Claude-Gaspard Bachet de Méziriac

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClaude-Gaspard Bachet de Méziriac

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1581 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Bourg-en-Bresse (Ducat de Savoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1638 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Bourg-en-Bresse (Ducat de Savoia) Modifica el valor a Wikidata
1r Seient 13 de l'Académie française
13 març 1634 – 26 febrer 1638 – François de La Mothe Le Vayer → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJacques de Billy Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perTrucs matemàtics
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres, matemàtiques i lingüística Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Membre de
Acadèmia Francesa (1634–1638) Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Claude-Gaspar Bachet de Méziriac va ser un humanista francès del segle xvii. Lingüista, poeta i matemàtic, és conegut, sobretot, pel seu llibre de trucs aritmètics.

Vida[modifica]

Fill de Jean Bachet, magistrat de Bourg-en-Bresse, i de Marie de Chavannes. noble local, va quedar orfe als sis anys. El seu germà gran, Guillaume, i un cunyat també més gran que ell, Antoine Favre, van ser els seus tutors.[1] La seva educació va ser encomanada als jesuïtes, tot i que no se sap amb certesa[2] si va estudiar a París, a Lió, a Torí o a Pàdua (el Ducat de Savoia tenia la seva capital a Torí en aquella època). Les seves relacions amb la Companyia de Jesús van ser sempre excel·lents, fins al punt de confiar la custòdia dels seus títols de propietat al col·legi jesuïta de Lió en el darrer any de la seva vida.[3]

En dates incertes va viure a Roma i a París, probablement al mateix temps que el seu gran amic Claude Favre de Vaugelas, fill del seu tutor, Antoine Favre. Mentre estaven a Roma, tots dos van escriure poemes en llengua italiana.[4]

Després d'aquests viatges juvenils, Bachet va viure plàcidament a Bourg-en-Bresse o a una casa de camp que tenia a Jasseron. Cal suposar que disposava d'una bona biblioteca i de les notes preses en els seus viatges, ja que en les seves obres cita nombrosos autors italians, francesos, llatins i grecs. La seva salut, però, no era bona: la gota i el reumatisme l'amargaven i se'n plany en alguns dels seus escrits.

El 1621 es casà amb Filiberta de Chaveu amb qui va tenir set fills.[5]

El 1634, en fundar-se l'Academie Française, va ser un dels primers escriptors escollits per a formar-ne part. La seva malaltia el va impedir d'assistir a les sessions i el seu discurs d'acceptació, titulat De la traduction, va ser llegit pel seu amic Vaugelas.

Obra[modifica]

Portada de l'edició de l'Aritmètica de Diofant

L'obra més difosa i coneguda de Bachet són els seus Problèmes plaisants et délectables qui se font par des nombres (Lyon, 1612), que és, al mateix temps, el seu primer llibre publicat.[6] Es tracta d'una col·lecció de problemes aritmètics curiosos i/o enginyosos i és la primera que es va portar a la impremta.[7]

L'altra obra important de Bachet és la traducció de l'Aritmètica de Diofant. Bachet es va valdre de manuscrits vaticans i del manuscrit fet servir per Xylander en una traducció anterior.[8] Cada pàgina està dividida en dues columnes: a l'esquerra la traducció llatina, a la dreta el text grec original; els comentaris propis ocupen tota la pàgina. En un d'aquests, estableix la coneguda conjectura de Bachet: tot nombre natural es pot expressar com la suma de quatre quadrats.[9] La conjectura fou demostrada per Lagrange el 1770.

A part de les obres matemàtiques, també va publicar llibres de poemes i de literatura en francès, italià i llatí.

Referències[modifica]

  1. Itard i Collet, pàgina 28.
  2. Meskens, pàgina 162
  3. Itard i Collet, pàgina 29.
  4. Itard i Collet, pàgina 30.
  5. Itard i Collet, pàgina 30-31.
  6. Meeskens, pàgina 162; Itard i Collet, pàgina 35 i ss.
  7. Anteriorment existien una Antologia grega i unes col·leccions de problemes manuscrites d'Alcuí de York i de Luca Pacioli. Itard i Collet, pàgina 35.
  8. Itard i Collet, pàgines 36 i 37.
  9. Meskens, pàgines 163-164.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude-Gaspard Bachet de Méziriac