Clàmide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fris d'un home vestint una clàmide. Ai-khanoum.

La clàmide (χλαμΰς; en grec), era una peça de vestir lleugera, feta de llana, que es vestia com a capa entre els soldats de la cavalleria i els efebs grecs entre els segles V a. c. i Iii a. c. Era en essència un rectangle de proporcions 2 x 1 aproximadament, amb un llarg aproximat de l'altura del seu portador. Estava feta de llana fina i solia portar una franja de color adornant els costats menors. Era usada a l'estació càlida pels soldats joves com a peça de vestir única, a excepció de les sandàlies, i cenyida amb una fíbula generalment sobre l'espatlla dreta encara que hi ha documentació que situa la fíbula a l'espatlla esquerra, a la base del coll i fins i tot sobre l'esquena. El fet de ser una peça de roba tan lleugera sobre el cos nu fa que alguns historiadors la creguin més convenient únicament per a l'estadi, teoritzant que en situacions de campanya es podria haver portat amb una túnica sota.

Posteriorment el clàmide va ser adoptada pels romans i va acabar derivant en el paludamentum que es vestia sobre la cuirassa utilitzada pels comandaments militars.

Recrear un clàmide és relativament senzill usant un llençol de llit individual o tros de tela de dimensions similars o una mica més petit. Per a això n'hi ha prou amb doblegar l'ample la tela, i en el costat dret fixar els dos extrems a un terç des del doblec mitjançant una agulla imperdible o fermall. La forma de col·locar-se la clàmide era introduint el cap per l'obertura fent així que el fermall quedés situat sobre l'espatlla dreta.

El clàmide va tenir continuïtat al període bizantí, sent sovint de mida molt més gran, portada de costat amb una tanca a l'espatlla, i gairebé arribava a terra per davant i per darrere.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clàmide