Classificació espectral dels asteroides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els asteroides tenen assignats a un tipus espectral basat en el seu espectre, color, i algunes vegades pel seu albedo. Es pensa que aquests tipus corresponen a la composició de la superfície de l'asteroide. Per a petits cossos no diferenciats internament, la superfície i la composició interna són presumiblement similars, mentre que grans objectes com ara Ceres i (4) Vesta se sap que tenen una estructura interna diferenciada.

Classificacions actuals[modifica | modifica el codi]

La classificació actual va ser iniciada per Clark R. Chapman, David Morrison i Ben Zellner el 1975[1] amb les tres categories Tipus C per als objectes carbonacis, Tipus S per objectes durs (silicats), i Tipus U per als objectes que no tenien cabuda en les categories C o S. Aquesta classificació ha estat expandida i aclarida.

Actualment existeixen diferents classificacions,[2][3] Les dues classificacions més àmpliament usades són:

Classificació Tholen[modifica | modifica el codi]

La taxonomia més àmpliament usada és la proposada en 1984 per David J. Tholen. Aquesta classificació va ser desenvolupada des de l'espectre de banda ampla (entre 0.31μm i 1.06μm) obtinguda durant la Eight-Color Asteroid Survey (ECAS) en els anys 80, en combinació amb les mesures d'albedos.[4] La formulació original es basa en 978 asteroides.

Aquest esquema inclou 14 tipus, amb la majoria dels asteroides classificats en les tres primeres categories, i alguns altres en els tipus menors. Es llisten a continuació, amb els exemples més grans:

i les classes petites:

Els objectes s'assignen algunes vegades en combinacions de tipus, per exemple, tipus CG quan les seves propietats són una combinació d'alguns tipus.

Classificació SMASS[modifica | modifica el codi]

Aquesta és una taxonomia més recent introduïda per Schelte John Bus i Richard P. Binzel l'any 2002, basat en Small Main-Belt Asteroid Spectroscopic Survey (SMASS) de 1447 asteroides.[4] Aquesta anàlisi va produir un espectre de més resolució que el ECAS, i va poder resoldre una varietat de característiques espectrals poc nítides. De tota manera, un petit rang de longituds d'ona (0.44μm fins a 0.92μm) van ser observats. També alguns albedos no van ser considerats.

Mentre s'intentava mantenir la taxonomia Tholen, tant com fos possible donada la diferència de dades, els asteroides van ser ordenats en els 24 tipus que segueixen a continuació. La majoria dels cossos cauen dins d'una de les tres extenses categories C, S i X, amb alguns pocs cossos categoritzats en alguns tipus petits:

  • Grup C d'objectes carbonacis inclouen:
    • Tipus B àmpliament solapat amb el grup B i F de Tholen.
    • Tipus C el més 'estàndard' dels objectes carbonacis "no B".
    • Cg Ch CGH una mica relacionats al tipus G de Tholen.
    • Cb objectes de transició entre el pla dels tipus C i B.
  • Grup S d'objectes durs silicosos incloent:
  • Grup X dels objectes majorment metàl·lics incloent:
    • Tipus X el més 'estàndard' del grup X incloent objectes classificats per Tholen com a M, I, o tipus P.
    • Xe, Xc, i Xk tipus de transició entre el pla X i els apropiats tipus amb lletres.
  • Tipus T
  • Tipus D
  • Tipus Ld: un nou tipus amb més característiques espectrals extremes que el tipus L.
  • Tipus O una petita categoria ((3628) Boznemcová)
  • Tipus V

Es va trobar un nombre significatiu de petits asteroides que quadraven amb el tipus Q, tipus R i Tipus V, els quals estaven representats per només un simple cos en l'esquema Tholen.

Uns pocs objectes propers a la Terra tenen un espectre que difereix fortament de qualsevol de les classes SMASS. Això és presumiblement perquè aquests cossos són molt més petits que aquests detectats en el cinturó principal, i com a tals poden tenir superfícies menys alterades o ser composts d'una menor varietat de minerals compostos.

Estimació[modifica | modifica el codi]

S'estima que aquests esquemes de classificació es concretin, es redefineixin i/o reemplaçats per nous esquemes amb els progressos que es vagin produint en les investigacions. De tota manera, per ara, la classificació espectral basada en els dos anteriors treballs d'espectroscòpia d'àmplies resolucions en la dècada dels 90 encara són l'estàndard. Els científics encara no han pogut consensuar un millor sistema taxonòmic, degut en gran part a la dificultat d'obtenir mesures detallades consistents per a una gran mostra d'asteroides (per exemple, resolució espectral fina, o dades no espectrals com ara densitats serien de molta utilitat).

Les tres agrupacions principals d'asteroides estan relacionades amb els tres tipus bàsics de meteorits:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. C. R. Chapman, D. Morrison, and B. Zellner Surface properties of Asteroids: A synthesis of polarimetry, radiometry, and spectrophotometry, Icarus, Vol 25, pp. 104 (1975).(anglès)
  2. Sr J. Tholen Asteroid taxonomic classifications in Asteroids II, pp. 1139-1150, Universitat d'Arizona Press (1989).(anglès)
  3. S. J. Bus, F. Vilas, and M. A. Barucci Visible-Wavelength Spectroscopy of Asteroids in Asteroids III, pàg. 169, Universitat d'Arizona Press (2002).(anglès)
  4. 4,0 4,1 S. J. Bus and R. P. Binzel Phase II of the Small Main-belt Asteroid Spectroscopy Survey: A feature-based taxonomy, Icarus, Vol 158, pàg. 146 (2002).(anglès)