Civilització de la vall de l'Indus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Figura de Mohenjo-daro

La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al segon mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjans del segle XIX. Destaca per la seva extensió geogràfica per a l'època i pels avenços tècnics relatius a l'agricultura i el comerç.

Història[modifica | modifica el codi]

Els antecedents de la civilització de l'Indus estan a la cultura de Mehrgarh, al 6500 aC, que va introduir l'agricultura i la sedentarització a la zona. A la zona de Harappa va començar a desenvolupar-se una cultura urbana que s'expandia gràcies al comerç de lapislàtzuli i altres productes de luxe.

El 2500 aC és el moment de màxim apogeu d'aquesta civilització, amb Harappa com a capital, probablement la primera ciutat planificada de la història.

Principals ciutats de la civilització de l'Indus.

La desaparició de la cultura de l'Indus es va produir suposadament per la unió de petites invasions de pobles veïns i per canvis climàtics o tectònics que van alterar el curs i el cabal del riu principal que la sustentava. El 1900 aC s'inicia un èxode massiu de població de l'Indus i el 1700 aC desapareixen les mencions de comerç amb aquest poble als textos mesopotàmics. Sorgeixen aleshores diverses cultures regionals menors.

Abans es considerava que la causa del declivi era la invasió de pobles aris, però aquesta hipòtesi no està acceptada per la majoria dels estudiosos per la manca de suport documental o arqueològic. Les proves d'assentaments indoeuropeus són posteriors a la desaparició de la cultura de l'Indus.

Ciència i cultura[modifica | modifica el codi]

Aquesta civilització va desenvolupar un sistema d'escriptura propi, que continua sense ser desxifrat, basat en l'ús del pictograma sobre tauletes (s'han identificat 400 signes diferents).[1] No se sap tampoc en quina llengua estava escrit, ni tan sols la família lingüística a què pertanyia. Se n'han trobat restes que daten del 3000 aC.[2]

Els pobladors de l'Indus coneixien la dansa (com proven les estatuetes trobades amb dones ballant) i l'acompanyaven amb un instrument similar a l'arpa.[3] També es practicava el joc de daus i s'han identificat diverses joguines infantils.

Les ciutats tenien sanejament i la higiene era fonamental. S'usava un sistema estandarditzat de pesos i mesures, fet que demostra l'existència de càlculs matemàtics i geomètrics previs. A les excavacions s'han trobat proves de l'existència de tècniques d'odontologia.[4]

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura de l'Indus es basava en el conreu de sèsam, llegums, dàtils i melons. Amb l'extensió cap al riu Ganges, va guanyar progressivament en importància l'arròs. Els seus habitants també van conrear cotó, i van ser els primers a fer-lo servir per fer roba. La ramaderia era al voltant del bou, l'ase i l'elefant.

Comerciaven amb metalls preciosos i ivori amb altres pobles, com els de Mesopotàmia, per fer joies i uns altres productes de luxe. Més tard van exportar terrissa a unes altres civilitzacions asiàtiques. Aquest comerç es feia per via terrestre, gràcies a la invenció del carro arrossegat per bous i més endavant per via marítima, on destaca el paper de la ciutat de Lothal.

Societat[modifica | modifica el codi]

La societat urbana era sobretot a Harappa i Mohenjo Daro i la rural era a un seguit de colònies agrícoles o mineres que depenien de ciutats veïnes. Es calcula que a l'època de màxima esplendor la civilització de l'Indus tenia cinc milions d'habitants.

La gent vivia en cases de maons, que s'agrupaven en illes a la ciutat baixa, envoltant la ciutadella on es feia l'administració (sembla que no era cap palau, perquè no hi havia cap monarquia ni sistema centralitzat). El lloc de reunió era als banys públics o les places i els barris es repartien segons l'activitat econòmica fonamental, de manera semblant als gremis medievals.

Les referències en sànscrit posteriors dibuixen una societat basada en l'igualitarisme i la no-violència, probablement un punt idealitzada. El culte a deesses de fertilitat, la manca d'evidència d'esclaus o d'exèrcit regular i l'estructura de les ciutats excavades, però, reforcen aquesta imatge.

Religió[modifica | modifica el codi]

La religió es basava en el culte a una deessa que més endavant es transformaria en Xiva,[5] i a diverses divinitats menors relacionades amb la fertilitat i la productivitat. Va influir fortament en l'hinduisme que va sorgir quan aquesta civilització es va col·lapsar.

Diversos animals van ser divinitzats, com el bou, l'elefant, el tigre i el rinoceront. S'ha trobat l'esvàstica a inscripcions en pedra a les ciutats.[6] Els morts eren enterrats en les primeres èpoques i en les darreres incinerats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enric Heras. Studies in Proto-Indo-Mediterranean Culture, Bombay: Indian Historical Research Institute, 1953
  2. Parpola, Asko (1994). Deciphering the Indus Script. Cambridge University Press.
  3. Lal, B. B. (2002). The Sarasvati flows on.
  4. Coppa, A.; i cols. (2006-04-06). "Early Neolithic tradition of dentistry: Flint tips were surprisingly effective for drilling tooth enamel in a prehistoric population". Nature 440.
  5. Mircea Eliade, Yoga immortalité et liberté, 1954
  6. "Rigveda". The Hindu Universe. HinduNet Inc. Retrieved on 2007-06-25.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Civilització de la vall de l'Indus