Cleònim d'Esparta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cleònim (Cleonymus) fou fill de Cleòmenes II rei d'Esparta i oncle d'Àreu I.

Fou exclòs del tron a la mort del seu pare (309 aC) degut al seu caràcter violent. El 303 aC els tarentins, en guerra amb romans i lucans, van demanar ajut a Esparta i fou Cleònim qui es va encarregar de la feina. Va anar a Itàlia amb una forca considerable que només amb la seva vista ja va imposar la pau als lucans. Segurament també es va fer un tractat amb Roma; segons alguns analistes romans, Cleònim fou derrotat pels vaixells del cònsol Marc Emili; segons altres fou el dictador Juli Bubulc el que va marxar contra ell, i es va retirar d'Itàlia per evitar la lluita.

Tot seguit va voler alliberar als siracusans de la tirania d'Agàtocles, però ho va descartar i es va dedicar a la pirateria a la mar Adriàtica i va fer una incursió al país dels vènets però fou derrotat pels pataus (patavi) i obligat a sortir de la zona.

Llavors va ocupar Còrcira d'eon fou aviat expulsat per Demetri Poliorcetes; mentre encara era a Còrcira va rebre una crida dels tarentins probablement a causa de la revolta dels lucans però encara que va fer una nova incursió a Itàlia fou efímera.

Després de la seva expulsió de Còrcira no se'n sap res més fins que el 272 aC apareix a Esparta, on va cridar a Pirros d'Epir a conquerir el país. La seva dona Quelidonis l'havia abandonat per Acrotat, fill d'Àreu I, i entre això i l'exclusió del tron estava ressentit. Ja no torna a ser esmentat.