Clau de fa
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La clau de fa s'usa per representar l'acompanyament (com la mà esquerra del piano), els sons més greus i, en general, els baixos com el violoncel. Existeix la possibilitat de situar el fa (i per tant també la clau) a la tercera línia del pentagrama, però l'habitual és que se situï a la quarta (per això s'anomena clau de fa en quarta [línia]) i és la segona que s'aprèn en els estudis musicals. El seu símbol és la corrupció d'una F, que és la lletra amb la qual es denominava aquesta nota en el sistema medieval, moment en el qual s'origina aquesta clau. Els dos punts que en formen part són l'evolució dels dos traços horitzontals de la F. Molts manuscrits medievals presenten una F a l'esquerra d'una de les línies. El so que es representa amb una primera línia addicional superior en aquesta clau és la mateixa que es representa amb la primera línia addicional en la clau de sol, és a dir el do3.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clau de fa |
