Cleithracara maronii
(S'ha redirigit des de: Cleithracara)
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Cichlidae |
| Gènere | Cleithracara |
| Espècie | Cleithracara maronii (Steindachner, 1881) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Protònim | Acara maronii |
Cleithracara maronii és una espècie de peix de la família dels cíclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia[modifica]
Reproducció[modifica]
Els pares fresen al voltant de 400 ous damunt una pedra plana i els protegeixen.[4]
Alimentació[modifica]
Menja cucs, crustacis i insectes.[5]
Hàbitat[modifica]
Viu en zones de clima tropical entre 22 °C-25 °C de temperatura.[6]
Distribució geogràfica[modifica]
Es troba a Sud-amèrica: illa de Trinitat,[7] delta del riu Orinoco i els rius compresos entre el riu Barima (Guaiana) i el riu Ouanary (Guaiana Francesa).[2][8]
Referències[modifica]
- ↑ «Cleithracara maronii». Catalogue of Life. (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 «Cleithracara maronii» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
- ↑ Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
- ↑ Keith, P., P.-Y. Le Bail i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle I). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París, França: 286 p.
- ↑ Mills, D. i G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey, Estats Units. 208 p.
- ↑ Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
- ↑ Kenny, J.S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. 98 p.
- ↑ Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París. 219 p.
Enllaços externs[modifica]
- AQUATAB (anglès)