Cleptocràcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Cleptocràcia (del grec. clepto: furtar; i cracia: força = domini dels lladres) és l'establiment i desenvolupament del poder basat en el robatori de capital, a través de la institucionalització de la corrupció i els seus derivats, com ara el nepotisme, el clientelisme polític o el peculat, de manera que aquestes accions delictives queden impunes, a causa del fet que tots els sectors del poder estan corromputs, des de la justícia, funcionaris de la llei i tot el sistema polític i econòmic.

És un terme de creació recent, i se sol emprar despectivament per dir que un govern és corrupte i lladre.

Característiques[modifica | modifica el codi]

En una cleptocràcia els mecanismes del govern d'un estat es dediquen quasi en la seua totalitat a gravar els recursos i la població del país (mitjançant impostos, desviaments de fons, etc.), els dirigents del sistema, aglutinen grans fortunes personals, especialment el president o el major càrrec de cap d'estat, junt amb les figures més pròximes com ara els ministres i assessors personals. En la cleptocràcia el diners són blanquejats o es desvien a comptes bancaris secrets, en general a paradisos fiscals, com a ocultació del robatori.

La cleptocràcia té lloc generalment en dictadures o en certes formes de governs autocràtics, ja que en la democràcia resulta més difícil encobrir-la, tot i que hi ha hagut casos de governs amb aparença democràtica que han estat considerats cleptòcrates.[1] Les economies dels règims cleptocràtics tenen tendència a decaure constantment, ja que la corrupció significa que l'economia està subordinada als interessos dels cleptòcrates. A més, les economies basades en l'extracció de matèries primeres (per exemple, els minerals i el petroli) poden ser particularment propenses a ser cleptòcrates.

Històricament, l'ambient sociopolític associat al sistema colonial –la denominació de països colonitzats, les economies dels quals són molt vulnerables a la dependència d'un nombre reduït de matèries primeres– ha estat particularment procliu a la creació de les darreres cleptocràcies, amb Àfrica i Amèrica Llatina com a les regions més propenses.

Alguns analistes utilitzen el teme "cleptocràcia" per desacreditar els processos polítics que permeten que les grans corporacions siguien influents en la política. Ralph Nader va qualificar els Estats Units com a una cleptocràcia, en aquest sentit de la paraula, durant la campanya presidencial de l'any 2000 d'aquest país. De totes maneres, un terme més exacte per a aquesta influència sobre un estat és la plutocràcia.

Cleptòcrates[modifica | modifica el codi]

Rànquing de Transparència Internacional[modifica | modifica el codi]

Segons Transparència Internacional, els grans líders cleptòcrates internacionals són els següents:[2]

  1. Expresident indonesi Suharto ($ 15.000 milions - $ 35.000 milions entre 1967 i 1998)
  2. Expresident filipí Ferdinand Marcos ($ 5.000 milions - $10.000 milions entre 1972 i 1986)
  3. Expresident zairè Mobutu Sese Seko ($ 5.000 milions entre 1965 i 1997)
  4. Expresident nigerià Sani Abacha ($ 2.000 milions - $ 5.000 milions entre 1993 i 1998)
  5. Expresident iugoslau Slobodan Milošević ($ 1.000 milions entre 1989 i 2000)
  6. Expresident haitià Jean-Claude Duvalier ($ 300 milions - $ 800 milions entre 1971 i 1986)
  7. Expresident peruà Alberto Fujimori ($ 600 milions entre 1990 i 2000)
  8. Exprimer ministre ucraïnès Pavlo Lazarenko ($ 114 milions - $ 200 milions entre 1996 i 1997)
  9. Expresident nicaragüenc Arnoldo Alemán ($ 100 milions entre 1997 i 2002)
  10. Expresident filipí Joseph Estrada ($ 78 milions - $ 80 milions entre 1998 i 2001)

Cal destacar que la ideologia té poc a veure per ser cleptòcrata. Així, es poden mencionar socialistes com Milosevic, o capitalistes com Suharto, tots dos qualificats com a cleptòcrates.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vídeo de la intervenció de la síndic del Grup Parlamentari Compromís, Mònica Oltra, durant una sessió a les Corts Valencianes, en què la diputada llegeix la definició de cleptocràcia en referència a la corrupció del Govern del Partit Popular de la Comunitat Valenciana
  2. Article de BBC News del 25 de març de 2004, que cita Transparency International

Vegeu també[modifica | modifica el codi]