Clio

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «(84) Clio».
Imatge de Clio segons l'L'al·legoria de la pintura de Johannes Vermeer.

Clio (en grec: Κλειώ Kleiô provinent de κλέω Kléo, "alabar" o "cantar") és una de les nou muses gregues, concretament la de la història. Sovint se la representa duent a les mans una trompeta i un llibre de Tucídides, per lloar els fets del passat. Al cap, duu una corona de llorer, símbol de la glòria dels herois dels quals narra les aventures. A vegades se l'acompanya d'un globus terraqüi i algun símbol del temps, per mostrar que la història abraça tots els llocs i moments. Se la considera inventora de la guitarra.[1] Com la resta de les muses, és filla de Zeus i Mnemòsine, la memòria. Juntament amb Píer, rei de Macedònia, és mare de Jacint i algunes versions afirmen que també d'Himeneu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Compte, Fernand: Mitos y divinidades de los cinco continentes. Larousse, Mallorca 45 - 08029 Barcelona, 2006. Plana 32.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clio Modifica l'enllaç a Wikidata