Claudi Duran i Ventosa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1864  Barcelona |
| Mort | 27 novembre 1925 (60/61 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Família | |
| Pare | Manuel Duran i Bas |
| Germans | Lluís Duran i Ventosa, Raimon Duran i Ventosa i Manuel Duran i Ventosa |
| Obres destacables | |
_2012-09-17_14-40-07.jpg) Església de Cerdanyola del Vallès | |
Claudi Duran i Ventosa (Barcelona, 1864 - Barcelona, 27 de novembre de 1925) va ser un arquitecte català. Titulat el 1888. El 1892 fou nomenat arquitecte de la diòcesi de Solsona, càrrec que posseí fins a la seva mort. El 1894 fou arquitecte municipal a Sant Joan d'Horta i treballà també per a Sant Martí de Provençals. Posteriorment, es va incorporar a l'Ajuntament de Barcelona.[1]
És considerat un dels pioners en la utilització del sistema constructiu de ciment armat per als treballs d'arquitectura. Es va fer amb la patent del "Sistema Monier", introduïda a Espanya per Francesc Macià[2] i va crear "Claudio Durán, Sociedad en Comandita" per aplicar-ho, empresa de la que tenim notícia l'any 1900.[3] Va projectar i dirigir la construcció d'obres civils i religioses, com esglésies parroquials, capelles, colònies industrials d'importància com la Sedó, cases particulars, ponts, etc. Va ser un personatge actiu dins de la seva professió.[1] Va ocupar càrrecs directius en l'Associació d'Arquitectes de Catalunya.[4]
Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està integrat per fotografies de final del segle xix. Majoritàriament són positius sobre paper a l'albúmina que mostren edificis emblemàtics de Barcelona, de poblacions catalanes, d'algunes de les ciutats més importants d'Espanya i de París. Són imatges de façanes, portalades i detalls arquitectònics que evidencien la riquesa monumental del país. També es troben retrats de personatges anònims i reproduccions d'obres d'art.[1]
Va morir el 27 de novembre de 1925.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 198. ISBN 978-84-9850-029-5.
- ↑ San José, J.T., Cuadrado, J., «[http://dx.doi. org/10.3989/ic.13.032. Las patentes en la introducción del hormigón armado en España: caso de estudio de la Alhóndiga de Bilbao]». Informes de la Construcción, 66(534), 2014, pàg. 3.[Enllaç no actiu]
- ↑ La Veu de Catalunya, 17-06-1900, pàg. 3.
- ↑ Arquitectura y Construcción, Gener 1909, pàg. 44.
- ↑ La Publicitat, 28-11-1925, pàg. 4.