Clearc d'Esparta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Clearc d'Esparta (Clearchus, Kléarkos, Κλέαρχος) fou un militar espartà fill de Ràmfies.

En el congrés que els espartans van organitzar a Corint el 412 aC se li va encomanar el comandament de l'Hel·lespont després que Lesbos i Quios havien caigut en mans dels atenencs i una comissió de onze membres que havia anat a Esparta per supervisar la conducta d'Astíoc, fou l'encarregada d'organitzar l'expedició de Clearc.

Clearc va estar present a la batalla de Cízic el 410 aC a les ordres de Míndar (Mindaros), al front de la força naval que s'enfrontava a Trasibul. El mateix any va anar a Calcedònia i Bizanci per demanar el tallament dels subministraments als atenencs, i va fixar la seva residencia a Bizanci on va assolir de fet el govern. La ciutat fou assetjada pels atenencs (408 aC) i Clearc va utilitzar les provisions acumulades (que eren poques) només pels soldats espartans, i la població estava desesperada i es va rendir aprofitant que Clearc havia anat a l'Àsia a demanar diners i tropes al sàtrapa Farnabazos II; la rendició li va costar a Clearc un judici per traïció on fou condemnat a una multa

El 406 aC fou present a la batalla de les Arginuses.

Al final de la guerra del Peloponès Clearc fou enviat a Tràcia a protegir a les ciutats gregues contra els tracis però abans d'arribar al istme de Corint els èfors es van penedir i el van cridar. Tot i així Clearc va anar a l'Hel·lespont i va fixar la seva residencia a Bizanci mentre a Esparta era condemnat a mort.

A Bizanci, amb les seves forces, ara mercenaris, es va assegurar la direcció política de la ciutat i es va comportar cruelment i va fer matar nombrosos notables. Esparta va decidir enviar una força contra ell sota el comandament de Fantoídes, i Clearc es va retirar a Selímbria. També aquí fou atacat i assetjat però es va poder escapar de nit i se'n va anar a Àsia, a la cort de Cir el jove que, com que ja preparava la revolta, el va acollir i el va posar al seu servei en teoria per defensar als grecs del Quersonès traci dels bàrbars.

Quan Cir el jove va iniciar la marxa cap a la capital persa, Clearc se li va unir a Celenes de Frígia amb 2000 homes, però quan es va saber que es tractava d'una revolta les tropes es va negar a seguir, i Clearc va intentar fer-los obeir per la força i gairebé fou linxat.

Finalment va romandre al servei de Cir amb una resta de soldats que van restar lleials però amb una posició dèbil per lo que va decidir abandonar a Cir tan aviat com fos possible. El 401 aC a Cunaxa va dirigir l'ala dreta i va conservar el camp (a la vora de l'Eufrates) però no va participar en el projecte de Cir d'atacar el centre enemic amb totes les forces. Plutarc atribueix a aquest excés de precaució la pèrdua de la batalla de Cunaxa

Quan els grecs van iniciar la retirada, Clearc fou reconegut com el seu cap natural i en aquest moment va exhibir qualitats d'energia i de prudència, i va mantenir la disciplina. Es va entrevistar amb el sàtrapa Tisafernes i es va arribar a un acord entre ambdós però Tisafernes va tenir sospites i quatre generals i 20 logacs que acompanyaven a Clearc foren detinguts i altres massacrats i Clearc i els presoners foren enviats a la cort d'Artaxerxes II de Pèrsia. La reina mare Parisatis els va voler salvar però finalment foren tots executats.