Clinoptilolita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Clinoptilolita

Clinoptinolita-Na de Rodalquilar, Níjar, Almería, Espanya
Classificació
Categoria zeolites
Fórmula química (Na,K,Ca)2-3Al3(Al,Si)2Si13O36 · 12H2O
Classificació de Nickel-Strunz 09.GE.05
Classificació de Dana 77.1.4.2
Propietats fisicoquímiques:
Color blanc, vermell
Sistema cristal·lí monoclínic
Exfoliació perfecta
Fractura desigual
Duresa en l'escala de Mohs 3,5 a 4
Lluïssor vítria
Ratlla blanca
Densitat 2,1 a 2,2
Propietats òptiques biaxial (+/-)
Índex de refracció nα = 1,476 - 1,491; nβ = 1,479 - 1,493; nγ = 1,479 - 1,497
Birefringència δ = 0,003 a 0,006
Referències [1][2]

Clinoptilolita és el nom amb el que es coneixen els minerals clinoptilolita-Na, clinoptilolita-K i clinoptilolita-Ca, unes zeolites. Reben el seu nom del grec klinein (recostat), ptilon (ploma) i lithos (pedra). Actualment, el terme està en desús per a designar una espècie.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Les tres espècies de clinoptilolita, clinoptilolita-Na, clinoptilolita-K i clinoptilolita-Ca, eren abans considerats varietats, però avui dia estan acceptades per l'Associació Mineralògica Internacional. Totes tres espècies formen sèries de solució sòlida amb les respectives composicions dominants de la heulandita, donant una família de minerals per substitucions parcials dels tres ions metàl·lics.[3][4][5]

El contingut de cations és molt variable. Hi predominen les mencionades composicions Ca-, Na- i K-, tot i que compostos amb Sr, Ba, i Mg també s'hi troben de manera substancial. El rang TSi, la proporció de llocs de tetraedres ocupats per àtoms de silici, és de 0,80 a 0,84. Els minerals amb la mateixa tipologia, però amb TSi < 0,80, Si/Al < 4,0, són classificats com heulandita.[6]

Característiques[modifica | modifica el codi]

Les tres espècies cristal·litzen en el sistema monoclínic, i la seva duresa oscil·la entre 3,5 i 4 a l'escala de Mohs. La seva lluentor és vítria. S'usa industrialment per les seves propietats d'intercanviador iònic, el que li fa tenir una gran afinitat per unir-se als ions amoni, per la qual cosa s'empra en la fabricació de sensors d'urea, elaboració de desodorants, fertilitzants agrícoles, etc.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Solen trobar-se molt comunament en les tobes, com a producte de desvitrificació de vidres volcànics silicis. També es pot trobar omplint cavitats en roques de tipus riolita, andesita o basalt.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Clinoptinolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 maig 2014].
  2. «Clinoptilolite-Ca Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 12 maig 2014].
  3. «Clinoptilolite-Ca-Heulandite-Ca Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 maig 2014].
  4. «Clinoptilolite-K-Heulandite-K Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 maig 2014].
  5. «Clinoptilolite-Na-Heulandite-Na Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 maig 2014].
  6. S. Coombs, Douglas; et al. «Recommended nomenclature for zeolite minerals: report of the subcommittee on zeolites of the International Mineralogical Association, Commission on new minerals and mineral names». The Canadian Mineralogist, 35, 1997, pàg. 1579.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clinoptilolita