Claudia Amengual Puceiro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClaudia Amengual

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Claudia Amengual Puceiro Modifica el valor a Wikidata
7 gener 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUruguai Uruguaiana
FormacióUniversitat de la República Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductora, escriptora, professora
GènereNarrativa
Premis

Claudia Amengual Puceiro (Montevideo, 7 de gener de 1969) és una traductora, escriptora i professora uruguaiana.[1] El 2003 viatjà a Espanya després de rebre la beca de la Fundació Carolina per estudiar a la Universidad Complutense de Madrid i a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander.[2]

Temes freqüents en la seva literatura són la hipocresia social, el tedi, la rutina, la por al canvi, l'adulteri, la violència, una societat pacata i covard que encoratja el consum i el benestar material en detriment d'altres coses més importants, etcètera.[3]

Obra[modifica]

  • Juliana y los libros, 2020
  • El lugar inalcanzable, 2018[4]
  • Una mirada al periodismo cultural: Jaime Clara y "Sábado Sarandí", 2016 (assaig)[5]
  • Cartagena, 2015,[6] novel·la que constitueix un homenatge pòstum a Gabriel García Márquez, que apareix com un personatge.[7] Finalista del Premi Herralde de Novel·la 2014[8] (Editorial Anagrama).[9]
  • Falsas ventanas, 2011[10]
  • Más que una sombra, 2007[11]
  • Desde las cenizas, 2005
  • El vendedor de escobas, 2002
  • La rosa de Jericó, 2000

Referències[modifica]

  1. Prandi, Mónica. «La literatura latinoamericana hoy. Entrevista a Claudia Amengual» (en castellà). Letra Urbana, 09-06-2017. [Consulta: 15 desembre 2023].
  2. El Derecho Digital. «Claudia Amengual» (en castellà). Arxivat de l'original el 2010-12-03. [Consulta: 31 març 2012].
  3. «Claudia Amengual, una pluma delicada para tratar todos los temas» (en castellà). La República, 19-06-2005. [Consulta: 31 març 2012].
  4. «El lugar inalcanzable». Penguin Random House. (castellà)
  5. «Periodismo cultural». Arxivat de l'original el 2016-09-16. [Consulta: 11 setembre 2016].
  6. «El perdón como único camino» (en castellà). Uruguai: EL PAIS, 01-07-2015.
  7. «Amengual presenta Cartagena a sala llena» (en castellà). Uruguai: Teledoce, 28-04-2015.
  8. «Amengual finalista». Uruguai: Brecha, 06-11-2014.
  9. «Premio Herralde de Novela 2014». Anagrama. [Consulta: 17 agost 2015].
  10. El País. «Presentación de Falsas ventanas en el Solís» (en castellà), 06-05-2011. Arxivat de l'original el 2014-01-09. [Consulta: 31 març 2012].
  11. «La escritura de Más que una sombra» (en castellà). [Consulta: 31 març 2012].