Clientela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Clientela era una convenció social de l'Antiga Roma que dotava als Plebeus de protecció legal, social, i de vegades econòmica, donada per famílies patrícies.

Qui podia ser clientela[modifica | modifica el codi]

Qualsevol (normalment un plebeu) que requerís protecció o ajuda d'una família de millor posició podia sol·licitar a aquesta convenir ser un cliens, i acceptar el cap de la família més forta com seu patronus (d'aquesta relació en deriva clarament els termes patró i client). Teòricament, tal relació podria ser provisional, una vegada el "favor" o obligatio era complert, si era una qüestió de diners, o suport polític, per exemple. En la pràctica, tals relacions es conservaven a molt llarg termini, sovint era normal que les obligacions i lligams entre clientes i patronii passessin de pares a fills de forma legal.

Obligacions[modifica | modifica el codi]

Els cliens i els patronus tenien obligacions mútues l'un de l'altre.

Els clientes eren compromesos a atendre les "peticions" del seu patró de forma regular per veure si aquests podrien fer algun servei al patró. S'esperava que els clients contribuïssin al dot de les filles del seu patró. Els clientes no podien ser obligats a testificar contra el seu patró en una cort de justícia. Tradicionalment, els clientes acompanyaven als seus patrons al Fòrum, i en els temps de guerra, actuaven com vassalls. Els clientes eren també responsables d'ajudar al seu patronus a sufragar pèrdues en demandes judicials, i en el rescat de membres familiars capturats. Hi havia unes altres restriccions, tant socials com legals. El cliens prenia el gens del seu patró. Mentre una família existia com cliens no podien ser considerats una família separada, ni podien formar el seu propi gens. ( Vegeu Convencions dels noms romans.)

Els patronii també tenien obligacions vers els seus clientes. El patró era l'assessor jurídic dels clients; era el guardià i protector del client, com era el guardià i protector dels seus propis fills; mantenia el plet del client quan un altre era injust amb aquest, i el defensava quan un altre es queixava que el client era injust amb ell, és a dir, el patró era el guardià dels interesos del client, tant privats com públics. Com els clientes, als patronii se'ls podia obligar a testificar contra els seus clientes en una cort de justícia.

L'adquisició de clientes pel patronus era també una qüestió de distinció social i d'estatus. Simplement, si tenia gaire gent rica i poderosa que li devia obligacions (obligatio), llavors el patronus era considerat més ric i poderós.

Abans de la fi de la República Romana, els Patricis extremadament poderosos tenien ciutats estrangers i nacions com clientes. En tals casos, el Senat Romà sovint resoldria disputes entre nacions estrangeres dins de la seva "esfera d'influència" tot delegant el tema al patronii respectius de les nacions client que discutien, i respectava els acords que prenien aquests.

Final de l'Antiguitat i primera edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Com amb unes altres convencions socials romanes, la clientelia va canviar de significat a finals de l'Antiguitat i la Primera Edat Mitjana, mentre retenia la denominació, que donava un aire enganyós de continuïtat. Cap al segle X clientela indicava un contingent de homes armats preparats per reforçar la voluntat del seu senyor; així un home jove que complia en una unitat militar, de l'entorn que constituïa una família noble o "casal", podria ser qualificat com a vavasor en diversos documents.