Clarmont d'Alvèrnia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Clarmont d'Alvèrnia
Clermont-Ferrand
Escut de Clarmont d'Alvèrnia
(En detall)
Localització
Clarmont d'Alvèrnia situat respecte França
Clarmont d'Alvèrnia
Localització de Clarmont d'Alvèrnia a la República Francesa
Clarmont d'Alvèrnia vist des del parc Montjuzet
Clarmont d'Alvèrnia vist des del parc Montjuzet
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Alvèrnia (capital)
Puèi Domat (capital)
Clermont-Ferrand (capital)
Capital de 9 cantons
Superfície 42,67 km²
Altitud 358 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
140.957 hab.
3.303,42 hab/km²
Coordenades 45° 46′ 50″ N, 3° 05′ 15″ E / 45.780555555556°N,3.0875°E / 45.780555555556; 3.0875Coord.: 45° 46′ 50″ N, 3° 05′ 15″ E / 45.780555555556°N,3.0875°E / 45.780555555556; 3.0875
Codi postal 63000
Codi INSEE 63113
Web

Clarmont d'Alvèrnia[2] (en occità Clarmont d'Auvèrnhe, en francès Clermont-Ferrand) és una ciutat d'Occitània, a la regió d'Alvèrnia, capital de departament del Puèi Domat. L'any 2006 tenia 141.000 habitants.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
30.000 30.000 30.982 30.010 28.257 32.427 35.152 34.083 33.516
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
38.160 37.275 37.461 37.357 41.772 43.033 46.718 50.119 50.870
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
52.933 58.363 65.386 82.577 111.711 103.143 101.128 108.090 113.391
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 -
127.547 148.759 156.763 147.224 136.181 137.154 138.992 - -


Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

El territori del municipi es troba repartit entre els cantons:

cantó Població Conseller general Partit Qualitat
cantó de Clarmont d'Alvèrnia Centre 16.364 Patricia Guilhot PG
cantó de Clarmont d'Alvèrnia Est 12.710 Mireille Lacombe PS
cantó de Clarmont d'Alvèrnia Nord 19.298 Alexandre Pourchon PS
cantó de Clarmont d'Alvèrnia Nord-Oest 15.388 Michèle André PS Senadora de Puèi Domat
cantó de Clarmont d'Alvèrnia Oest 12.091 Jean-Yves Gouttebel DVG President del Consell general del Puèi Domat
cantó de Clarmont d'Alvèrnia Sud 12.416 Serge Lesbre DVG
cantó de Clarmont d'Alvèrnia Sud-Est 17.784 Sylvie Maisonnet PS
cantó de Clarmont d'Alvèrnia Sud-Oest 20.003 Dominique Briat PS
cantó de Montferrand 11.086 Nadine Déat PS

Història[modifica | modifica el codi]

Clarmont fou antigament una ciutat romana que apareix documentada al segle I aC amb el nom de Nemossos, i era la capital de la regió del poble gal dels arverns. A l'època imperial es va rebatejar Augustus Nemetum en honor d'August i va arribar a tenir trenta mil habitants, quantitat que va anar minvant a patir del segle IV al mateix temps que agafava el nom de Arvernis o Arvenos. A meitat del segle V el bisbe Sant Namaci va instal·lar a la vila la nova església que serà seu del bisbat, allà on més tard hi va haver l'abadia de Saint-Alyre. El 461 va caure en poder dels visigots, però la van perdre el 507 davant els francs. El 535 s'hi va celebrar un concili eclesiàstic que va condemnar la simonia. El segle VIII se l'anomena Clarus Mons (del que ve Clarmont). Seu del bisbat, fou també des del segle IX la seu dels vescomtes d'Alvèrnia que actuaven com a representants dels comtes absents. Els vescomtes d'Alvèrnia foren així coneguts com a vescomtes de Clarmont i van esdevenir al segle X comtes d'Alvèrnia o de Clarmont. Passen a ser els delfins de Clarmont fins al 1302 en què foren reconeguts delfins del Delfinat d'Alvèrnia. El 1095 s'hi va fer el concili que va proclamar la primera croada. El 1209, el poder temporal a la ciutat va passar als bisbes que van tenir el títol de comtes de Clarmont. Els comtes havien fundat no massa lluny la ciutat de Montferrand (que cal no confondre amb la vila -avui llogaret deshabitat- que fou seu d'un comtat al departament del Losera) i es va unir el 1730 amb la ciutat de Clarmont, formant-se Clarmont-Ferrand. El domini del bisbes va acabar a la meitat del segle XVI a l'època en què fou comtessa Catalina de Mèdici (1524-1589) que va entaular un procés al Parlament com a hereva dels antics comtes contra el bisbe Guillem du Prat (1528-1560) i va esdevenir senyora de Clarmont deixant al bisbe reduït al seu paper eclesiàstic. Catalina va augmentar les llibertats municipals i va donar a la ciutat una senescalia primer senyorial i després reial, rival de l'anterior senescalia establerta a Riom; va fundar també una jurisdicció consular.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1935-1944 Paul Pochet-Lagaye radical-socialista
1944-1973 Gabriel Montpied SFIO
1973-1997 Roger Quilliot PS
1997- Serge Godard PS

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. «Clarmont d'Alvèrnia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Portal

Portal d'Occitània