Clàudia Livil·la

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic: LIVIA•IVLIA[1]), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor. Germana de Germànic i de l'emperador Claudi, néta de l'emperadriu Lívia -de qui en duia el nom-, i tia de Calígula, d'Agripina la Jove i de Britànic.

No en sabem pas gaire sobre les seves relacions amb els seus familiars; segons Suetoni, Livil·la menyspreava el seu germà petit Claudi i, així, havent sentit el vaticini que un dia seria emperador, va plànyer públicament Roma per aquest destí.[2] Per altra banda, devia sentir molta enveja de la seva cunyada Agripina la Gran, muller de Germànic, perquè la hi comparaven desfavorablement;[3] de fet, Agripina se'n va sortir millor en la tasca de proporcionar hereus a la família imperial i, a més, era molt més popular. Igual com les altres dones de la família júlio-clàudia, Livil·la deuria ser molt ambiciosa, sobretot per col·locar els seus fills barons.

L'any 2, Livil·la fou casada amb Gai Cèsar, fill d'Agripa i de Júlia la Gran, nét doncs per via materna d'August, i possible hereu del tron, ja que l'emperador l'havia adoptat com a fill; així, va quedar situada per sobre de les mateixes nétes d'August Agripina la Gran i Júlia la Jove. Tanmateix, l'any 4, Gai Cèsar va morir. Poc després, contra la seva voluntat, Livil·la es va casar amb el seu cosí Drus el Jove o Drus Menor, fill de Tiberi, emperador (14-37); d'aquest matrimoni va néixer al cap de poc Júlia Drusa i, l'any 19 dos bessons: Tiberi Gemel i Germànic Gemel, dels quals, aquest darrer va morir sent una criatura.

Livil·la fou seduïda per Sejà, amb qui compartia l'odi a Drus, mort l'any 23; Drus constituïa un obstacle en les ambicions successòries de Sejà i, segurament per això, els historiadors Tàcit, Suetoni i Dió Cassi atribueixen la seva mort a un enverinament ordenat per Livil·la; el cas, però, és que, en el seu moment, es va considerar que el decés de Drus s'havia esdevingut per causes naturals. L'any 25, Sejà va demanar poder casar-se amb Livil·la, però Tiberi no autoritzà aquest matrimoni.

L'any 31, però, l'emperador va permetre que Sejà i Livil·la es prometessin, tanmateix, pocs mesos després va rebre de la seva cunyada Antònia un avís de les conspiracions de Sejà per apoderar-se del tron. Llavors, Tiberi féu denunciar-lo al Senat, cosa que va dur a l'arrest i execució de Sejà, així també com a una purga sagnant del seu entorn en què fins i tot van ser assassinats els fills de Sejà, malgrat ser criatures.

En saber-ho, Apicata, l'ex-esposa de Sejà, va suïcidar-se però, abans, va adreçar una carta a Tiberi denunciant-hi la complicitat de Livil·la en la mort de Drus, deguda, tal com ella va explicar-ho, a un enverinament; sotmesos a tortura, el majordom de Drus i Eudem, el metge de Livil·la, van confessar.

Livil·la va morir en l'ambient de purga que va seguir a la caiguda de Sejà, no se sap, però, si executada o per suïcidi. Segons Dió Cassi, Tiberi va lliurar-la a la seva mare Antònia qui, com a càstig pels seus crims, la va fer morir de gana tancant-la en una habitació.[4]

Tal com ho explica Tàcit, a principis de l'any 32, el Senat va condemnar la memòria de Livil·la,[5] cosa que va dur a ordenar la destrucció de les estàtues que la representessin; a més, va haver-hi posteriors acusacions d'adulteri, amb el seu metge Eudem[6] i amb el senador Mamerc Escaur.[7][8]

Imatge[modifica | modifica el codi]

Dona en el Gran Camafeu de França, identificada a vegades amb Livil·la

La identificació iconogràfica de Livil·la resulta problemàtica a conseqüència, precisament, de la damnatio memoriae a què la condemnà el Senat; per això, s'han formulat diferents hipòtesis però cap no ha assolit una acceptació general.

Tanmateix, un retrat del qual se'n conserven tres rèpliques i que es coneix com a Model d'Alèsia pot ser que representi Livil·la.[9] Tal com es veu en la il·lustració de damunt, mostra una dona en la seva joventut, amb un pentinat que segueix clarament la moda del temps de Tiberi. La fesomia s'assembla, però no resulta pas idèntica, a la d'Antònia Menor, la mare de Livil·la, i algunes de les rèpliques tenen senyals d'haver patit intents de destrucció, cosa que encaixaria amb la damnatio memoriae. Per tot això, es creu possible que aquest retrat representi Livil·la.

Per altra banda, també s'ha proposat identificar amb Livil·la una imatge del Gran Camafeu de França on hi surt una dona acompanyada de les sil·luetes de dues criatures.[10] Malgrat que resulti possible que la dona asseguda a la part dreta del Gran Camafeu sigui Livil·la, sembla més probable que la figura femenina asseguda a l'esquerra que sosté un rotlle representi Livil·la com a vídua de Drus, a qui es veu just damunt seu com una de les tres celestials criatures imperials masculines.[11]


Aparicions cinematogràfiques[modifica | modifica el codi]

El personatge de Livil·la aparegué a la sèrie televisiva britànica The Caesars interpretat per Suzan Farmer. A la sèrie de la BBC rodada el 1976, Jo, Claudi, basada en la novel·la homònima de Robert Graves, Lívil·la fou encarnada per Patricia Quinn. Finalment, a la mini-sèrie de 1985 A.D. Anno Domini, que narra els orígens del cristianisme i la seva lluita contra l'Imperi Romà, va ser Susan Sarandon qui féu de Livil·la.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. E. Groag, A. Stein, L. Petersen - e.a. (edd.), Prosopographia Imperii Romani saeculi I, II et III (PIR), Berlin, 1933 - L 303
  2. Suetoni, Vita Claudii, 2.2
  3. Tàcit, Annals, 2.43
  4. Dió Cassi, 58.11.7
  5. Tàcit, Annals 6.2
  6. Plini NH 29.20
  7. Tàcit, Annals 6.29
  8. Dió Cassi 58.24.5
  9. F. Queyrel, Une princesse Julio-claudienne à Alésia in Revue. archéologique de l'Est et du Centre Est, 1993, n°44, pp. 411-428
  10. [enllaç sense format] http://www.jasperburns.com/gasvips.htm, figure 10
  11. L. Giuliani, Leggere un'immagine. Il Grand Camée de France e la successione di Tiberio, storicamente.org (2004-2007)..


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clàudia Livil·la