Claude Perrault

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Claude Perrault
« Façana del palau del Louvre, de la banda que dóna al riu, construït durant el regnat de LLuís XIV, sota el disseny de Claude Perrault »
Del llibre de Jean Mariette, gravat de la 'Architecture françoise ou recueil des maisons royalles, de quelques églises de Paris et de châteaux et maisons de plaisance de France bâties nouvellement (1783).
.
L'observatori de París, projecte de Claude Perrault.

Claude Perrault (*París, 25 de setembre de 1613 - ibíd. 9 d'octubre de 1688) va ser un famós arquitecte, físic, mecànic, metge i naturalista francès, membre de l'Acadèmia de Ciències. Germà del també famós escriptor Charles Perrault, autor de contes tan coneguts como La Caputxeta vermella, La ventafocs o La bella dorment.

Obra[modifica | modifica el codi]

Obra arquitectónica[modifica | modifica el codi]

Les seves obres arquitectòniques més destacades són: la columnata del Louvre; la capella de Nostra Senyora de Navona, a l'església dels Mínims; disposició dels cinc tipus de columnes, segons el mètode dels antics. Entre 1673 i 1677 va construir per al ministre Colbert el castell de Sceaux. També va dissenyar l'observatori astronòmic de París.

El 1673 va traduir del llatí al francès “De architectura libri decem”, els deu llibres sobre arquitectura de Vitruvio

El Castell Sceaux i el Parc Sceaux estan situats a Sceaux, al departament de Hauts-de-Seine (França). Claude Perrault, Le Brun, Le Nôtre... van ser els arquitectes d'aquesta magnífica mansió i els seus jardins, propietat de Colbert, el cèlebre ministre de finances de LLuís XIV.

La creació de la Reial Acadèmia d'Arquitectura el 1671 va tenir com a principal objetiu l'elaboració d'una doctrina global d'arquitectura que permetés explicar els fonaments dels teballs arquitectònics a Franá durant el regnat de LLuís XIV (1643-1715) i, sobretot, per preservar les línies generals per al seu període i la seva tradició. El debat doctrinal girava en torn al text de Vitruvio, "Els deu llibres d'arquitectura", únic tractat d'arquitectura de l'Antiguetat que havia perdurat fins aleshores però que calia ser analitzat més a fons doncs hi havien alguns enigmàtics apartats del llibre que restaven encara per resoldre. La traducció d'en Perrault va refermar el seu prestigi intel·lectual, però no va acabar de satisfer als membres de l'Acadèmia.

Obra científica[modifica | modifica el codi]

Quant als seus treballs científics destaquen: Assaig de física i La Mecànica dels animals. L'obra naturalista de Perrault s'enquadra dins la filosofia cartesiana, molt estesa a la seva època segons la qual, els animals podien ser considerats com màquines i llur òrgans com les peces d'engranatge que explicaven les funcions vitals. Això no obstant, Perrault era un cristià convençut, i es va negar a acceptar que aquestes màquines poguessin posar-se en marxa en absència d'una ànima que l'impulsés el movimient.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Assaig de física
  • La Mecànica dels animals

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claude Perrault