Clara d'Assís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Clara d'Assís

Fragment d'un fresc de Simone Martini, 1312–20, a la basílica de San Francesco d'Assís
verge, religiosa i fundadora
Nom secular Chiara Scifi di Offreduccio
Naixement 16 de juliol de 1194
Assís (Itàlia)
Defunció 11 d'agost de 1253
Assís (Itàlia), a San Damiano
Enterrament Basílica de Santa Clara (Assís)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Comunió anglicana, luteranisme
Canonització 15 d'agost de 1255, Anagni per Alexandre IV
Festivitat 11 d'agost
Fets destacables Fundadora de l'Orde de Santa Clara
Orde Clarisses
Iconografia Hàbit de clarissa; amb una custòdia o un llum d'oli,
Patronatge Clarividència, malalties de l'ull; telecomunicacions (telèfon, telègraf) i televisió

Clara d'Assís (Assís, 1193 - 1253), va ser una religiosa italiana que va col·laborar amb sant Francesc d'Assís i fou la fundadora de l'Orde de Germanes Pobres de Santa Clara, o Clarisses. Va ser canonitzada només dos anys després de la seva mort, en 1255. Pius XII la proclamà santa patrona de la televisió i les telecomunicacions.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda Chiara Scifi, va ser filla de Favarone di Offreduccio i d'Ortolana, que formaven una família acomodada i amb prestigi a la ciutat d'Assís. Amb un fort sentiment religiós, va voler consagrar la seva vida a Déu i va refusar el matrimoni que la seva família li havia arranjat.

La nit del 28 de març de 1211 (vigília del Diumenge de Rams), Clara va fugir de la casa dels pares, propera a la Catedral d'Assís. Anà al lloc on hi havia Francesc d'Assís i els seus primers seguidors, vora l'església de Santa Maria dels Àngels (la Porciúncula) i demanà de fer-se penitent com ells. Francesc li tallà els cabells, la vestí amb una túnica i la va fer entrar al monestir benedictí de San Paolo delle Badesse de Bastia Umbra, a 4 kilòmetres d'Assís. Després, ingressà a un altre monestir benedictí, el de Sant'Angelo di Panzo. Poc després, s'hi reuniria la seva germana Agnès.

Clara s'instal·là a un petit edifici annex a l'església de San Damiano, a Assís, que havia estat restaurada per Francesc. Hi va viure sota les directrius del bisbe Guido d'Assís. Altres dones s'hi aplegaren, entre elles la seva altra germana Beatriu i la seva mare Ortolana, fins a arribar a una comunitat de cinquanta dones. Allí transcorregué la resta de la seva vida: quaranta-dos anys, dels quals, vint-i-nou va passar-los malalta.

Seguint l'exemple de Francesc, va voler formar una comunitat de monges pobres, dedicades a la pregària i al servei als altres. Anomenades Damianites pel poble i Dames Pobres per Francesc, van esdevenir les monges clarisses.

El Privilegi de la pobresa[modifica | modifica el codi]

Va obtenir de Francesc una primera regla basada en la pobresa. La regla indica que el carisma de les dones es manifesta en la clausura del monestir, en la vida contemplativa i la pregària, segons el model benedictí, del que es diferencia pel vot de pobresa individual i de l'orde com a tal. Al voltant de la pobresa va girar l'experiència mística i els pocs escrits de Clara i no va voler que minvés. Així, quan el cardenal Ugolino va donar-li una nova regla on el rigor de la pobresa no era tan gran, Clara no la va acceptar. Quan Ugolino esdevingué papa com a Gregori IX (1227-1241) li concedí el Privilegium Paupertatis (privilegi de la pobresa, confirmat per Innocenci IV en 1253. Només en l'"altíssima pobresa" i abandonant els béns materials i confiant-se a Déu, hom se sent lliure per a recórrer el camí de la fe.

La segona meitat de la seva vida, va patir malalties, però participant en els oficis litúrgics. Va morir a San Damiano l'11 d'agost de 1253, als seixanta anys. Només dos anys més tard, Alexandre IV la canonitzà, el 15 d'agost de 1255. La seva regla, és l'única aprovada de la història que és per a dones i ha estat escrita per una dona.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Santa Clara és la protectora de les telecomunicacions: un dia del Nadal, Clara no va poder assistir a la missa que deia Sant Francesc, ja que era malalta al llit. Volent poder veure-la, va tenir una visió de la celebració, podent-hi "assistir" de lluny. Per aquesta tradició de "retransmissió", va ser anomenada, en 1958, patrona de la televisió i les telecomunicacions.

Els sarraïns havien fet una incursió i eren a les portes d'Assís, assetjant San Damiano. Clara va prendre la custòdia i va mostrar-los als invasors des d'una finestra. Una llum cegadora va fer fugir als musulmans d'Assís.

Gregori IX la visità al convent i li demanà que beneís el pà. Quan Clara el beneí, aparegué una creu a sobre.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clara d'Assís Modifica l'enllaç a Wikidata