pu Yi, l'últim emperador. Sota l'acord amb el nou govern de la República de la Xina, Pu Yi romangué a la Cort Interna, mentre la Cort Externa era dedicada a ús públic, fins que fou desallotjat després d'un cop d'estat el 1924.

El Museu del Palau s'establí aleshores a la Ciutat Prohibida el 1925. El 1933 la invasió de la Xina pel Japó forçà l'evacuació dels tresors nacionals de la Ciutat Prohibida. Part de la col·lecció tornà cap al final de la Segona Guerra Mundial, però molta alta part fou evacuada a Taiwan el 1947 sota ordres de Chiang Kai-shek, el Guomindang del qual estava perdent la Guerra Civil Xinesa. Aquesta col·lecció, relativament petita però de gran qualitat, es mantingué emmagatzemada fins al 1965, quan tornà a exposar-se al públic, com a nucli del Museu Nacional del Palau a Taipei.

La Porta Gloriosa de l'Est en renovació com a part del procés de restauració de setze anys.

Després de l'establiment de la República Popular de la Xina, el 1949, la Ciutat Prohibida tingué algun desperfecte, mentre el país estava submergit en l'entusiasme revolucionari. Durant la Revolució Cultural, tanmateix, s'evità una major destrucció quan el primer ministre Zhou Enlai envià un batalló per protegir la ciutat.

La Ciutat Prohibida fou declarada Patrimoni de la Humanitat el 1987 per la UNESCO com el "Palau Imperial de les dinasties Ming i Qing" a causa del seu destacat paper en el desenvolupament de la cultura i de l'arquitectura xineses. Actualment està administrat pel Museu del Palau, que està duent a terme un programa de restauració de setze anys per reparar i restaurar tots els edificis de la Ciutat Prohibida al seu estat original abans del 1912.

Referències[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciutat Prohibida