Claude Lévi-Strauss

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Claude Lévi-Strauss
Levi-strauss 260.jpg
Naixement 28 de novembre de 1908
Bèlgica Brussel·les (Bèlgica)
Mort 30 d'octubre de 2009 (als 100 anys)
França París (França)
Es coneix per Aportacions fonamentals en el desenvolupament de l'antropologia i la sociologia
Ocupació Antropòleg

Claude Lévi-Strauss (pronunciació francesa a AFI: [klod levi stʁos]) (Brussel·les, 28 de novembre del 1908 - París, 30 d'octubre del 2009) fou un antropòleg francès. Professor de sociologia a la universitat de São Paulo del 1935 al 1939, s'interessà per les poblacions indígenes de Brasil i realitzà diversos treballs de camp entre els indis bororo i nambikwara. El 1959, va ocupar la càtedra d'antropologia social al Col·legi de França, que va mantenir fins a la seva jubilació, el 1982. Teòric destacat de l'estructuralisme, fou el seu introductor en el camp de l'antropologia cultural i social; tingué també una gran influència en pensadors com ara Roland Barthes, Michel Foucault, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Jacques Lacan o Judith Butler.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Claude Lévi-Strauss fou fill de pares jueus francesos d'origen alsacià. Va realitzar els estudis a París, en els liceus Janson de Sailly i Condorcet. Va estudiar dret i filosofia a la Sorbona. No va continuar els estudis de dret, només els de filosofia, que va acabar el 1931. Després de treballar uns anys com a professor en la docència no universitària, va acceptar una oferta d'última hora per ser part de la missió cultural francesa al Brasil, país en què treballaria com a professor visitant en la Universitat de São Paulo.

Va viure al Brasil des del 1935 fins al 1939, i allí va dur a terme el seu primer treball de camp etnogràfic, dirigint exploracions periòdiques al Mato Grosso i a la Selva Amazònica. Aquesta fou l'experiència que marcaria la seva identitat professional en el camp de l'antropologia. Va tornar a França a la vigília de la Segona Guerra Mundial i va ser mobilitzat del 1939 al 1940, tan bon punt aquesta es va iniciar. Després de l'armistici del 22 de juny del 1940, es va traslladar als Estats Units, on va impartir classe al New School for Social Research de Nova York. En aquesta ciutat, va conèixer el lingüista Roman Jakobson, l'obra del qual va ser fonamental per a l'evolució de les seves idees.

El 1944, el ministre d'Afers Exteriors francès li va requerir que tornés a França. El 1945, va tornar als Estats Units. Després d'un breu període per a l'ambaixada francesa a Washington com a agregat cultural (1946–1947), va tornar a París per doctorar-se a la Sorbona, després de presentar la tesina i tesi (1948): La vida familiar i social dels indis Nambikwara i Les estructures elementals de parentiu.

La primera obra va ser publicada l'any següent, i immediatament reconeguda com a una de les més importants de l'antropologia, amb una crítica favorable de Simone de Beauvoir, que la va veure com un estudi important sobre la posició de la dona en les cultures no occidentals. L'altra obra -que tenia un títol similar a la famosa Les formes elementals de la vida religiosa, d'Émile Durkheim-, Les estructures elementals de parentiu, va reexaminar com les persones organitzaven les seves famílies, en un treball molt tècnic i complex.

Mentre que els antropòlegs britànics com Alfred Reginald Radcliffe-Brown sostenien que el parentiu estava basat en l'ascendència d'un ancestre comú, Lévi-Strauss pensava que aquest parentiu tenia més a veure amb l'aliança entre dues famílies, quan la dona d'un grup es casava amb l'home d'un altre. A diferència de Radcliff-Brown, que considerava la família nuclear com la unitat del sistema de parentiu, Lévi-Strauss pensava que no era aquesta la unitat, sinó la relació entre dues famílies: l'aliança que es produeix entre dues famílies quan un home lliura la seva germana a canvi d'una altra dona.

Entre 1940 i 1950, Lévi-Strauss va continuar publicant i va tenir èxits considerables. En el seu retorn a França, es va implicar en l'administració del CNRS i el Musée de l'Homme, i posteriorment va passar a ocupar una plaça a l'École Pratique des Hautes Études.

El 1955, quan Lévi-Strauss ja era conegut en els cercles acadèmics, va publicar Tristos tròpics. El llibre era essencialment un viatge novel·lat sobre les seves expedicions al Brasil entre 1935 i 1939. Els organitzadors del Premi Goncourt van lamentar no estar capacitats per a premiar-lo, ja que tècnicament l'obra era un relat de no-ficció.

El pensament salvatge, del 1962, va suposar un trasbals en les ciències socials, pel seu reconeixement del treball mental del -mal anomenat- "primitiu" i per la seva defensa d'una ciència en el neolític, que a més a més considerava hereva d'una tradició investigadora anterior, que hauria aconseguit classificar la realitat natural (i social) mitjançant l'ús de propietats sensibles, és a dir, uns procediments analítics semblants als que fa la ciència moderna.

Els quatre volums de la seva obra Mitològiques (1964–1971) constitueixen una obra original en l'antropologia del segle XX, pel seu apropament singular a la mitologia americana. En aquesta, analitza els mitemes, elements significatius creats per mitjà d'oposicions (alt/baix, cru/cuit, sec/humit, etc.).

El 2008, en complir els cent anys, va aparèixer publicada una selecció de la seva obra en la col·lecció de Le Pléiade, dedicada habitualment a escriptors consagrats, en què també s'hi recollien fragments inèdits.

Morí la matinada del diumenge 1 de novembre del 2009 a París (França), a l'edat de 100 anys.[1][2]

Càrrecs i reconeixements[modifica | modifica el codi]

El 1940, es va convertir en sotsdirector del Musée de l'Homme i després director de l'École Pratique des Hautes Études. Més endavant, va ser nomenat professor d'antropologia social del Collège de France, càrrec que va ocupar des del 1959 fins a la seva jubilació, el 1982.

Va ser membre estranger de l'Acadèmia nacional de Ciències dels Estats Units, de l'Acadèmia americana i institut d'Arts i Literatura, de l'Acadèmia Britànica, de l'Acadèmia Reial dels Països Baixos, i de l'Acadèmia Noruega de les Lletres i les Ciències.

Era doctor honoris causa de les universitats de Brussel·les, Oxford, Chicago, Stirling, Upsal, Mont-real, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la Universitat Nacional del Congo, de la Universitat de Visva Bhrati (Índia) i de les universitats de Yale, Harvard, Johns Hopkins i Columbia.

El 1966, va rebre la medalla d'or i el premi Viking Fund, assignat pel vot internacional del gremi d'etnòlegs; el 1967, la medalla d'or del CNRS; el 1973, el Premi Erasmus; el 1986, el Premi de la fundació Nonimo i, el 1996, el premi Aby M. Warburg i també la Legió d'Honor.

Va ser escollit membre de l'Acadèmia francesa el 24 de maig del 1973, en substitució d'Henry de Montherlant von Sturmer i Rodney Needham.

L'any 2005, va rebre el Premi Internacional Catalunya, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya a les persones que han contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia, o altres àmbits del coneixement, des d'un fort compromís personal ètic i humanístic.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Algunes de les seves obres són:

  • La vida familiar i social dels indis nambikwara, (1948).
  • Les estructures elementals del parentiu, (1949).
  • Tristos tròpics, (1955) traducció catalana de Miquel Martí i Pol Anagrama, 1992.
  • Antropologia estructural, (1958).
  • El pensament salvatge, (1962).
  • L'home nu, (1971).
  • La mirada allunyada, (1983).

Honors[modifica | modifica el codi]

Gran Creu de la Legió d'Honor Gran Creu de la Legió d'Honor
Comendador de l'Orde Nacional del Mèrit Comendador de l'orde Nacional del Mèrit;
Comendador de l'Orde de les Arts i les Lletres Comendador de l'orde de les Arts i les Lletres
Orde Nacional del Mèrit Científic Gran Creu de l'orde Nacional del Mèrit Científic (Brasil)
Comendador de l'Orde de la Corona Comendador de l'orde de la Corona (Bèlgica)
Comendador de l'Orde de la Creu del Sud Comendador de l'orde de la Creu del Sud (Brasil)
Orde del Sol Naixent Comendador de l'orde del Sol Naixent (Japó)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Es mor als cent anys l'antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, Vilaweb.cat, 3 de novembre 2009 (consulta: 3-11-09).
  2. (francès) L'ethnologue Claude Levi-Strauss est mort, France-info.com, 3 de novembre 2009 (consulta: 3-11-09).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]