Claude Lévi-Strauss
| Claude Lévi-Strauss | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | 28 de novembre de 1908 Brusel·les (Bèlgica) |
| Defunció | 30 d'octubre de 2009 (als 100 anys) París (França) |
| Ocupació | Antropòleg |
| Conegut per | Aportacions fonamentals en el desenvolupament de l'antropologia i la sociologia |
Claude Lévi-Strauss (pronunciació francesa en AFI: [klod levi stʁos]) (Brussel·les, 1908 - París, 2009) fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de São Paulo de 1935 a 1939, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. Al 1959 va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins la seva jubilació al 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor al camp de l'antropologia cultural i social, tingué també una gran influència per a pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Claude Lévi-Strauss fou fill de pares jueus francesos d'origen alsacià. Va realitzar els seus estudis a París, en els liceus Janson de Sailly i Condorcet. Va estudiar dret i filosofia a la Sorbona. No va continuar el seus estudis de dret, només els de filosofia, que va acabar el 1931. Després de treballar uns anys com a professor en la docència no universitària, va acceptar una oferta d'última hora per ser part de la missió cultural francesa a Brasil, país en què treballaria com a professor visitant a la Universitat de São Paulo.
Va viure a Brasil des del 1935 fins al 1939, i allí va dur a terme el seu primer treball de camp etnogràfic, dirigint exploracions periòdiques al Mato Grosso i a la Selva Amazònica. Aquesta fou l'experiència que marcaria la seva identitat professional en el camp de l'antropologia. Va tornar a França a la vigília de la Segona Guerra Mundial i va ser mobilitzat de 1939 a 1940, tan bon punt aquesta es va iniciar. Després de l'armistici del 22 de juny de 1940, es va traslladar a Estats Units, on va impartir classe al New School for Social Research de Nova York. En aquesta ciutat va conèixer el lingüista Roman Jakobson, l'obra del qual va ser fonamental per a l'evolució de les seves idees.
El 1944, el ministre d'afers exteriors francès li va requerir que tornés a França. El 1945 va tornar a Estats Units. Després d'un breu període per l'ambaixada francesa a Washington com a agregat cultural (1946–1947), va tornar a París per doctorar-se a la Sorbona, després de presentar la tesina i tesi (1948): La vida familiar i social dels indis Nambikwara i Les estructures elementals de parentiu.
La primera obra va ser publicada l'any següent, i immediatament reconeguda com a una de les més importants de l'antropologia, amb una crítica favorable de Simone de Beauvoir, que la va veure com un estudi important sobre la posició de la dona en les cultures no occidentals. L'altra obra -que tenia un títol similar a la famosa Les formes elementals de la vida religiosa, d'Émile Durkheim-, Les estructures elementals de parentiu, va reexaminar com les persones organitzaven les seves famílies, en un treball molt tècnic i complex.
Mentre que els antropòlegs britànics com Alfred Reginald Radcliffe-Brown sostenien que el parentiu estava basat en l'ascendència d'un ancestre comú, Lévi-Strauss pensava que aquest parentiu tenia més a veure amb l'aliança entre dues famílies, quan la dona d'un grup es casava amb l'home d'un altre. A diferència de Radcliff-Brown, que considerava a la família nuclear com la unitat del sistema de parentiu, Lévi-Strauss pensava que no era aquesta la unitat, sinó la relació entre dues famílies: l'aliança que es produeix entre dues famílies quan un home entrega la seva germana a canvi d'una altra dona.
Entre 1940 i 1950, Lévi-Strauss va continuar publicant i va tenir èxits considerables. En el seu retorn a França, es va implicar en l'administració del CNRS i el Musée de l'Homme, i posteriorment va passar a ocupar una plaça a l'École Pratique des Hautes Études.
El 1955, quan Lévi-Strauss ja era conegut en els cercles acadèmics, va publicar Tristos tròpics. El llibre era essencialment un viatge novel·lat sobre les seves expedicions a Brasil entre 1935 i 1939. Els organitzadors del Premi Goncourt van lamentar no estar capacitats per premiar-lo, ja que tècnicament l'obra era un relat de no-ficció.
El pensament salvatge, de 1962, va suposar un trasbals en les ciències socials, degut al seu reconeixement del treball mental del -mal anomenat- "primitiu" i per la seva defensa d'una ciència en el neolític, que a més a més considerava hereva d'una tradició investigadora anterior, que hauria aconseguit classificar la realitat natural (i social) mitjançant l'ús de propietats sensibles, és a dir, uns procediments analítics semblants als que fa la ciència moderna.
Els quatre volums de la seva obra Mitològiques (1964–1971) constitueixen una obra original en l'antropologia del segle XX, pel seu apropament singular a la mitologia americana. En ella, analitza els mitemes, elements significatius creats per mitjà d'oposicions (alt/baix, cru/cuit, sec/humit, etc.).
El 2008, en complir els cent anys, va aparèixer publicada una selecció de la seva obra a la col·lecció de Le Pléiade, dedicada habitualment a escriptors consagrats, on també s'hi recollien fragments inèdits.
Morí la matinada del diumenge 1 de novembre de 2009 a París (França), a l'edat de 100 anys.[1][2]
Càrrecs i reconeixements [modifica]
El 1940 es va convertir en sotsdirector del Musée de l'Homme i després director de l'École Pratique des Hautes Études. Més endavant va ser nomenat professor d'antropologia social del Collège de France, càrrec que va ocupar des de 1959 fins a la seva jubilació el 1982.
Va ser membre estranger de l'Acadèmia nacional de Ciències dels Estats Units, de l'Acadèmia americana i institut d'Arts i Literatura, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Reial dels Països Baixos, i de l'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències.
Era doctor honoris causa de les universitats de Brussel·les, Oxford, Chicago, Stirling, Upsal, Montreal, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la Universitat Nacional del Congo, de la Universitat de Visva Bhrati (Índia) i de les universitats de Yale, Harvard, Johns Hopkins i Columbia.
El 1966 va rebre la medalla d'or i el premi Viking Fund, assignat pel vot internacional del gremi d'etnòlegs; el 1967, la medalla d'or del CNRS; el 1973, el Premi Erasmus; el 1986, el Premi de la fundació Nonimo i el 1996, el premi Aby M. Warburg i també la Legió d'Honor.
Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa el 24 de maig de 1973, en substitució d'Henry de Montherlant von Sturmer i Rodney Needham.
L'any 2005 va rebre el Premi Internacional Catalunya, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a les persones que han contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia, o altres àmbits del coneixement, des d'un fort compromís personal ètic i humanístic.
Obres destacades [modifica]
Algunes de les seves obres són:
- “La vida familiar i social dels indis nambikwara” (1948)
- “Les estructures elementals del parentiu” (1949)
- “Tristos tròpics” (1955) Traducció catalana de Miquel Martí i Pol Anagrama, 1992.
- “Antropologia estructural” (1958)
- “El pensament salvatge” (1962)
- “L'home nu” (1971)
- “La mirada allunyada” (1983)
Referències [modifica]
- ↑ Es mor als cent anys l'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, Vilaweb.cat, 3 de novembre 2009 (consulta: 3-11-09).
- ↑ (francès) L'ethnologue Claude Levi-Strauss est mort, France-info.com, 3 de novembre 2009 (consulta: 3-11-09).
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude Lévi-Strauss |
- Biografia a l'Enciclopèdia Britannica (anglès)
- Entrevista del diari argentí Clarín (24 d'abril 1997) (castellà)
- Biografia al diari Telegraph (anglès)
|
|||||
