Civilització
De Viquipèdia
El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana. En la majoria dels casos se'n fa ús per referir-se a les societats complexes o avançades: aquelles que practiquen l'agricultura, tenen una divisió del treball significativa, i una densitat de població prou gran per formar ciutats. Alternativament, civilització també pot usar-se per referir-se a la suma, extensió o avenç de la humanitat i dels assoliments dels humans en qualsevol ordre,[1] o a la cultura d'una comunitat en particular. Finalment, en un sentit més ampli, la civilització es pot referir a la societat humana mundial.
El terme civilització prové del llatí civis, "ciutadà" o "habitant d'un poble", i del seu adjectiu civilis. En aquest sentit, "civilitzat" significava ésser un ciutadà, una persona governada per les lleis del seu poble, ciutat o comunitat.
Taula de continguts |
[edita] Característiques d'una civilització
La civilització, com a societat complexa, posseeix característiques específiques que la distingeixen d'una societat o cultura simples. Històricament, les civilitzacions han compartit algunes o totes les característiques següents:
- Tècniques agrícoles per al conreu intensiu, com ara l'ús de la mà d'obra, la rotació de conreus, i la irrigació. Això ha permès que els agricultors produeixin més aliments que no pas els necessaris per a llur subsistència immediata.
- Divisió del treball; una porció significativa de la població que no dedica la major part del seu temps a la producció d'aliments ans es dediquen a la indústria, la guerra, la ciència o la religió; això és possible gràcies al superàvit alimentari;
- Una forma d'organització social, que pot ser un cacicat, en què un líder d'una família o clan noble governa el poble; o una societat-estat en què la classe governant se sustenta en una burocràcia o forma de govern, i en què el poder es concentra a les ciutats;
- El control institucionalitzat dels aliments de la classe governant, un cos governamental o una burocràcia;
- L'establiment d'institucions socials complexes i formals, com ara una religió organitzada i l'educació, en posició a les tradicions més formals de les societats simples;
- El desenvolupament de les formes complexes de l'intercanvi econòmic, la qual cosa inclou l'expansió del comerç per mitjà del bescanvi o la creació de la moneda i dels mercat.
- L'acumulació de possessions materials;
- El desenvolupament de les arts, sobretot de l'escriptura.
En base a les definicions anteriors, les cultures de l'Antiga Grècia, són civilitzacions mentre que moltes de les cultures dels amerindis nord-americans no ho són. No obstant això, aquesta distinció no sempre és prou clara. Al nord-oest dels Estats Units, per exemple, l'abundor de peixos garantia el superàvit alimentari sense el desenvolupament de l'agricultura; els pobles es van assentar permanentment, i s'hi va formar una jerarquia social així com l'acumulació de riquesa i el desenvolupament de les arts. Per contra, la cultura Pueblo del sud-oest nord-americà va desenvolupar l'agricultura avançada, la irrigació i els assentaments permanents comunals, com el de Taos. No obstant això, la cultura Pueblo mai no va desenvolupar les institucions complexes que s'associen a les civilitzacions.
Totes les civilitzacions, com a cultures sedentàries, s'enfronten al problema de l'esgotament dels recursos locals propers als primers assentaments. Les civilitzacions són inherentment expansives, i per a sobreviure, necessiten aconseguir els recursos essencials per a llur supervivència cada vegada més llunys de llur centre. així, els teòrics dels sistemes mundials, com Immanuel Wallerstein,[2] han proposat que les civilitzacions poden ser dividides geogràficament entre el "centre" o "cor", la "semi-perifèria" o "interior", i la "perifèria", i en què el centre obté els recursos base de les altres dues àrees.
[edita] Evolució de les civilitzacions
L'evolució de la majoria de les civilitzacions es pot esquematitzar:
- Totes les civilitzacions comencen amb l'establiment de sistemes de govern pel manteniment de les elits.
- Les civilitzacions reeixides floreixen i creixen de manera accelerada.
- Assoleixen un nivell màxim o límit que mantenen por un període de temps.
- La competència entre els estats en una civilització pot produir un intercanvi de poder o que un grup predomini sobre l'altre.
- El domini d'un grup sobre altres pot ser indirecte o es pot formalitzar en la creació d'imperis multiètnics.
- Amb el pas del temps les civilitzacions es col·lapsen o són reemplaçades per altres civilitzacions més grans o més dinàmiques.
Segons Nikolai Kardashev les civilitzacions futures es classificaran només pel potencial energètic que poden fer servir. Aquest astrofísic elaborà una escala que dividia les civilitzacions en tres graus (corresponen a estadis ficcionals en el grau de desenvolupament present): el primer grau pot aprofitar tota l'energia disponible en un planeta, que si bé es variable va quantificar en 1016 W; el segon grau podia usar l'energia d'una estrella, fins arribar als 1026 W mentre que el tercer grau usa l'energia disponible en una galàxia (1036 W) o en unitats majors.
[edita] Relacions entre civilitzacions
Si s'entén la civilització com a progrés general de la raça humana, no es pot parlar de relacions entre elles, només graus de desenvolupament. Sovint, però, una civilització s'assimila a una gran cultura (com per exemple l'occidental). En aquest sentit pot haver-hi relacions entre civilitzacions igual que entre els pobles o països.
Samuel Huntington predica un xoc de civilitzacions per al segle XXI, que suplantaria la guerra tradicional entre Estats. Diversos teòrics s'han oposat a aquesta visió apostant pel diàleg intercultural com a camí per evitar el enderrocament del mode de vida actual.
Les civilitzacions en oposar-se a les altres ressalten uns trets determinats de la seva identitat. Usualment aquests trets han estat basats en la religió (països islàmics enfront els cristians, com a l'Edat Mitjana); ubicació geogràfica (Occident és diferent de les cultures orientals); ètnia (la civilització ameríndia, en bloc, diferent dels homes blancs a l'Edat moderna) o nació (en sentit ampli).
[edita] Fi de la civilització
Històricament les civilitzacions s'han succeït, amb èpoques intermitges d'involució (com els bàrbars) o amb l'alternança de poder d'una cultura concreta amb una altra. Periòdicament, però, han sorgit prediccions sobre la fi no d'una civilització sinó de totes, sigui per l'extinció de la humanitat o per la seva tornada a un estat de semi-salvatgisme primitiu. Aquest prediccions s'emmarquen dins l'escatologia de les diferents religions o bé a la ciència-ficció contemporània.
Igualment es contempla la fi de la civilització com un escenari de futur possible, causat per [3]:
- l'impacte d'un meteorit gegant
- la mort del sol
- la destrucció per part d'extraterrestres hostils o robots intel·ligents
- un canvi climàtic massiu
- una pandèmia incontrolada
- una guerra nuclear
- un tsunami o un gran volcà
- esgotament de recursos alimentaris
- accidents científics, com amb l'LHC
[edita] Grans civilitzacions històriques
La perspectiva històrica utilitzada per classificar, més que a un país, una civilització com a una unitat, és d'origen relativament recent. A partir de l'edat mitjana la major part dels historiadors van adoptar un punt de vista religiós o nacional. El punt de vista religiós va prevaler fins al segle XVIII entre els historiadors europeus, que consideraven la revelació cristiana com l'esdeveniment històric més important, prenent-lo com a referència per a la seva classificació. Els primers historiadors europeus no van estudiar altres cultures més que com a curiositats o com a àrees potencials d'activitat missionera.
El punt de vista nacional, a diferència del religiós, es va desenvolupar a principis del segle XVI a partir de la filosofia política del estadista i historiador italià Nicolau Maquiavel, que sostenia que l'objecte adequat d'estudi històric era l'Estat. Tanmateix, els múltiples historiadors que més tard van fer la crònica dels estats nacionals d'Europa i Amèrica només van estudiar les societats al marge de la cultura europea, per descriure la seva submissió a les potències europees, al seu entendre, més progressistes.
Es llisten a continuació les civilitzacions més rellevants al llarg de la història, segons el continent majoritari d'implantació:
- Àfrica: egípcia, púnica, berber, àrab
- Amèrica: inuit, mesoamericana, ameríndia
- Àsia: mesopotàmica, llevantina, persa, xinesa, japonesa, sud-asiàtica
- Europa: grega, romana, germànica, bizantina
- Oceania: melanèsia, polinèsia
[edita] Referències
- ↑ Entrada de civilització del Gran Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana
- ↑ Wallerstein, Immanuel, The Modern World-System, vol. I: Capitalist Agriculture and the Origins of the European World-Economy in the Sixteenth Century (Academic Press, 1974); The Modern World-System, vol. II: Mercantilism and the Consolidation of the European World-Economy, 1600-1750 (Academic Press, 1980), and The Modern World-System, vol. III: The Second Great Expansion of the Capitalist World-Economy, 1730-1840s, (Academic Press, 1989).
- ↑ Bostrom, Nick (March 2002). "Existential Risks: Analyzing Human Extinction Scenarios and Related Hazards". Journal of Evolution and Technology 9.
[edita] Enllaços externs
- José Álvarez Junco: ¿Qué es civilización? a Webislam.(castellà)
