Claudio Sánchez Albornoz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust en honor a Claudio Sánchez-Albornoz a la ciutat d'Àvila.

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893Àvila, 8 de juliol de 1984), fou un historiador i polític espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Filosofia i Lletres en 1913, amb premi extraordinari. Doctor en 1914 per la Universitat de Madrid, amb la seva tesi «La Monarquía en Asturias, León y Castilla durante los siglos VIII al XIII. La Potestad Real y los Señoríos». Fou catedràtic numerari d'Història d'Espanya en les universitats de Barcelona, València, Valladolid i Madrid.

En 1926 entra a la Reial Acadèmia de la Història, i és Rector de la Universitat Central en 1932-34. Diputat a les Corts Espanyoles per Àvila entre 1931 i 1936, Ministre d'Estat en 1933, Vicepresident de les Corts en 1936, Conseller d'Instrucció Pública i Ambaixador d'Espanya en Lisboa. Després de la guerra civil espanyola marxa a l'exili en Argentina, sent professor d'Història en les universitats de Mendoza i Buenos Aires. Fundà a l'Argentina l'Institut d'Història d'Espanya i la revista «Quaderns d'Història d'Espanya». Des de 1959 a 1971 va ser President del Govern de la Segona República Espanyola a l'exili.

En 1976 va tornar a Espanya per dos mesos, assentant-se en Àvila definitivament en 1983. El 1984 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, un premi però que no arribà a recollir per la seva mort el juliol d'aquell any.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Estampas de la vida en León hace mil años, Madrid, 1926.
  • En torno a los orígenes del feudalismo. Mendoza, 1942.
  • Ruina y extinción del municipio romano en España e instituciones que lo reemplazan. Buenos Aires, 1943.
  • El Ajbar Maym'a. Problemas historiográficos que suscita. Buenos Aires, 1944.
  • El "Stipendium" hispano-godo y los orígenes del beneficio prefeudal. Buenos Aires, 1947.
  • España, un enigma histórico. Buenos Aires, 1957.
  • Españoles ante la historia. Buenos Aires, 1958.
  • De ayer y de hoy. Madrid, 1958.
  • Estudios sobre las instituciones medievales españolas. México, 1965.
  • Despoblación y repoblación en el Valle del Duero. Buenos Aires, 1966.
  • Investigaciones sobre historiografía hispana medieval (siglos VIII al XIII). Buenos Aires, 1967.
  • Investigaciones y documentos sobre las instituciones hispanas. Santiago de Chile, 1970.
  • Miscelánea de estudios históricos. León, 1970.
  • Orígenes de la nación española. Estudios críticos sobre la Historia del reino de Asturias. Oviedo, t. I: 1972, t. II: 1974, t. III: 1975.
  • Del ayer de España. Trípticos históricos. Madrid, 1973.
  • Ensayos sobre Historia de España. Madrid, 1973.
  • Vascos y navarros en su temprana historia. Madrid, 1974.
  • El Islam de España y el Occidente. Madrid, 1974.
  • Mi testamento histórico político. Barcelona, 1975.
  • Viejos y nuevos estudios sobre las instituciones medievales españolas. Madrid, 1976.
  • El régimen de la tierra en el reino asturleonés hace mil años. Buenos Aires, 1978.
  • El reino asturleonés (722-1037). Sociedad, Economía, Gobierno, Cultura y Vida. Historia de España Menéndez Pidal, t. VII, vol. 1, Madrid, 1980.
  • Estudios sobre Galicia en la temprana Edad Media. La Coruña, 1981.
  • Orígenes del Reino de Pamplona. Su vinculación con el Valle del Ebro. Pamplona, 1981.
  • La Edad Media española y la empresa de América. Madrid, 1983.
  • Santiago, hechura de España. Estudios Jacobeos. Prólogo de José-Luis Martín. Ávila, 1993.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Emilio Herrera Linares
President de govern de la República a l'exili
1962 - 1971
Succeït per:
Fernando Valera Aparicio