Claude François

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Claude François (Egipte, 1939 - París, 1978), conegut també com a Cloclo, va ser un cantant de música pop molt prolífic i popular a les dècades dels 60 i 70 del segle XX a França. Una de les innovacions que el va fer més cèlebre va ser el d'incorporar, per primera vegada a la televisió francesa, un grup de noies darrere seu, ballant, fent eventualment els corus i mai vestides de manera massa recatada: à l'època van rebre el nom de claudettes. Les seves cançons, a més, estaven sempre ben amenitzades per coreografies i vestuari vistós i espectacular. És coautor i cocompositor de la cançó original en la qual està inspirada My way (A la meva manera), que compta actualment amb més de 2.500 versions a tot el món.

Va començar la seva carrera musical l'any 1962, que va continuar tota la seva vida, fins que va morir als 39 anys electrocutat en un accident domèstic el 1978.[1] En aquest temps, Claude François ha gravat 277[2] cançons en francès i 119[2] en altres llengües (prop de 60 en anglès, unes vint en italià, quatre en castellà, una en àrab i una en japonès). El 2005 es comptaven en total 61.352.000 discs seus venuts a tot el món.[2] Ha actuat 1.188 vegades sobre un escenari.[2] Ha aparegut 313 vegades en programes de televisió.[2] Ha estat portada de 219 revistes estant viu i de 186 després de la seva mort fins al 2006.[2] Ha estat objecte de 73 llibres i biografies després de la seva mort.[3]

Segons una enquesta realitzada el 2003, les cinc cançons de Claude François favorites pels francesos són Belles, belles, belles (1962), Comme d'habitude (1967, cançó original de la qual Frank Sinatra va fer mundialment famosa la seva versió en anglès My way, en català, A la meva manera), Alexandrie, Alexandra (1978), Cette année-là (versió en francès feta el 1976 de la cançó Oh, What a Night, de The Four Seasons el 1963) i Le Lundi au soleil (1972).[4]

També va fondar una casa de discos anomenada Flèche el 1967. Va interpretar la cançó Un homme libre (1969) de Paco de Lucía, amb lletra de Jacques Plante, i va aparèixer en dues pel·lícules de cinema: L'été frénétique (1062), de Claude Vernick, i Drôles de zèbres (1977), de Guy Lux.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude François

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Trente ans après sa mort, Claude François est toujours rentable 11 de març de 2008 (francès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Les secrets de la carrière posthume de Claude François Le Figaro, 10 de març de 2008 (francès)
  3. Article sobre Claude François a Le Figaro, 4 de març de 2008, (francès)
  4. Claude François 25 ans après. Le palmarès de ses chansons de Louis Harris (francès)