Climent d'Alexandria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Climent d'Alexandria

Icona copta
Prevere, confessor i Pare de l'Església
Nom secular Titus Flavius Clemens Alexandrinus
Naixement ~150
Atenes?
Defunció ~215-217
Cesarea de Capadòcia (actual Turquia)
Commemoració en Església Ortodoxa; esglésies orientals; fins al s. XVI, a l'Església Catòlica Romana,
Canonització Antiga
Festivitat 6 de desembre (esglésies orientals; equival al 23 de novembre del calendari julià); 4 de desembre (catòlics, fins al 1586); 5 de desembre (anglicanisme)
Fets destacables Teòleg, autor del Paidagogos
Iconografia Robes de bisbe oriental, amb un llibre o rotlle (l'Evangeli)
Supressió del culte A l'Església Catòlica, en 1586, per Sixt V; supressió confirmada per Benet XIV en 1748

Climent d'Alexandria o Climent Alexandrí (Clemens Alexandrinus) de nom real Tit Flavi Climent (Titus Flavius Clemens) fou un autor eclesiàstic i Pare de l'Església, és venerat com a sant per les esglésies orientals i per l'Església catòlica fins al segle XVI.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Suposadament va néixer a Atenes però va viure la major part de la seva vida a Alexandria. Es va dedicar a l'estudi de la filosofia i va visitar diverses regions com la península Itàlica, Celesíria, Palestina i Egipte. Va tenir diversos preceptors cristians fins i tot un jueu de naixement. Es va fer cristià, ja que inicialment no ho era.

A l'església d'Alexandria fou nomenat prevere vers el 190 i el seu preceptor Pantè d'Alexandria el va fer el seu assistent. El 202 va haver de fugir a Palestina amb el seu preceptor per la persecució de Septimi Sever. Al començament del regnat a Caracal·la era a Jerusalem, on era bisbe Alexandre, que en aquell moment estava empresonat, els va donar cartes de recomanació pel bisbe d'Antioquia. Vers el 211 Climent va succeir a Pantè com a mestre de la seva escola i entre els seus pupils hi havia el famós Orígenes.

Va morir no més aviat del 213 ni més tard del 220.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres conservades són:

  • Λόγος Προτρεπτικός πρὸς Ἑλλῆνας (Oratòria dirigida als grecs).
  • Παιδαγωγός (Paidagogos, mestre).
  • Στρωματεῖς, (Miscel·lànies).
  • Τίς ὁ σωζόμενος Πλούσιος (Quis Dives salvetur).

Va escriure també:

  • Ὑποτυπώσεις (8 llibres).
  • Περὶ τοῦ πάσχα, (de Paschate).
  • περὶ Νηστείας, (de Jejunio).
  • περὶ Καταλαλιᾶς, (de Obtrectatione).
  • Προτρεπτικὸς εἰς Ὑπομονήν (Exhortatio ad Patientiam). En ella s'esmenta l'escriptor grec Demetrius (Δη?ητριος) com a autor de l'obra Argolica.
  • Κανὼν Ἐκκλησιαστικός, (Canon Ecclesiasticus o de Canonibus Ecclesiasticis).
  • εἰς τῆν Προφήτην Ἀμώς (Sobre el profeta Amos).
  • περὶ Προνοίας i Ὅροι διαφόροι. Potser també cal afegir ὑποτυπώσεις (Adumbrationes).

Veneració[modifica | modifica el codi]

Climent fou venerat com a sant per diverses confessions. En la revisió del Martirologi romà de 1586, a instància de Cesare Baronio, Climent fou eliminat del santoral, per considerar-se'n les doctrines herètiques o dubtoses. Benet XIV confirmà aquest criteri en 1748, ja que la vida de Climent presentava moltes llacunes i els seus ensenyaments no eren ortodoxos.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Climent d'Alexandria Modifica l'enllaç a Wikidata