Clement Attlee

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clement Attlee
Clement Attlee

27 de juliol de 1945 – 26 d'octubre de 1951
President Jordi VI
Elisabet II
Precedit per Winston Churchill
Succeït per Winston Churchill

Vice-Primer Ministre del Regne Unit
19 de febrer de 1942 – 23 de maig de 1945
Precedit per càrrec de nova creació
Succeït per Herbert Morrison

25 d'octubre de 1935 – 22 de maig de 1940
Precedit per George Lansbury
Succeït per Hastings Lees-Smith
23 de maig de 1945 – 26 de juliol de 1946
Precedit per Arthur Greenwood
Succeït per Winston Churchill
26 d'octubre de 1951 – novembre de 1955
Precedit per Winston Churchill
Succeït per Hugh Gaitskell
Dades biogràfiques
Naixement 3 de gener de 1886
England Putney (Londres)
Defunció 8 d'octubre de 1967 (84 anys)
England Londres
Nacionalitat Regne Unit
Partit Laborista
Tractament el Molt Honorable
Cònjuge Violet Attlee
Professió Advocat
Religió Anglicà, posteriorment agnòstic

Clement Richard Attlee (Londres, Regne Unit, 3 de gener de 18837 d'octubre de 1967) va ser un polític britànic, arribant al càrrec de Primer Ministre del Regne Unit. Fou distingit amb els títols de primer comte Attlee, primer vescomte Prestwood, cavaller de l'Orde de la Lligacama, l'Orde del Mèrit i l'Orde dels Companys d'Honor formà part del Consell Privat del Regne Unit i soci de la Royal Society.

Joventut i coneixement del món obrer[modifica | modifica el codi]

Membre d'una família conservadora de classe mitjana, inicià els estudis superiors en la Universitat d'Oxford. Arran d'una visita escolar a un barri obrer de Londres, amb la visió de l'extremada pobresa en què vivia la classe treballadora, començà a interessar-se pels problemes socials.

El 1907 deixà la universitat, en la que no s'havia distingit precisament per llur brillantor, i es posà a treballar de peó. Havent-se traslladat al popular barri obrer d'East End, en ell i residirà fins al 1922. Molt aviat entrà en contacte amb la Societat Fabiana, constituïda principalment per intel·lectuals interessats en la qüestió social i obrers cultes. En els mítings a què assistí pogué escoltar els encesos al·legats de Sidney i Beatrice Webb i de Bernard Shaw, en pro d'una política estatal favorable a la classe treballadora, mitjançant reformes, impostos, educació de les masses obreres, etc.

Atret per aquest ideari, ingressà en les files del Partit Laborista, bona part de la qual els seus membres procedia del fabianisme; per aquell temps treballava com obrer en els molls del Tàmesi i es trobava amb relacions més aviat dolentes amb la seva família, per els quals llurs idees i el seu gènere de vida representaven un clar desafiament als principis de la seva classe.

El 1914 refusà les prerrogatives què, com universitari, la llei l'atorgava, i marxà al front; va estar a França, Bèlgica, Gal·lípoli i en el Orient Pròxim; va ser ferit de gravetat i assolí el grau de major. El 1919 inicià llurs activitats com a professor de la London School of Economics, en els molls de l'East End. James Ramsay MacDonald l'anomenà (1924) el seu secretari parlamentari en la Cambra dels Comuns del Regne Unit; fou per aquest temps quan aprengué aquells mecanismes i subtilitzes del joc polític que li servirien posteriorment per assolir talla d'estadista internacional.

Situat políticament[modifica | modifica el codi]

El nou primer ministre James Ramsay MacDonald el designà pel lloc de sots secretari de Guerra per llurs ja notables dots d'organitzador. Fou un dels membres de la comissió Simon i romangué en el gabinet d'<<Unió nacional>>, que havia de fer front a la crisi econòmica de 1929, es retirà a la vida de partit i parlamentaria, convertint-se en el virtual líder de l'oposició.

El 1935 arribà a ser el cap del Partit Laborista, càrrec que ostentaria durant vint anys. En els anys anteriors a la segona guerra mundial, s'oposà a l'esperit apaivagador enfront del fascisme continental; ell mateix participà, junt als republicans, en la guerra civil espanyola. En esclatar la guerra contra l'Alemanya nazi i formar-se el gabinet d'<<Unió nacional>> presidit per Winston Churchill, Attlee fou nomenat vicepresident del mateix; llavors substituiria al cap conservador en les absències motivades per conferències i viatges; una vegada més, des d'un lloc tan important, provà llurs dots d'organitzador i estadista.

Cap del Govern Britànic[modifica | modifica el codi]

En acabar la guerra, com a resultat de les eleccions del 5 de juliol de 1945, que donaren un triomf clamorós al Partit Laborista, Attlee substituí en Churchill en el cap del Govern, en uns moments què, a pesar de la victòria sobre Alemanya, es presentaven com a realment difícils per l'economia i la societat del país.

Poc temps després d'assolir el poder, Attlee assistí a la Conferència de Potsdam, en la que s'establí la divisió d'Europa, es delimiten els camps d'influència de les grans potències i va tenir, en suma, origen inicial la guerra freda. Com a primer ministre, portà a terme algunes de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata, especialment l'extensió de la seguretat social a tota la població Britànica; així mateix nacionalitzà algunes de les indústries claus, com la de l'acer i del carbó, que a conseqüència de la guerra es trobaven en franca fallida. El fet més destacat de la seva política exterior fou la concessió de la independència a algunes de les zones més desenvolupades políticament de l'Imperi britànic: l'Índia, Pakistan i Ceilan, incorporant-les a la Commonwealth.

Retir[modifica | modifica el codi]

El 1951, derrotats els laboristes en les eleccions generals, Attlee abandonà el poder, mantenint-se com a cap del partit i de l'oposició. El 1955, després d'una viva polèmica en el si del laborisme i davant la necessitat de renovar l'estructura del mateix amb gent jove, es retirà del cap de l'organització, abandonà la vida política activa, malgrat que la seva influència moral i llur prestigi continuaren influint en les decisions dels nous líders.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clement Attlee Modifica l'enllaç a Wikidata