Cleandre (ministre)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cleandre, de nom complet Marc Aureli Cleandre, fou un esclau frigi que fou comprat i portat a Roma on casualment va cridar l'atenció de l'emperador Còmmode que el va fer camarlenc i a la mort del seu ministre Perennis el va nomenar ministre principal. La seva carrera política és narrada per Cassi Dió, Herodià i la Història Augusta.

Carrera[modifica | modifica el codi]

No se sap exactament la seva data de naixement, però el 182 ja formava part dels oficials que s'encarregaven de l'administració del palau imperial i s'havia casat amb l'amant de l'emperador, Damostratia.[1] Amb les seves maquinacions va aconseguir que el camarlenc favorit de l'emperador, Saoter, fos executat i ell mateix va obtenir el càrrec, guanyant-se la total confiança de Còmmode.

El 184 va conspirar contra el prefecte del pretori Tigidius Perennis, qui de fet dirigia l'Imperi degut a la poca voluntat de Còmmode per governar. Cleandre va convèncer que una delegació de soldats de Britània el denunciés i Perennis fou executat. .[2] Tenia tant de poder que oferia a la venda tota classe de càrrecs civils i militars a canvi de diners i el nombre de magistrats es va multiplicar per fer front a la demanda, i un any hi va arribar a haver 25 cònsols (el 185 o el 189) un dels quals fou Septimi Sever, després emperador. Les quantitats de diners importants que rebia es gastaven generalment en les peticions de l'emperador, en regals privats, en donacions als amics, i en obres públiques (en general força útils i magnifiques).

El 188 Cleandre va fer eliminar l'actual prefecte del pretori Atili Ebúcia, obtenint ell mateix el comandament de la Guàrdia pretoriana amb el càrrec de Pugione (portador de la daga) i amb dos prefectes del pretori subordinats a ell.[3]

El juny de 190, però, la manca de gra va provocar disturbis a la ciutat de Roma i el prefecte de l'annona Papiri Dionisi va descarregar les culpes en Cleandre. Els disturbis es van traslladar al circ i Cleandre va enviar els pretorians per esclafar la revolta, però Pèrtinax, prefecte urbà, va ordenar les Vigiles Urbani que s'hi oposessin. Cleandre va fugir fins a la vila de l'emperador perseguit per les masses, i Còmmode va preferir sacrificar al seu favorit que fou decapitat, així com la seva família i amics propers (vers 190 aC).[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cassi Dió, Història de Roma, Llibre XXIII, 12
  2. Cassi Dió, Història de Roma, Llibre XXIII, 9
  3. Història Augusta, Vida de Còmmode, 6.12
  4. Cassi Dió, Història de Roma, Llibre XXIII, 13