Classificació de Nickel-Strunz
| Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| S'ha proposat que «Minerals classe II» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
La classificació de Strunz és un sistema de classificació, usat universalment en mineralogia, que es basa en la seva composició química. Va ser creada el 1938 pel mineròleg alemany Karl Hugo Strunz (24 de febrer de 1910 – 19 d'abril de 2006)[1] i ajustada posteriorment el 2004 per la International Mineralogical Association (IMA).[2]
Com a conservador del museu de minerals de la Friedrich-Wilhelms-Universität (denominada actualment com Humboldt University of Berlin), Strunz es va dedicar a ordenar la col·lecció geològica del mateix en funció de les propietats químiques i cristalogràfica dels exemplars. Les seves taules mineralògiques, publicades per primera vegada el 1941, han sofert diverses modificacions al llarg del temps, sent la darrera edició publicada la desena.[3]
El sistema actual divideix els minerals en deu classes, que al seu torn es divideixen novament en diverses divisions, famílies i grups, d'acord amb la composició química i l'estructura cristal·lina dels exemplars. La IMA/CNMNC (Associació mineralògica internacional) proposa un esquema jeràrquic[4], basant-se en aquesta darrera edició de la classificació Nickel–Strunz.
- Elements
- Sulfurs
- Halurs
- Òxids i hidròxids
- Carbonats i nitrats
- Borats
- Sulfats
- Fosfats
- Silicats
- Substàncies orgàniques
Taula de continguts |
Elements [modifica]
01 Elements
- 01.A - Metalls i aliatges de metalls
- 01.AA - Família coure-cupalita
- 01.AA.05 - Alumni, coure, electre, or, plom, níquel, argent
- 01.AA.10 - Auricuprur, cupro-or, tetra-auricuprur
- 01.AA.15 - Anyuiita, khatyrkite, iodina, novodneprita
- 01.AA.20 - Cupalita
- 01.AA.25 - Hunchunita
- 01.AB - Família zinc-coure
- 01.AB.05 - Cadmi, reni, zinc, titani
- 01.AB.10 - Danbaita, zhanghengita, llautó, tongxinita, zinccopperita
- 01.AC - Família indi-estany
- 01.AC.05 - Indi
- 01.AC.10 - Estany
- 01.AC.15 - Eta-bronze o bronze nadiu, sorosita, yuanjiangita
- 01.AD - Família mercuri i amalgames
- 01.AD.05 - Mercuri
- 01.AD.10 - Belendorffita, kolymita
- 01.AD.15 - Eugenita, luanheita, moschellandsbergita, paraschachnerita, schachnerita
- 01.AD.20 - Weishanite, amalgames d'or
- 01.AD.25 - Potarita
- 01.AD.30 - Amalgames de plom
- 01.AE - Família ferro-crom
- 01.AE.05 - Molibdè, crom, ferro, kamacita, tungstè
- 01.AE.10 - Taenita, tetrataenita, antitaenita
- 01-AE.15 - Chromferide, ferchromide, wairauita
- 01.AE.20 - Awaruita
- 01.AE.25 - Jedwabita
- 01.AE.30 - Manganès
- 01.AF - Elements del grup del platí
- 01.AG - Aliatges de PGE-metall
- 01.AG.05 - Hexaferro, garutiita
- 01.AG.10 - Atokita, rustenburgita, zvyagintsevita
- 01.AG.15 - Taimyrita-I, tatyanaita
- 01.AG.20 - Paolovita
- 01.AG.25 - Plumbopaladinita, stannopaladinita
- 01.AG.30 - Cabriita
- 01.AG.35 - Chengdeita, isoferroplatí
- 01.AG.40 - Ferroniquelplatí, tetraferroplatí, tulameenita
- 01.AG.45 - Hongshiita, skaergaardite
- 01.AG.50 - Yixunita
- 01.AG.55 - Damiaoita
- 01.AG.60 - Niggliita
- 01.AG.65 - Bortnikovita
- 01.AG.70 - Nielsenita
- 01.AH - Elements diversos, aliatges
- 01.AA - Família coure-cupalita
- 01.B - Carburs metàl·lics, siliciurs, nitrurs i fosfurs
- 01.BA - Carburs
- 01.BA.05 - Cohenita
- 01.BA.10 - Haxonita, isovita
- 01.BA.15 - Tongbaita
- 01.BA.20 - Khamrabaevita, niobocarbida, tantalcarbida
- 01.BA.25 - Qusongita
- 01.BA.30 - Yarlongita
- 01.BB - Siliciurs
- 01.BB.05 - Zangboita, suessita, mavlyanovita
- 01.BB.10 - Perryita
- 01.BB.15 - Fersilicita, naquita, ferdisilicita
- 01.BB.20 - Linzhiite
- 01.BB.25 - Luobusaita
- 01.BB.30 - Gupeiita
- 01.BB.35 - Hapkeita
- 01.BB.40 - Xifengita
- 01.BC - nitrurs
- 01.BC.05 - Roaldita
- 01.BC.10 - Silvestrita (siderazot)
- 01.BC.15 - Carlsbergita, Osbornita
- 01.BC.20 - Nitrur de gal·li (sense nom)
- 01.BD - fosfurs
- 01.BD.05 - Schreibersita, niquelfosfur
- 01.BD.10 - Barringerita, monipita
- 01.BD.15 - Florenskyita, allabogdanita, andreyivanovita
- 01.BD.20 - Melliniita
- 01.BA - Carburs
- 01.C - Metal·loides i no metalls
- 01.CA - Elements del grup de l'arsènic
- 01.CA.05 - Antimoni, arsènic , bismut, stibarsen
- 01.CA.10 - Arsenolamprita, pararsenolamprita
- 01.CA.15 - Paradocrasita
- 01.CB - Família carboni-silici
- 01.CC - Sofre-seleni-iode
- 01.CC.05 - Rosickýita, sofre
- 01.CC.10 - Seleni, tel·luri
- 01.CA - Elements del grup de l'arsènic
- 01.D - Carburs no metàl·lics i nitrurs
- 01.DA - Carburs metàl·lics
- 01.DA.00 - Moissanita
- 01.DB - Nitrurs metàl·lics
- 01.DA - Carburs metàl·lics
Sulfurs [modifica]
02 Sulfurs
- 02.A - Aliatges
- 02.AA - Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au
- 02.AA.10 - Algodonita, domeykita, koutekita
- 02.AA.15 - Novakita
- 02.AA.20 - Cuprostibita
- 02.AA.25 - Kutinaita
- 02.AA.30 - Allargentum
- 02.AA.35 - Maldonita
- 02.AA.40 - Stistaita
- 02.AB - Aliatges de Ni-metal·loides
- 02.AB.10 - Orcelita
- 02.AB.15 - Maucherita
- 02.AC - Aliatges de metal·loides amb PGE
- 02.AC.05 - Atheneita, vincentita
- 02.AC.10 - Arsenopaladinita, mertieita-II, stillwaterita
- 02.AC.15 - Isomertieita, mertieita-I , miessiita
- 02.AC.20 - Palarstanida, stibiopaladinita, menshikovita
- 02.AC.25 - Majakita, paladoarseniat, paladobismutarseniat, paladodymita, rhodarseniat, naldrettita
- 02.AC.30 - Polkanovita
- 02.AC.35 - Genkinita, ungavaita
- 02.AC.40 - Polarita
- 02.AC.45 - Borishanskiita, froodita, iridarsenita
- 02.AA - Aliatges de metal·loides amb Cu, Ag, Au
- 02.B - Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1)
- 02.BA - Amb Cu, Ag, Au
- 02.BA.05 - Calcosina, djurleita, geerita, roxbyita
- 02.BA.10 - Anilita, digenita
- 02.BA.15 - Bornita
- 02.BA.20 - Bellidoita, berzelianita
- 02.BA.25 - Athabascaita, umangita
- 02.BA.30 - Rickardita, weissita
- 02.BA.35 - Acantita
- 02.BA.40 - Mckinstryita, stromeyerita
- 02.BA.45 - Jalpaita, selenojalpaita
- 02.BA.50 - Eucairita
- 02.BA.55 - Aguilarita, naumannita
- 02.BA.60 - Cervelleita, hessita, chenguodaita
- 02.BA.65 - Henryita, stützita
- 02.BA.70 - Argyrodita, canfieldita, putzita
- 02.BA.75 - Fischesserita, penzhinita, petrovskaita, petzita, uytenbogaardtita
- 02.BA.80 - Bezsmertnovita, bilibinskita, bogdanovita
- 02.BB - Amb Ni
- 02.BB.00 - Horomanita, samaniita
- 02.BB.05 - Heazlewoodita, oregonita, vozhminita
- 02.BB.10 - Arsenohauchecornita, bismutohauchecornita, hauchecornita, telurohauchecornita, tučekita o tucekita
- 02.BB.15 - Argentopentlandita, cobaltopentlandita, geffroyita, godlevskita, kharaelakhita, manganoshadlunita, pentlandita, shadlunita, sugakiita
- 02.BC - Amb Rh, Pd, Pt, etc.
- 02.BC.05 - Palladseita, miassita
- 02.BB.10 - Oosterboschita
- 02.BB.15 - Chrisstanleyita, jagüéita
- 02.BB.20 - Keithconnita
- 02.BB.25 - Vasilita
- 02.BB.30 - Telluropaladinita
- 02.BB.35 - Luberoita
- 02.BB.40 - Oulankaita
- 02.BB.45 - Telargpalita
- 02.BB.50 - Temagamita
- 02.BB.55 - Sopcheita
- 02.BB.60 - Laflammeita
- 02.BB.65 - Tischendorfita
- 02.BD - Amb Hg, Tl
- 02.BD.05 - Imiterita
- 02.BD.10 - Gortdrumita
- 02.BD.15 - Balkanita, danielsita
- 02.BD.20 - Donharrisita
- 02.BD.25 - Carlinita
- 02.BD.30 - Bukovita, murunskita, thalcusita
- 02.BD.35 - Rohaita
- 02.BD.40 - Calcothallita
- 02.BD.45 - Sabatierita
- 02.BD.50 - Crookesita
- 02.BD.55 - Brodtkorbita
- 02.BE - Amb Pb (Bi)
- 02.BE.05 - Betekhtinita
- 02.BE.10 - Furutobeita
- 02.BE.15 - Rhodplumsita, shandita
- 02.BE.20 - Parkerita
- 02.BE.25 - Schlemaita
- 02.BE.30 - Pašavaita
- 02.BA - Amb Cu, Ag, Au
- 02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars)
- 02.CA - Amb Cu
- 02.CA.05 - Covel·lita, klockmannita, spionkopita, yarrowita
- 02.CA.10 - Nukundamita
- 02.CA.15 - Calvertita
- 02.CB - Amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.
- 02.CB.05 - Coloradoita, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiita, esfalerita, stilleita, tiemannita, rudashevskyita
- 02.CB.10 - Calcopirita, eskebornita, gallita, haycockita, lenaita, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtit
- 02.CB.15 - Černýita, ferrokesterita, hocartita, idaita, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, stannita, stannoidita, velikita
- 02.CB.20 - Chatkalita, mawsonita
- 02.CB.30 - Colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, stibiocolusita, ovamboita, maikainita
- 02.CB.35 - Hemusita, kiddcreekita, polkovicite, renierite, vinciennita, morozeviczita, catamarcaita,
- 02.CB.40 - Lautita
- 02.CB.45 - Cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita
- 02.CB.55 - Cubanita, isocubanita
- 02.CB.60 - Picotpaulita, raguinita
- 02.CB.65 - Argentopirita, sternbergita
- 02.CB.70 - Sulvanita
- 02.CB.75 - Vulcanita
- 02.CB.80 - Empressita
- 02.CB.85 - Muthmannita
- 02.CC - Amb Ni, Fe, Co, PGE, etc.
- 02.CD - Amb Sn, Pb, Hg, etc.
- 02.CA - Amb Cu
- 02.D - Sulfurs metàl·lics, M:S = 3:4 i 2:3
- 02.E - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2
- 02.F - Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H2O
- 02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS
- 02.J - Sulfosals de l'arquetip PbS
- 02.K - Sulfarsenats i sulfantimonats
- 02.L - Sulfosals sense classificar
Halurs [modifica]
03 Halurs
- 03.A - Halurs simples, sense H2O
- 03.B - Halurs simples, amb H2O
- 03.C - Halurs complexos
- 03.D - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç
Òxids i hidròxids [modifica]
- 04.A - Metall: Oxigen = 2,1 i 1:1
- 04.B - Metall: Oxigen = 3:4 i similars
- 04.C - Metall: Oxigen = 2:3, 3:5, i similars
- 04.D - Metall: Oxigen = 1:2 i similars
- 04.E - Metall: Oxigen = < 1:2
- 04.F - Hidròxids (sense V o U)
- 04.G - Uranil hidròxids
- 04.H - V[5+, 6+] Vanadats
- 04.J - Arsenits, Antimonits, Bismutits, Sulfits,
- 04.K - Iodats
Carbonats i nitrats [modifica]
- 05.A - Carbonats sense anions addicionals, sense H2O
- 05.B - Carbonats amb anions addicionals, sense H2O
- 05.C - Carbonats sense anions addicionals, amb H2O
- 05.D - Carbonats amb anions addicionals, amb H2O
- 05.E - Uranil carbonats
- 05.N - Nitrats
Borats [modifica]
06 Borats
- 06.A - Monoborats
- 06.B - Diborats
- 06.C - Triborats
- 06.D - Tetraborats
- 06.E - Pentaborats
- 06.F - Hexaborats
- 06.G - Heptaborats i altres Megaborates
- 06.H - Borats sense classificar
Sulfats [modifica]
07 Sulfats
- 07.A - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H2O
- 07.B - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H2O
- 07.C - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H2O
- 07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O
- 07.E - Uranil sulfats
- 07.F - Cromats
- 07.G - Molibdats, wolframats i niobats
- 07.H - Urani i uranil molibdats i eolframats
- 07.J - Tiosulfats
Fosfats [modifica]
08 Fosfats
- 08.A - Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H2O
- 08.B - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O
- 08.C - Fosfats sense anions addicionals, amb H2O
- 08.D - Fosfats, etc
- 08.E - Uranil fosfats i arseniats
- 08.F - Polifosfats, Poliarseniats, [4]-Polivanadats
Silicats [modifica]
09 Silicats
- 09.A - Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats) structures
- 09.B - Estructures de sorosilicats (dímer)
- 09.C - Ciclosilicats
- 09.D - Inosilicats
- 09.E - Filosilicats
- 09.F - Tectosilicats sense H2O zeolítica
- 09.G - Tectosilicats amb H2O zeolítica
- 09.H - Silicats sense classificar
- 09.J - Germanats
Compostos orgànics [modifica]
- 10.A - Sals d'àcids orgànics
- 10.B - Hidrocarburs
- 10.C - Miscel·lània de minerals orgànics
Referències [modifica]
- ↑ Knobloch, Eberhard. The shoulders on which we stand - Wegbereiter der wissenschaft: 125 Jahre Technische Universität Berlin. Springer, 2003, 170-173.
- ↑ International Mineralogical Association [Consulta: 16 octubre 2008] (anglès)
- ↑ «Nickel-Strunz Classification - Primary Groups 10th edition» (en anglès). Mindat.org. [Consulta: 21 de maig de 2013].
- ↑ J. Mills, Stuart; Hatert, Frédéric; H. Nickel, Ernest; Ferraris, Giovanni. The standardisation of mineral group hierarchies: application to recent nomenclature proposals.