Cleombrot I d'Esparta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cleombrot I d'Esparta (Cleombrotus, Κλεόμβροτος) fou el 23è rei d'Esparta de la línia Agida. Era fill de Pausànies d'Esparta i va succeir al seu germà Agesípolis I , el 390 aC i va regnar 9 anys.

Després que Tebes es va revoltar contra Esparta (379 aC) Cleombrot fou enviat a Beòcia al front de l'exèrcit espartà (378 aC). Va restar 16 dies a Beòcia sense combatre i va retornar deixant com governador a Esfòdries a Tèspies. En el seu camí les seves forces van patir molt per una turmenta. La seva conducta fou desaprovada a Esparta i les dos següents expedicions contra Tebes foren encarregades a l'altra rei, Agesilau II.

El 376 aC, a causa de la malaltia d'Agesilau II, se li va retornar el comandament, que una altra vegada no va fer res i després d'un petit combat al pas de Citeron (Cithaeron) va tornar a Esparta. Això va fer augmentar l'hostilitat contra ell al congrés espartà i entre els seus aliats. Es va decidir seguir la guerra per mar.

El 374 aC una flota sota comandament de Cleombrot va ser enviat cap al golf de Corint i de allí a la Fòcida que havia estat envaïda pels tebans, els quals quan es va acostar el rei es van retirar cap a Beòcia.

Cleombrot va restar a Fòcida i Beòcia fins al 371 aC quan d'acord amb la política de què Tebes era exclosa de la pau entre Atenes i Esparta, se li va ordenar atacar Beòcia; va evitar a Epaminondes que vigilava el pas de Coronea i va marxar cap a Creusis, que va ocupar i es va apoderar de 12 trirrems tebanes que eren al port; llavors va avançar cap a les planes de Leuctres on es va trobar amb l'exèrcit tebà. Va intentar evitar la batalla tot i que era superior a l'enemic, però degut a les sospites que havien caigut sobre ell per les dues campanyes anteriors, va haver de lluitar i va morir en la batalla combatent com un brau; el seu cos va ser retirat del camp encara viu però la seva caiguda va determinar la pèrdua de la batalla, i va morir molt poc després.

El va succeir el seu fill Agesípolis II