Claustre del Mas del Vent

Article de qualitat
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Claustre del Mas del Vent
Imatge
Dades
TipusClaustre Modifica el valor a Wikidata
Part deMas del Vent Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XX [1]
Característiques
Estil arquitectònicHistoricisme / Neoromànic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalamós (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMas del Vent, Camí Vell de la Fosca, Palamós (Baix Empordà)
Map
 41° 52′ N, 3° 08′ E / 41.86°N,3.14°E / 41.86; 3.14
IPA
IdentificadorIPAC: 40912
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC40912 Modifica el valor a Wikidata

El claustre del Mas del Vent és un conjunt arquitectònic historicista neoromànic, datat de principis del segle xx,[1] que es troba dins del Mas del Vent, una finca privada del municipi de Palamós (Baix Empordà) des de 1959.

El redescobriment del claustre va sortir a la premsa a inicis de juny de 2012 gràcies a la recerca de Gerardo Boto Varela, investigador del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat de Girona, que el va datar suposadament del segle xii i el va considerar procedent de Castella,[2] tot i que diversos documents anteriors ja tenien constància de la seva existència.[3][4] En el moment del redescobriment estava mancat de qualsevol catalogació o protecció;[5] el 26 de setembre de 2013 la Generalitat de Catalunya va sol·licitar iniciar l'expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric.[6] Després del darrer informe sobre l'autenticitat del claustre aprovat per part del Consell Assessor del Patrimoni Cultural es va arxivar la protecció del claustre com a BCIN i la conservació del claustre va passar a mans de l'Ajuntament de Palamós.[7][8]

Descripció[modifica]

Detall d'un capitell del claustre

El Claustre del Mas del Vent, segons l'historiador de l'art Gerardo Boto, és d'enormes proporcions, segons el seu càlcul:[9]

  • Els capitells superen les mides de qualsevol altre conjunt conegut i els arcs fan 3,21 metres des del fust a la clau.[10] Alguns capitells mostren figures humanes i gran nombre d'elements vegetals i animals, sobretot aus, lleons i senglars i monstres, tot i que no hi ha cap motiu religiós.[2][5]
  • Les galeries fan 23,8 i 23,9 metres de llargada. Dues en presenten deu arcs sobre columnes i capitells dobles, excepte la del mig, que és quàdruple. De les altres dues galeries que acabarien de tancar el claustre de 44 capitells, no se'n conserven columnes ni arcs i els capitells reposen directament sobre les bases.[11]
  • La llum del cimaci és d'1,47 metres i la separació entre els fusts fa 1,78 metres.[9]

Segons l'últim informe presentat a la Generalitat pel catedràtic Eduard Carbonell, entre altres arguments, expressa que la decoració tallada dels capitells va ser inspirada al primer període del monestir de Santo Domingo de Silos, però mesclada amb influències del romànic de l'Alvèrnia i del pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago; de vegades es confonen les reproduccions de motius ornamentals amb els membres de cossos d'animals. Les mides de les pedres dels capitells corresponen a les utilitzades modernament a la pedrera de Villamayor.[12]

La construcció, segons geòlegs de l'Institut del Patrimoni Cultural d'Espanya, està efectuada amb pedra de Villamayor —un municipi de la província de Salamanca—, també segons Àlex Massalles, restaurador d'art del MNAC, la talla i textura que presenten els capitells no són medievals i l'arquitecte José Miguel Merino de Cáceres va dir que en la seva construcció es va emprar el sistema mètric i no el peu capitoli, com s'havia informat en anteriors estudis, a més a més no té sortida al jardí central —pròpia de tots els claustres monàstics—, el banc «és massa baix» sent aquesta una peça que «estava feta per seure».[13][14]

Envoltat de pins, oliveres i garrofers,[15] té un petit teulat de ferro que el protegeix de la humitat.[16]

Història[modifica]

Origen hipotètic[modifica]

Claustre nou de la catedral antiga de Salamanca
Detall d'un capitell del claustre

Diversos experts van apuntar que el claustre podria procedir de terres castellanes, tot i que l'informe de la Generalitat de Catalunya del 31 de juliol de 2012 afirma que no es tracta d'un claustre romànic, encara que diu que hi ha un cert nombre de peces artístiques i elements pròpiament romànics.[17][18]

Gerardo Boto va postular el 2013 en un congrés d'experts a Lisboa que consistiria en el claustre de 1176 de la catedral antiga de Salamanca, desmuntat després del terratrèmol de Lisboa de 1755.[19] Arran d'aquestes noves informacions, la Generalitat de Catalunya va encarregar-ne un nou informe,[20] en què es va concloure que el claustre era una recreació del segle xx on s'incloïen algunes peces antigues.[21] No obstant això, el novembre de 2013, Gerardo Boto va publicar un nou article en què presentava els resultats de la seva recerca per elaborar una cronologia i determinar l'origen d'aquest claustre. Boto i els seus col·laboradors afirmen disposar d'indicis prou sòlids per a considerar que el claustre és medieval i que certament podria correspondre al claustre antic de la catedral antiga de Salamanca.[22]

De Madrid a Palamós[modifica]

De procedència incerta, el 1931 el claustre va ser adquirit per l'antiquari madrileny Ignacio Martínez Martínez, que el va muntar en els terrenys de la marquesa Agueda de Martorell, a l'actual districte de Ciutat Lineal, on gaudia de protecció per part d'un restaurador.[23][24] El muntatge s'hauria acabat el 1943.[25] Entre els anys 1931 i 1936, es va posar a la venda per cinc milions de pessetes, que van baixar a tres i mig després de 1939, amb la intenció de vendre'l a un ric estatunidenc.[25] Martínez, suposadament ben relacionat amb la gent adinerada, conegué Arthur Byne, un fotògraf i dibuixant d'art que va vendre patrimoni als seus clients americans, sobretot a William Randolph Hearst, el comprador més gran d'antiguitats dels anys vint i trenta del segle xx, i a Addison Mizner. Tot i això, el claustre no es va vendre.[26]

El 23 de juliol de 1958, es va subscriure finalment el contracte de compravenda per un milió de pessetes[15] pel qual Hans Engelhorn,[27] avantpassat de l'actual propietari, adquiria el conjunt arquitectònic, el qual va ser numerat, desmuntat i transportat l'any següent en camions des de Madrid a la seva actual ubicació.[25][28] Segons el revers de les fotografies conservades a l'Arxiu Municipal de Palamós, les arcades es van muntar el febrer i abril de 1959 mitjançant un muntatge fidel a la tècnica del segle xii.[29]

El 1966, els propietaris van fer una consulta sobre l'autenticitat de l'obra a Carmen Gómez-Moreno, especialista en gòtic italià del Metropolitan Museum of Art,[30] que va dictaminar per carta, basant-se en material fotogràfic, que el claustre era una falsificació.[31][32]

Redescobriment[modifica]

El claustre a la seva ubicació actual, vora una piscina d'una finca privada

Sense catalogació ni protecció, Gerardo Boto va conèixer la seva existència gràcies a la publicació d'un reportatge fotogràfic a l'edició francesa dels mesos de juliol i agost del 2010 de la revista de decoració AD, en què la fotografia del claustre es va publicar a doble pàgina. Després d'estudiar la fotografia en alta resolució, el desembre del 2010 Boto va publicar un estudi en la revista Románico i, posteriorment, va anunciar-ho al simposi que duia per títol Art Fugitiu, organitzat pel grup EMAC d'investigació sobre el romànic i gòtic de la Universitat de Barcelona.[5] L'investigador assegurà que va intentar accedir a la finca per estudiar l'obra, però mai no va aconseguir el permís pertinent.[33]

« És una obra d'enorme magnitud històrica, la més gran troballa dels darrers anys en art romànic. »
— Gerardo Boto (6 de juny del 2012)[2]

Amb aquest anunci, l'Associació d'Amics del Romànic va reclamar iniciar els tràmits perquè es pogués catalogar com a Bé patrimonial.[34] El conseller de Cultura Ferran Mascarell va recomanar a l'Ajuntament de Palamós que catalogués l'obra com a bé cultural d'interès local.[35][36] D'aquesta manera, l'agost de l'any següent es van iniciar els tràmits per protegir-la, que podrien culminar amb la consideració del claustre com a bé cultural d'interès nacional. L'inici d'aquest procés va comportar, automàticament, la protecció de tots els seus elements.[20]

El desembre del 2015, es va fer públic que l'espai obriria les portes al públic el mes de gener del 2016 gràcies a un conveni signat entre la plataforma cultural Focus Engelhorn, impulsada pels amos de la finca, i l'Ajuntament de Palamós.[37] L'acord va permetre a estudiants, especialistes i entitats sense ànim de lucre visitar de manera gratuïta i permanent el claustre i la torre de defensa de la masia, a més d'establir un calendari de visites de pagament per a turistes.[38] Des del seu redescobriment fins llavors, només havien pogut veure el claustre els assistents d'actes privats, com bodes o la presentació d'un model de cotxe, o els participants d'una gala solidària contra la sida.[39]

Discussió sobre la seva autenticitat[modifica]

El 7 de juny del 2012, un arquitecte i dos arqueòlegs del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van poder estudiar el claustre per elaborar un informe i catalogar-lo, després de posar el cas en coneixement de la Fiscalia de Girona i haver presentat una sol·licitud al jutjat perquè es permeti l'accés al lloc.[40][41][42] L'endemà també es va obrir l'accés a la finca per primer cop a mitjans de comunicació i a dos historiadors que van afirmar que l'obra era autèntica, tot i detectar «alguns elements de talla més moderna» que podrien haver estat afegits per donar-li forma i vendre'l millor, segons José María Pérez, divulgador del romànic castellà que hi va tenir accés.[16][43][15]

El conseller de Cultura Ferran Mascarell rep l'informe sobre el claustre de Palamós del catedràtic Eduard Carbonell

Un informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya sobre la seva autenticitat de data del 31 de juliol del 2012 va afirmar que «no es tracta d'un claustre romànic, sinó de la recreació historicista d'estil romànic pròpia de l'interès que despertava aquest estil arquitectònic durant els segles xix i xx», però també va precisar que «hi ha un cert nombre de peces artístiques i elements pròpiament romànics».[35]

Tanmateix, el novembre del 2012, la restauradora Pilar Giráldez, membre de la comissió de la Generalitat de Catalunya, va assegurar que «les mostres no deixen dubtes de l'autenticitat i l'antiguitat de segles de les pedres» i el 20 de juny del 2013 Gerardo Boto va afirmar en un congrés d'experts al Museu Nacional d'Art Antic de Lisboa, que el claustre és una construcció autèntica del segle xii i el va relacionar amb el claustre del 1176 de la catedral antiga de Salamanca, desmuntat després del terratrèmol de Lisboa de 1755.[19] Arran d'aquestes noves informacions, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya Ferran Mascarell va demanar un nou informe, que elaborà el catedràtic d'història de l'art Eduard Carbonell, director del Museu Nacional d'Art de Catalunya entre el 1994 i el 2005, i director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya entre 1988 i 1994.[20] Aquest informe, presentat el novembre del 2014, concloïa que el claustre era una recreació historicista executada al segle xx.[44][1][45] Els defensors de la seva autenticitat, Gerardo Boto i Màrius Vendrell, han rebatut aquest informe; tanmateix, després de l'aprovació del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d'arxivar la protecció del claustre com a BCIN, s'ha deixat a càrrec de l'Ajuntament de Palamós la conservació del claustre.[7]

Mas del Vent[modifica]

El claustre als jardins del mas del Vent

El claustre envolta la piscina del mas del Vent, reconvertit en una finca de luxe de 22 hectàrees gestionada per l'empresa Explotaciones Agrícolas y Forestales Brugarol,[33] des de l'any 1953, quan va ser comprat al propietari doctor Soler Roig de Barcelona.[46]

També conegut com a mas Brugarol i mas Crispí, el mas del Vent se situa al nucli de la Fosca de Palamós.[4] Aquesta masia fortificada ha estat molt restaurada i conserva poc d'original. La torre, però, manté el seu caràcter malgrat la restauració. És una construcció de planta circular lleugerament atalussada. Consta de dues plantes i terrat separats per voltes esfèriques rebaixades de pedra. Té una gran espitllera horitzontal orientada cap a l'entrada del mas. Pel que fa al terrat, es troben diverses espitlleres de reduïdes dimensions.

La masia i la torre daten del segle xvi. La torre, construïda com a guaita contra la pirateria, té una porta amb la data de 1585 i segurament la casa és del mateix segle, tot i que altres fonts la situen al segle xviii.[5] Aquest edifici està inclòs dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.[47]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «La Universitat de Girona afirma que el claustre de Palamós és una recreació d'estil romànic del segle XX». 324.cat, 19-11-2014 [Consulta: 19 novembre 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Gerardo Boto identifica un valuós claustre romànic a l'interior d'una finca particular, a Palamós». Universitat de Girona, 06-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  3. ↑ Benejam, Francesc. «Palamós ja coneixia «el secret» del claustre romànic del segle xii». Diari de Girona, 06-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Mas Brugarol (Mas del Vent)». POUM. Ajuntament de Palamós, 2008, p. 7 [Consulta: 6 juny 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Montañés, José Ángel. «Un claustro románico en la piscina» (en castellà). El País, 05-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  6. ↑ «RESOLUCIÓ CLT/2101/2013, de 26 de setembre». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2021-08-19. [Consulta: 16 octubre 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 Montañés, José Ángel «El claustro de nunca acabar» (en castellà). El País. Cultura, 15-01-2015 [Consulta: 2 abril 2015].
  8. ↑ «RESOLUCIÓ CLT/644/2015, de 26 de març, per la qual s'arxiva l'expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, del claustre del Mas del Vent, a Palamós.». DOGC, 6847, 09-04-2015 [Consulta: 13 abril 2015].[Enllaç no actiu]
  9. ↑ 9,0 9,1 Chicano, Dani. «Autèntic, però amb reserves». El Punt Avui, 09-06-2012. [Consulta: 9 juny 2012].
  10. ↑ Boto 2010: p. 34
  11. ↑ Boto 2010: p. 33
  12. ↑ Alós, Ernest. «El informe final sobre el claustro de Palamós sentencia que fue construido entre los años 20 y 30» (en castellà). El Periódico. Ocio y Cultura, 19-11-2014. [Consulta: 2 abril 2015].
  13. ↑ Montañés, José Ángel. «La Generalitat sostiene ahora que el claustro de Palamós es todo falso» (en castellà). Barcelona: El País, 19-11-2014. [Consulta: 2 abril 2015].
  14. ↑ «Las medidas del claustro de Martínez, en metros y no en pies, avalan su «falsedad»» (en castellà). La Opinión. El Correo de Zamora, 22-04-2013. [Consulta: 2 abril 2015].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Montañés, José Ángel. «Primera visita al claustro de Palamós» (en castellà). El País, 08-06-2012. [Consulta: 9 juny 2012].
  16. ↑ 16,0 16,1 Montañés, José Ángel. «Una mañana en el claustro de Palamós» (en castellà). El País, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  17. ↑ Montañés, José Ángel. «Palamós o el claustro de la discordia» (en castellà). El País, 20-07-2012. [Consulta: 21 juliol 2012].
  18. ↑ Montañés, José Ángel. «Cinco pistas, un solo claustro verdadero» (en castellà). El País, 12-06-2012. [Consulta: 16 juny 2012].
  19. ↑ 19,0 19,1 Montañés, José Ángel «Claustro de Palamós, segundo acto» (en castellà). El País [Lisboa], 21-06-2013.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «El claustre de Palamós el protegiran i serà bé nacional». 324.cat, 07-08-2013. [Consulta: 7 agost 2013].
  21. ↑ «El claustre de Palamós és una recreació construïda al segle XX». 324.cat, 01-08-2012 [Consulta: 27 novembre 2013].
  22. ↑ Boto, Gerardo. «Cronologia i origen de les galeries claustrals de Mas del Vent, Palamós». Fem Patrimoni. [Consulta: 27 novembre 2013].
  23. ↑ Montañés, José Ángel. «Ocho décadas para un folletín artístico» (en castellà). El País, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  24. ↑ Chicano, Dani. «Una història ‘matritense'». El Punt Avui, 15-06-2012. [Consulta: 16 juny 2012].
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Montañés, José Ángel. «El claustro estaba en casa de los Ortiz» (en castellà). El País, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  26. ↑ Montañés, José Ángel. «¿Un claustro para ‘Ciudadano Kane’?» (en castellà). El País, 16-06-2012. [Consulta: 20 juny 2012].
  27. ↑ Alós, Ernest. «El claustre de l'alemany». El Periódico de Catalunya, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  28. ↑ Montañés, José Ángel. «Un claustro rodeado de silencio» (en castellà). El País, 07-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  29. ↑ Montañés, José Ángel. «Así se montó el claustro de Palamós» (en castellà). El País, 06-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  30. ↑ Álvarez, Pablo. ««He tret a la llum el claustre sabent que poso en risc el meu prestigi»». Diari de Girona, 12-06-2012. [Consulta: 17 juny 2012].
  31. ↑ «Una conservadora del Metropolitan de Nova York va fer un estudi del claustre de Palamós i va determinar que era fals». diari Ara, 06-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  32. ↑ Chicano, Dani. «Claustre d'imitació?». El Punt Avui, 07-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  33. ↑ 33,0 33,1 Chicano, Dani. «Claustre empeltat». El Punt Avui, 06-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  34. ↑ «Enrenou pel descobriment d'un claustre romànic als jardins d'una mansió de luxe de Palamós». 324.cat, 06-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
  35. ↑ 35,0 35,1 «El claustro de Palamós es una recreación elaborada en siglo XX» (en castellà). La Vanguardia, 31-07-2012.
  36. ↑ «El claustro de Palamós tiene elementos del siglo XII» (en castellà). El País, 31-07-2012.
  37. ↑ Montañés, Jose Angel «Un claustro, por fin, para todos» (en castellà). El País, 11-12-2015 [Consulta: 11 desembre 2015].
  38. ↑ Rodríguez, Marta «El claustro de Palamós será visitable a partir de enero». El País, 11-12-2015.
  39. ↑ Montañés, José Ángel «A vueltas con la autenticidad del claustro de Palamós». El País, 11-08-2015.
  40. ↑ «L'estudi sobre l'autenticitat del claustre del Mas del Vent de Palamós s'allargarà uns dies». AraGirona.cat, 06-06-2012. Arxivat de l'original el 2013-09-30. [Consulta: 7 juny 2012].
  41. ↑ Montañés, José Ángel. «Los dueños del claustro de Palamós permiten el acceso a los técnicos mañana» (en castellà). El País, 06-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  42. ↑ «Els tècnics de la Generalitat estudien l'autenticitat del claustre de Palamós». 324.cat, 07-06-2012. [Consulta: 7 juny 2012].
  43. ↑ Alós, Ernest. «El claustre de la finca Mas del Vent de Palamós té elements romànics i moderns». El Periódico de Catalunya, 08-06-2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  44. ↑ Carbonell, Eduard. «Dictamen sobre el claustre del Mas del Vent, Palamós». Calaix. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juliol 2015].
  45. ↑ Montañés, José Ángel «La Generalitat sostiene ahora que el claustro de Palamós es todo falso» (en castellà). El País [Barcelona], 19-11-2014 [Consulta: 2 abril 2015].
  46. ↑ Puig, Evarist «El claustre Mas del Vent de Palamós. Els llocs, els informes, els tractes i els protagonistes». Revista Girona (277), pàg. 21 [Consulta: 2 abril 2015].
  47. ↑ «Mas del Vent». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Boto Varela, Gerardo «De Silos al Mediterráneo. El último claustro románico inédito de España» (en castellà). Románico, 11, desembre 2010, pp. 32 – 41. ISSN: 1885-8651 [Consulta: 7 juny 2012].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claustre del Mas del Vent


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Claustre_del_Mas_del_Vent&oldid=32658231»