Cleòpatra VI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cleopatra VI

Cleòpatra VI Trifene, era filla de Ptolemeu XII Auletes i possiblement d'una princesa anomenada Cleòpatra V suposada mare també de Cleòpatra VII.

Quan el seu pare fou enderrocat el 58 aC, segons la versió més estesa, la seva germana Berenice IV fou posada al tron i Cleòpatra VI li fou associada (57 aC) però va morir al cap d'uns mesos, sospitant-se que fou enverinada per Berenice IV. Si bé tots és cert que Cleòpatra Trifene i Bernice IV van governar Egipte conjuntament, no tots els historiadors estan d'acord en que fossin germanes. El seu sobrenom Trifene significa «la magnífica».

Fonts documentals i teories sobre la seva identitat[modifica | modifica el codi]

Els historiadors no han arribat a un acord sobre la forma d'interpretar les fonts documentals on surt citada Cleòpatra Trifene.

  1. Felix Stähelin[1] i Christopher Bennett[2] pensen que les anomenades Cleòpatra V i Cleòpatra VI són la mateixa persona; per tant la que va estar associada al tron de Berenice IV seria la seva mare i no una germana.
  2. Günther Hölbl[3] i Lloyd Llewellyn-Jones[4] afirmen que era una de les germanes de Berenice IV.
  3. Werner Huß[5], creu que Cleòpatra VI i Cleòpatra VII podrien ser la mateixa persona.

La principal raó per la teoria nº1 és que el sobrenom "Trifene", sembla que va sorgir com una necessitat per distingir-la d'altres Cleòpatres, ja que s'havia convertit en tradició que les reines d'Egipte de la dinastia dels Ptolemeus portessin aquest nom. Segons Chris Bennett no poden haver dues Cleòpatres amb el mateix sobrenom i les anomenades per alguns historiadors "Cleòpatra V Trifene" i "Cleòpatra VI Trifene" no serien mare i filla sinó una mateixa persona.

Tampoc hi ha registre, entre els historiadors antics, de qui eren els pares de Cleopatra VI. Werner Huss,[6] considera que era una filla de Ptolemeu IX, així com una germana o mitjana germana del seu marit Ptolomeu XII. Christopher Bennett, però, assumeix que els seus progenitors eren Ptolemeu X i Berenice III Cleòpatra.[7]

El primer testimoni sobre Cleòpatra VI que es pot datar amb certesa és del 17 de gener de l'any 79 aC.[8] També hi ha una altra menció de Cleopatra VI en un papir datat en els anys 80/79 aC.[9] Un altre esment apareix en una moneda dels anys 80/79 aC, probablement encunyada amb motiu de la celebració dels deu anys del casament entre Cleòpatra VI amb Ptolemeu XII.[10] La parella reial va rebre culte ritual amb el nom de theoi Philopatores Philádelphoi kai («pare o els germans déus amorosos»).[11]

A partir de finals de l'any 69 aC, el nom de Cleòpatra VI ja no està present en els arxius dels Ptolemeus. La seva última menció es troba en una inscripció en un monument datat el 8 d'agost del 69 aC,[12] mentre que en un document de l' 1 de novembre del mateix any ja es troba a faltar el seu nom .[13] Tot i que alguns investigadors com Felix Stähelin [14] declaren en les seves investigacions que això suposa que Cleopatra VI havia mort en aquest període, altres investigadors més moderns, com Werner Huss[15] tendeixen a interpretar la manca de la seva signatura en documents oficials com el resultat de conflictes conjugals. Stähelin aporta, entre altres, com a prova de la seva teoria, que, segons Porfiri[16] després de l'expulsió de Ptolemeu XII l'any 58 aC, les seves dues filles Cleòpatra Trifene i Berenice IV es van apoderar del govern. Però com que Estrabó[17] diu que Ptolemeu XII només havia tingut tres filles (Pel que sembla Berenice IV, Cleòpatra VII i Arsinoe IV), per tant Cleòpatra Trifene, devia ser la mare de Berenice IV, a més, els escrits als relleus de les torres del temple d'Edfu porten a la conclusió que Cleòpatra VI i la seva filla van governar els anys 58/57 aC.[18]

Existeix un altre debat en la investigació sobre si Cleòpatra VI va ser la mare de tots els fills coneguts de Ptolemeu XII. Aquests eren: Berenice IV ( 78/75 aC - 55 aC), Cleòpatra VII (69 aC - 30 aC), Arsinoe IV (68/65 aC - 41 aC), Ptolemeu XIII (61 aC - 47 aC) i Ptolemeu XIV (59 aC - 44 aC).

Segons el que diu Estrabó sembla plausible que Berenice IV era la més gran i potser la única legítima.[17]Werner Huss dóna suport a la teoria que Ptolemeu XII es va casar per segona vegada amb una gran sacerdotessa de Memfis.[19]Una mare egípcia podria fer més comprensible que Cleòpatra VII, a diferència dels Ptolemeus anteriors, parlés en llengua egípcia fluidament, com diu Plutarc.[20][21]No obstant això, un segon matrimoni de Ptolemeu XII no està testificat enlloc, només hi ha una inscripció en una estela (BM 886), on diu que el rei va visitar Memfis "amb les seves dones i fills". És dubtós, però, si el terme "dones" s'entén en el sentit de les "esposes".[22]

D'altra banda, entre la propaganda romana contra Cleòpatra VII es deia que era il·legítima. Michael Grant, considera que un doble matrimoni simultani de Ptolemeu XII és molt poc probable, per tant, conclou que Cleòpatra VI va ser la mare de Cleòpatra VII, mentre que una altra dona devia ser la mare d'Arsinoe IV, Ptolemeu XIII i Ptolemeu XIV.[23] Christopher Bennett, per la seva part, suposa que Cleòpatra VI va ser la mare de tots els fills coneguts de Ptolemeu XII.[24]

Si en l'observació esmentada de Porfirio s'identifica Cleopatra Trifene amb l'esposa de Ptolemeu XII, Cleòpatra VI, llavors cal afirmar que l'any 57 aC, després d'un any de govern, va morir.[25][26]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Felix Stähelin, 1921, p. 748–750.
  2. [Chris Bennett]. «Cleopatra VI Tryphaena, 13». A: Ptolemaic Dynasty (en anglès), 2001. 
  3. Günther Hölbl, 1994, p. 195.
  4. Lloyd Llewellyn-Jones, 2013, p. 1568.
  5. Werner Huß, 2001, p. 11.
  6. Werner Huß, 2001, p. 674.
  7. [Chris Bennett]. «Cleopatra V, 3,4,5». A: Ptolemaic Dynasty (en anglès), 2001. 
  8. Friedrich Preisigke, Wilhelm Spiegelberg. "Col·lecció de Papirs Príncep Joachim-ostraca", nº 1 (Llibre d'arxius de documents grecs d'Egipte (SB), vol. 3, núm. 6027), 1914. 
  9. Friedrich Preisigke, Wilhelm Spiegelberg. "Col·lecció de Papirs Príncep Joachim-ostraca", nº 1, 1914. 
  10. Ioannis N. Svoronos: "Die Münzen der Ptolemäer", nº 1841
  11. Werner Huß, 2001, p. 675.
  12. Wilhelm Dittenberger, en: "Orientis Graeci inscriptiones selectae", volum I, p. 185
  13. Friedrich Preisigke, Wilhelm Spiegelberg. "Col·lecció de Papirs Príncep Joachim-ostraca", nº 1, 1914. 
  14. Felix Stähelin, 1921, p. 749.
  15. Werner Huß, 2001, p. 679.
  16. Felix Jacoby: "Die Fragmente der griechischen Historiker", nº 260 F 2, p. 14
  17. 17,0 17,1 Estrabó, "Geografia", XVII 1, 11, p. 796
  18. Günther Hölbl, 1994, p. 326.
  19. Werner Huß, 2001, p. 191-203.
  20. Plutarc "Vides paral·lles: Marc Antoni" 27, 4
  21. Manfred Clauss. "Kleopatra", 1995, p. 16. ISBN 3-406-39009-9. 
  22. Michael Grant: "Kleopatra" 1998, ISBN 3-404-61416-X, p. 15; Werner Huß: "Ägypten in hellenistischer Zeit 332–30 v. Chr", p. 705 ; Christopher Bennett: "Ptolemy XII", nº 33
  23. Michael Grant: "Kleopatra", p. 15
  24. Christopher Bennett: Cleopatra V, nº 17 i 18
  25. Werner Huß, 2001, p. 692.
  26. Günther Hölbl, 1994, p. 201.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Günther Hölbl. "Geschichte des Ptolemäerreiches". Darmstadt: d. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, 1994. ISBN 3-534-10422-6. 
  • Lloyd Llewellyn-Jones. Cleopatra VI Tryphaina, en: Roger S. Bagnall et al.: "The Encyclopedia of Ancient History". Malden (MA): ed.Wiley-Blackwell, 2013. ISBN 9781405179355. 
  • Werner Huß. "Ägypten in hellenistischer Zeit 332–30 v. Chr", 2001. ISBN 3-406-47154-4. 
  • Felix Stähelin. Kleopatra 18 en: "Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft", volum XI,1, 1921. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cleòpatra VI Modifica l'enllaç a Wikidata