Claudio Sánchez Albornoz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Claudio Sánchez Albornoz Prince of Asturias Foundation Emblem.svg
Busto Claudio.JPG
Bust de Claudio Sánchez Albornoz
Ministre de l'Estat
Escudo de la Segunda República Española.svg
12 de setembre de 1933 – 16 de desembre de 1933
President del Consell de Ministres de la República en l'exili
Escudo de la Segunda República Española.svg
maig de 1962 – març de 1971
Ambaixador de la República espanyola a Portugal[1]
Escudo de la Segunda República Española.svg
1936 – 1936
Dades biogràfiques
Naixement 7 d'abril de 1893
Madrid
Mort 8 de juliol de 1984 (als 91 anys)
Àvila
Ocupació Historiador
Partit polític Acció Republicana
Izquierda Republicana

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893Àvila, 8 de juliol de 1984), fou un historiador espanyol. Va destacar també la seva carrera política, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil Espanyola entre 1962 i 1971.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Filosofia i Lletres en 1913, amb premi extraordinari. Doctor en 1914 per la Universitat de Madrid, amb la seva tesi «La Monarquía en Asturias, León y Castilla durante los siglos VIII al XIII. La Potestad Real y los Señoríos». Fou número u en les oposicions al Cos Facultatiu d'Arxius, Biblioteques i Museus, catedràtic numerari d'Història d'Espanya a les universitats de Barcelona, València, Valladolid i Madrid.

En 1926 entra en la Reial Acadèmia de la Història, i és Rector de la Universitat Central en 1932-34. Diputat per Àvila entre 1931 i 1936,[2] Ministre d'Estat en 1933, Vicepresident de les Corts en 1936, Conseller d'Instrucció Pública entre 1931 i 1933, i Ambaixador d'Espanya a Lisboa.

Al debat de totalitat de la Constitució de 1931 va ser el portaveu del seu grup Acció Republicana. Durant la seva intervenció després d'elogiar al seu cap de files Manuel Azaña, per la seva "labor revolucionària en l'Exèrcit que tots poden aplaudir", va recolzar el projecte presentat per la Comissió de Constitució, acceptant tant la seva "tendència socialitzant" ("sentim la justícia de les reivindicacions socialistes, de la política socialista") com la seva "tendència autonomista", perquè respon al fet que "Espanya ha estat sempre una i múltiple". "No puc inspirar sospites, com he dit, per ser castellà, i no obstant això afirmo la necessitat d'acceptar el doble fet de la varietat i de la unitat espanyoles". Cap al final del seu discurs va afirmar:[3]

« La República espanyola ha vingut per transformar radicalment Espanya, no només en l'ordre polític, sinó en tot, per impedir que segueixi corrent a la deriva, ensopint, com ha vingut ensopint secularment a través de la història »

Va ser ministre d'Estat en el fallit govern que Alejandro Lerroux va presidir al setembre de 1933, i va ocupar el mateix càrrec en el següent govern presidit per Diego Martínez Barrio fins a mitjan desembre.

En esclatar la guerra civil espanyola marxa cap a l'exili a Argentina, sent professor d'Història a les universitats de Mendoza i Buenos Aires, i va fundar a Argentina l' Instituto de Historia de España i la revista «Cuadernos de Historia de España». Va ser molt divulgada la seva polèmica amb Américo Castro dins de l'anomenat debat sobre el Ser d'Espanya. A més, entre 1946 i 1951 va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de Montevideo. Des de març de 1962 fins a febrer de 1971 va ser president del Govern de la República espanyola en l'exili.

En 1976 va tornar a Espanya per dos mesos, assentant-se en Àvila definitivament en 1983, on va morir a mitjan any següent. El 1984 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, un premi però que no arribà a recollir per la seva mort el juliol d'aquell any. Va ser enterrat en el claustre de la Catedral d'Àvila. Una Fundació porta el seu nom.

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

  • Fill adoptiu d'Astúries.
  • Fill adoptiu de la Província de León.
  • Medalla d'Or de la Província i Ciutat d'Àvila.
  • Gran Creu de Carles III (1983).
  • Premio Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats (1984).

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Estampas de la vida en León hace mil años, Madrid, 1926.
  • En torno a los orígenes del feudalismo. Mendoza, 1942.
  • Ruina y extinción del municipio romano en España e instituciones que lo reemplazan. Buenos Aires, 1943.
  • El Ajbar Maym'a. Problemas historiográficos que suscita. Buenos Aires, 1944.
  • El "Stipendium" hispano-godo y los orígenes del beneficio prefeudal. Buenos Aires, 1947.
  • España, un enigma histórico. Buenos Aires, 1957.
  • Españoles ante la historia. Buenos Aires, 1958.
  • De ayer y de hoy. Madrid, 1958.
  • Estudios sobre las instituciones medievales españolas. México, 1965.
  • Despoblación y repoblación en el Valle del Duero. Buenos Aires, 1966.
  • Investigaciones sobre historiografía hispana medieval (siglos VIII al XIII). Buenos Aires, 1967.
  • Investigaciones y documentos sobre las instituciones hispanas. Santiago de Chile, 1970.
  • Miscelánea de estudios históricos. León, 1970.
  • Orígenes de la nación española. Estudios críticos sobre la Historia del reino de Asturias. Oviedo, t. I: 1972, t. II: 1974, t. III: 1975.
  • Del ayer de España. Trípticos históricos. Madrid, 1973.
  • Ensayos sobre Historia de España. Madrid, 1973.
  • Vascos y navarros en su temprana historia. Madrid, 1974.
  • El Islam de España y el Occidente. Madrid, 1974.
  • Mi testamento histórico político. Barcelona, 1975.
  • Viejos y nuevos estudios sobre las instituciones medievales españolas. Madrid, 1976.
  • El régimen de la tierra en el reino asturleonés hace mil años. Buenos Aires, 1978.
  • El reino asturleonés (722-1037). Sociedad, Economía, Gobierno, Cultura y Vida. Historia de España Menéndez Pidal, t. VII, vol. 1, Madrid, 1980.
  • Estudios sobre Galicia en la temprana Edad Media. La Coruña, 1981.
  • Orígenes del Reino de Pamplona. Su vinculación con el Valle del Ebro. Pamplona, 1981.
  • La Edad Media española y la empresa de América. Madrid, 1983.
  • Santiago, hechura de España. Estudios Jacobeos. Prólogo de José-Luis Martín. Ávila, 1993.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Claudio Sánchez Albornoz

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ambaixadors espanyols a Portugal 1917-2012
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. Juliá, Santos. La Constitución de 1931. Madrid: Iustel, 2009, p. 221-230. ISBN 978-84-9890-083-5. 



Càrrecs públics
Precedit per:
Fernando de los Ríos Urruti
Ministre de l'Estat
Escudo de la Segunda República Española.svg

1933
Succeït per:
Leandro Pita Romero
Precedit per:
José Juncal Verdulla
Ambaixador de la República espanyola
a Portugal
Segona República Espanyola

1933-1936
Succeït per:
Nicolás Franco Bahamonde
Precedit per:
Emilio Herrera Linares
President de govern de la República a l'exili
Escudo de la Segunda República Española.svg

1962 - 1971
Succeït per:
Fernando Valera Aparicio
Precedit per:
Adolfo de Herrera y Chiesanova
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Reial Acadèmia de la Història
Medalla 10

1925 - 1941
1975 - 1984
Succeït per:
Miguel Lasso de la Vega y López de Tejada
José Antonio Rubio Sacristán
Precedit per:
El País
Prince of Asturias Foundation Emblem.svg
4t Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats

1984
Succeït per:
Josep Ferrater i Mora