Claudi Lorenzale i Sugrañes
.jpg)
Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1889) fou un pintor català, integrant del natzarenisme. Va ser molt reconegut com retratista. Amb Pau Milà i Fontanals, Lorenzale representa el moviment del romanticisme medievalista que és l'origen de la recuperació del passat històric de Catalunya, confluint amb la Renaixença catalana.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Fill d'un barreter italià, es formà com a pintor a Múrcia des de 1828 i, a partir de 1830, a l'escola de la Llotja de Barcelona, on esdevingué alumne de Pelegrí Clavé i obtingué el primer premi de pintura per la seva obra Jael i Sísara el 1837. El mateix any, els seus pares el van enviar a Roma amb Pau Milà, qui el va posar en contacte amb el pintor natzarè Friedrich Overbeck del qual n'esdevingué deixeble. Continuà la seva formació a l'Accademia di San Luca on també fou obsequiat amb un primer premi de pintura. Durant la seva estada viatjà a moltes ciutats italianes de tradició artística i es va influenciar molt fortament pels grans mestres del renaixement.
Va tornar a Barcelona el 1844 amb un programa artístic purista, inspirant-se en l'art medieval i en els ensenyaments d'Overbeck. Fundà una acadèmia pròpia que adquirí molt renom, estimulat per la recuperació dels models anteriors a Rafael. El seu prestigi com a docent comportà que el 1851 fós nomenat professor agregat dels estudis superiors de pintura de l'escola Llotja de Barcelona. Posteriorment, el 1858, en fou director, càrrec que ostentà fins el 1885. Va tenir com a alumnes: Marià Fortuny, Caba, Padro, el seu fill Ramir Lorenzale i la majoria dels pintors barcelonins de la seva generació, als qui va influir durant les seves classes públiques i privades.
Obres [modifica]
- Jael i Sísara (1837), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- Origen de l'escut del comtat de Barcelona (1843-1844), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- Pan (a. 1847), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- El naixement de la Mare de Déu (c. 1849), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- Retrat d'Alfons XII, Universitat de Barcelona.
- Retrat de Güell i Ferrer, Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament Barceloní.
- Retrat de la dona i els fills del pintor, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
- Noces de la Reina Peronella amb Ramon Berenguer IV
- El príncep de Viana a Vilafranca.
- Otger Cataló.
Bibliografia [modifica]
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- FALGÀS, Jordi et al, Barcelona and Modernity, Picasso Gaudí Miró Dalí, ISBN 0-300-12106-7, 2006.
- FONTBONA, Francesc, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona, 1976, ISBN 84-85194-02-0
- Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudi Lorenzale i Sugrañes  |
